|
Pirineus Alt Pirineu, Pallars Jussà, Lleida |
|
Ajust pàgina
|
Pirineus Alt Pirineu, Pallars Jussà, Lleida |
|
|
Totes les fotografíes de La Torre de Capdella. Totes les fotografíes de la Central de Capdella.
La Rubia. Fenicular que pujava cap els estanys
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 19 de Novembre de 2011 Limita al Nord amb Espot, a l'est amb Sort i Gerri de la Sal, al Sud amb Senterada i a l'Oest amb Sarroca de Ballera i La Vall de Boí. Situat a La vall Fosca al nord de la comarca del Pallars Jussà. El municipi de la Torre de Capdella està format per 19 pobles: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui i la Central de Capdella i Capdella. Història En el moment de constituir-se els ajuntaments moderns, el 1812, a partir del desplegament de la Constitució de Cadis, el mapa municipal de la Vall Fosca era molt diferent d'ara. Com que en un primer moment es permeté la creació de tots els ajuntaments que anteriorment haguessin tingut alguna mena de personalitat jurídica, en un primer moment sorgiren els ajuntaments següents, dins del terme primigeni de la Torre de Cabdella: Astell, Capdella, Espui i Aiguabella, Aguiró, Oveix i la Torre de Cabdella. El 1845, però, una nova llei municipal fixava un límit de 30 veïns (caps de família) per poder mantenir la independència municipal, i tots els ajuntaments anteriors foren agregats a la Torre de Cabdella, que fou erigit en capital del districte municipal. A Mont-ros i la Pobleta de Bellveís'esdevenia un procés similar, explicat en els seus articles respectius. Fins a l'extinció dels senyorius (any 1831), la Torre de Cabdella pertangué a la baronia d'Erill, després comtat. Comentaris La gran reserva d’aigua de la vall Fosca, que supera els 50 milions de m3, va permetre que a finals de segle XIX Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d’aquest recurs i es construís la central hidroelèctrica de Capdella basada amb la força d’un munt de metres d’alçada de columna d’aigua provinents dels llacs superiors que es varen unir entre ells per aconseguir sempre el cabdal suficient. El factor humà va ser determinant per tirar endavant aquesta obra faraònica i les infraestructures necessàries: carreteres d’accés, funiculars, carrilets, canalitzacions d’estanys, campaments per a treballadors, etc. van permetre en un temps rècord, tot just dos anys, posar en marxa la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. Vivències i Curiositats Varem anar a visitar la Central hidroelèctrica i el museu que hi han posat, on s'explica com era la vall abans i desprès de la Central i com es va construir i posar en funcionament l'any 1914. També varem visitar La Torre de Capdella però el poble estava ben mort, varem donar un tomb per el poble sense veure a ningú. Entorn Elmuseu hidroelèctric de Capdella. El conjunt d'estanys Senderisme, miradors i telefèric per pujar als llacs. |
|||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.torredecapdella.org/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat i altres webs i blogs d’accés públic. Data de visita: 19/11/2011 Data de publicació: 04/08/2014 Data de revisió: 17/06/2020 |
||||||||||||
