Ajust pàgina

Baix Pallars


Pirineus - Pallars Sobirà


Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Lleida

INICI

Pallars Sobirà


Fotografies Google+ i Flickr


Gerri de la Sal, Baix Pallars


Magatzem de la Casa de la Sal. (Museu)


Monestir de Santa Maria


Escultura Horitzó “Albirant Collegats"


Pont del Monestir


Plaça de Sant Feliu


La Morisca


Fotografies Google+ i Flickr



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Part baixa del Pallars (Sobirà).

Gentilici

de Baix Pallars.

Malnom

Gerri de la Sal --> Salats.

Peramea --> Envejosos, fantasiosos.

Balestui --> Cua-rois, roiets.

Pujol --> Arrencapaps, bufafocs, bufats.

Cortscastell --> Cornuts.

Bretui --> Burlaires, sabents.

Montcortès de Pallars --> Galapats [galapataires o galapaters].

Mentui --> Boïgaires, tibats.

Peracalç --> Cremats, salta-roques.

Dites

A Gerri de la Sal, és la sal l´únic que val.

A Baén, bona terra i mala gent.

De Baén, ni dona ni vent.

Useu, Buseu i Anseu, tres pobles de raires de Déu!!


Data de visita:            01/08/2014


Limita al Nord amb Soriguera i Sort, a l'Est amb les Valls d'Aguilar i Cabó, al Sud amb la Conca de Dalt i la Pobla de Segur i a l'Oest amb Senterada i la Torre de Cabdella.
El terme comprèn, a més de la vila de Gerri de la Sal, cap administratiu, la vila de Peramea, els pobles de Baén, Buseu, Useu, Balestui, Pujol, Cortscastell, Montcortès de Pallars, Bretui, Mentui, Peralcalç i Sellui, els llogarets de Bresca, Enseu, el Comte, Capestany, Ancs, l’Espluga de Cuberes, Solduga, Cuberes i Pui i les caseries de Sant Sebastià de Buseu, Castellnou de Peramea, Sarroca i Canals.


Història, cultura, economia

S'han trobat restes prehistòriques a la Pleta del Comte (bronze i ferro) i a la cova de la Roca del Moro. A Pujol hi ha la Cabana de la Mosquera, un dels megàlits de Catalunya coneguts de més antic. Al Sud de Lleràs, prop de la Noguera Pallaresa, al costat del mas de Cartanís, es trobà un sepulcre que sembla de fossa, amb un sol esquelet i dues lloses in situ.

El lloc de Peramea és documentat a mitjan segle X (Petramedia). El topònim prové de lindret on hi hagué el castell de Peramea, dalt un serrat espadat pel Nord, en direcció al torrent del Comte, i sembla que significa 'pedra mitjana”.

El castell de Baén pertanyé des de molt antic al monestir de Gerri. El 1086 fou restituït pel cavaller Roger Arnau, que lhavia adquirit del comte de Pallars, el qual lhavia manllevat injustament als monjos.

Montcortès havia format part del marquesat de Pallars. Hi havien pertangut també Bretui i Sellui. Peracalç havia estat possessió de la col·legiata de canonges de Tremp, i Ancs fou de la senyoria de labat de Gerri.


El municipi de Baix Pallars, és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà. Al terme tradicional de Gerri de la Sal, el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea, Baén i Montcortès de Pallars. D'ençà d'aquest any, el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars.


El clima de Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys llargs, sense ésser gèlid, i uns estius càlids.


Pel que fa a la vegetació, en les zones altes a l'estatge subalpí (1.600 m - 2.000 m) hi trobem el bosc de pi negre amb boixerola i ginebre (tot a l'obaga de Cuberes). Les fagedes i les avetoses força estranyes en aquesta zona també hi són presents, la primera "la Fageda de la Llau de la Tosquella" a Cuberes i la segona "Lavetosa d´Ancs".


