Ajust pàgina

Alins


Alt Pirineu i Aran - Pirineus


Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall Ferrera, Lleida

INICI


Pallars Sobirà



Totes les fotografies


Alins


Foto de l'Ajuntament


Reproducció d'una farga


Colomar de la torre de les Bruixes


Casa Sintet


Ainet de Besan


Totes les fotografies




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
(diferents interpretacions)
Del llatí Alenius o Alennius.
Del celta al-in. "Alt camí2 o "Camí de d'alt".
Del basc irin, "farina" o d'ilinti, "tió, fumall, tros de llenya".
Del basc illin "farina" i tze (sufix col·lectivitzador) "lloc abundant en farina passa a Ilintze i a Alintze i finalmenta a Alins.


Gentilici

d'Alins

Noms antics

Helinse (s.IX). Nom d'origen preromà pirenenc.

Subcomarca

Vall Ferrera

Malnom

Alins de Vallfarrera --> Carlins, senyorius.

Ainet de Besan --> Burnacs.

Araós --> Pastors, tanecos [o terecos].

Àreu --> Gavatxos, isards.

Norís --> Lluerts.

Tor --> Perfumats.


Dites

A Alins són molt maques; a Araós ja no ho són tant; a Àreu les monteres i a Monterons, la flor del ram.

A Araós, tot són pastors.



Data de visita:            31/07/2014


Dit també Alins de Vallferrera.
Limita al Nord amb Lladorre i Ausat (Vic de Sòs, Occitània, França), a l'Est amb Ordino i La Maçana ambdós d'Andorra i les Valls de Valira, al Sud amb Farrera i a l'Oest amb Tírvia, Vall de Cardós i Esterri de Cardós.
Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Ainet de Besan, Araós i Àreu. A més d'aquests, inclou els nuclis de població de Besan, Norís, Tor i el cap del municipi, la vila d'Alins.


Història, cultura, economia.

L'ocupació humana del territori del Pallars data de temps prehistòrics, fet que ha configurat els usos del sòl i ha modelat el paisatge. Tot i això, l'aïllament geogràfic de la Vall Ferrera i del seu entorn comarcal, el Pallars Sobirà, n'ha condicionat el creixement i ha fet que aquest territori tingui un desenvolupament econòmic més endarrerit respecte a les seves comarques veïnes -Alt Urgell, el Pallars jussà i l'Alta Ribagorça.

El ferro va ser explotat a la Vall Ferrera fins el segle XIX, com a matèria primera per alimentar la tradicional indústria de la farga pirinenca, és a dir, la indústria d'obtenció del ferro a partir de les seves menes. Aquesta activitat va adquirir fama entre els segles XVI al XIX per la qualitat del metall obtingut i dels productes amb ell manufacturats (claus, reixes, armes, etc...). Amb el desenvolupament modern dels forns alts, l'activitat de les fargues perdé vigència i a les darreries del segle XIX pràcticament havia desaparegut. A la desaparició de l'activitat seguí la destrucció de les fargues i l'oblit d'aquesta activitat tradicional.

Tot i les condicions de vida dures derivades d'un territori muntanyenc amb unes condicions extremes a l'hivern i amb una gran manca de serveis, la Vall Ferrera era un territori que es mantenia amb una economia d'auto subsistència especialitzada en les activitats primàries: la ramaderia, agricultura i l'explotació dels boscos.

A principis del segle XX amb la millora de les comunicacions i l'entrada, encara que lenta, a l'economia de mercat, va començar la transformació de les velles estructures tradicionals agrícoles i ramaderes. Això va coincidir amb l'inici de la industrialització de Catalunya, cosa que va provocar un despoblament espectacular de la Vall Ferrera.

A l'important procés de crisi ja iniciat, cal afegir que la Vall Ferrera, dintre del context del Pallars, va ser una de les valls que no va quedar afectada durant els anys (19)50 per la gran expansió al Pallars Sobirà de les centrals hidroelèctriques que havien de donar resposta a la demanda energètica dels grans centres industrials catalans. Aquest fet encara va accentuar més la regressió demogràfica de la Vall Ferrera, un territori cada vegada més aïllat i que oferia molt poques possibilitats per a la població.

Amb l'objectiu d'aturar la regressió demogràfica i socioeconòmica de les àrees de muntanya que presentaven un grau de desenvolupament inferior al de la resta de Catalunya, es va aprovar la llei 16/1990, de 9 de març, d'alta muntanya. Els seus objectius principals eren igualar el nivell de vida dels habitants de muntanya amb els de la resta de Catalunya, aturar el procés de regressió demogràfica i compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la preservació del patrimoni natural, cultural i històric.

Actualment, l'economia agrària i ramadera es complementa amb el sector turístic, actualment principal motor econòmic del municipi.


Personatges il·lustres


Comentaris


Vivències, curiositats i llegendes

La Vall Ferrera va ser un dels llocs mes importants del Pirineu a lexplotació siderúrgica. LEspai Museístic del Ferro vol recuperar lhistoria daquest art i acostar el treball del ferro.

Lespai lha creat la família Casimiro de Casa Sintet, que van ser els propietaris de lúltima farga que hi va haver en funcionament a la Vall Ferrera, la farga de Santa Maria de la Torre(1801-1880)

Lespai està situat a lantiga quadra i paller de Casa Sintet (on va estar lúltima farga). Exposa unes 200 peces de ferro, moltes delles guardades durant mes de 200 anys. Claus de porta, ferradures danimals, eina dhorta... també trobem llibretes dantics treballadors del ferro on es documenta el que venien a qui i el seu preu...

Vàrem poder visitar l'Espai museístic del Ferro "Casa Sintet" on hi ha un recull de peces, eines i documents de l'antiga Farga de Santa Maria. La visita molt interessant amb força material i ben presentat per dues germanes.

Van inaugurar al juliol de 2014, i vam tindre la sort de ser unes de les primeres visites. Ens van atendre les dues germanes amb molta amabilitat i vam poder comprar melmelades casolanes i herbes aromàtiques.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d'Alins per Sant Joan amb la baixada de les Falles des de Sant Quirc.

Fira del ferro Pirinenc, durant la primera quinzena de juliol.


Vivències, curiositats i llegendes


Entorn, que veure, què fer

Creu de terme d'Alins.

Serradora i Molí Fariner d'Àreu.

Les 19 esglésies en part o totalment romàniques del terme: Sant Julià d'Ainet de Besan, Sant Martí d'Alins, Sant Joan d'Àreu.

Els castells o forces, o bé les seves restes: La Força d'Alins, La Força d'Araós, La Força d'Àreu, Castell de Tor.

El Museu del Ferro "Casa Sintet".

Els paratges naturals repartits per tot el terme: Circ de Baborte, Circ de Baiau, Pla de Boet.


Links dinterès i documentació adjunta




Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com,.Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://alins.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ i altres webs i blocs daccés públic.