A zona de la muntanya mitjana (estatge montà) on es localitzen els boscos més importants, pinedes de pi roig i a les zones assolellades, roure martinenc i alzines. En les obagues apareixen el bedolls i els freixes. Als marges dels barrancs i principalment del riu la vegetació de ribera, pollancres, freixes, verns.... i també cal destacar l'amplia varietat de bolets de primavera i de tardor hi trobem: rovellons, ceps, rossinyols, murgues, fredolics, mocoses, carreretes, moixarrons...etc.


Quan a la fauna, per la gran diversitat d'ecosistemes que té el Baix Pallars, que va des de el bosc de ribera fins a l'estatge alpí, fa que hi puguem trobar una gran diversitat d'espècies que va des de les truites i carpes del riu Noguera Pallaresa i l'Estany de Montcortès, als tritons de les 7 Fonts (Cuberes), passant per les granotes de qualsevol font o bassa.

Els mamífers: el teixó, la llebre, el conill de bosc, la guineu, l'esquirol, la marta, el porc senglar, i les estrelles de la colla :la llúdriga del riu Noguera Pallaresa i els cérvols de la Reserva de Boumort.

El grup més representatiu són les aus, de les quals destaquen, en gran mesura les de les zones altes (Cuberes i Reserva Nacional de Caça de Boumort) aus necròfagues i rapinyaires com el voltor, el trencalòs, l'aufrany, l'àguila daurada, l'astor, etc. a les zones boscoses el picot i el fascinant gall fer, autèntic rei del bosc. En les zones baixes i en els sembrats: la perdiu, la guatlla i un gran nombre de petits ocells com ara els pardals, pit-roig, orenetes, cucuts, todons i a les zones humides ànecs i el bernat pescaire de la Noguera Pallaresa.


Els habitants de Baix Pallars viuen de l'agricultura i la ramaderia, als quals sha d'afegir, fins a l'època recent, el negoci de l'extracció de la sal, així com d'alguns serveis. Actualment hi ha un incipient desenvolupament del sector turístic.


Gastronomia

Pel que fa a la Gastronomia, el Baix Pallars té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual sen fan uns embotits excel·lents i de molta anomenada com "el xolís i la secallona", també el confitat (costella, llonganissa traïdora i llom), la botifarra negra, la d'ou i el pernil.

Amb el corder també es fa un embotit típic anomenat "girella", que es menja fregit a la paella o bé amb una salseta amb cap i potes, i el palpís (cuixa de corder sencera i emmetxada amb alls i cansalada, feta al forn).

Altres plats són el conill amb carreretes o moixarrons, la truitada amb carreretes, l'all i oli de codony, la verdura de cols amb rosta, la vianda (escudella) amb peres de Cardós i pilota, l'estofat de caça (llebre, senglar, cérvol, ...), sopes de pa, trumfes al caliu, i l'amanida de xicoies.

També hi ha tradició formatgera, formatges d'ovella i de vaca (serrat i de tupí). Pel que fa a les postres, les més típiques són: el mostillo, el brossat, les culiestres (amb llet de vaca), el filiberto i la crema.


Comentaris


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festival Internacional de Música de Gerri de la Sal a l'Agost.

Festa major dhivern el 16 de gener.

Festa major destiu el tercer diumenge dagost i inclou el ball de la Morisca, interpretat per una sola parella.

Fira de Peramea el segon dissabte de Juliol.

Festes Majors als diferents pobles del Baix Pallars.


Vivències, curiositats i llegendes


Entorn, que veure, què fer

Salines de Gerri i Brollador d'aigua salada.

Visitar el  monestir de Santa Maria de Gerri.

Visitar la Casa de la Sal (Museu de Gerri de la Sal).

Visitar la vil·la closa de Peramea i l'era Ortega.

Estany de Montornés (llac càrstic).


Links dinterès i documentació adjunta




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://baixpallars.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ i altres webs i blogs daccés públic.

Data de visita: 01/08/2014 Data de publicació: 30/04/2017 Data de revisió: 23/06/2020