|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall d'Àneu, Lleida |
|
Ajust pàgina
|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall d'Àneu, Lleida |
|
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 30/07/2014 Limita al Nord amb l'Alt Àneu i La Guingueta d'Àneu, a l'Est amb La Guingueta d'Àneu i Rialp, al Sud amb Rialp, Sort i La Torre de Capdella i a l'Oest amb La Vall de Boí i Naut Aran.La vall d'Espot compta amb dos pobles, Espot i Estaís; dues poblacions o veïnats moderns fruit de l'activitat d'esquí, Berrader i Super Espot, i de l'antic poble de Llort, o Novelles, reduït avui dia a un parell de bordes. Història, cultura, economia Espot està situat al centre de la vall del Riu Escrita, subsidiari de la Noguera Pallaresa, en el vessant nord-est dels cims del Pui de Linya i del Bony de la Pastera, al nord-oest de l'interfluvi del Riu de Peguera amb l'Escrita. És en el lloc més ample d'una tancada vall d'origen glacial, amb carenes de muntanyes que la limiten pel nord-est amb cims que van dels 1.600 als 2.100 metres d'altitud, i pel sud-oest amb alçades que arriben a més dels 2.850. Forma part de la Vall d'Àneu, tot i que és una vall secundària respecte de la principal. El poble d'Espot està format per dos nuclis propers: Espot Solau, o de Dalt, a l'esquerra de l'Escrita, i Espot Obago, més al sud, a la dreta del riu. Els elements més destacats del poble són l'església parroquial de Santa Llogaia, el Pont de la Capella i la Torre dels Moros, que és el que queda del Castell d'Espot. Allunyades a llevant del poble hi ha les restes de l'església romànica de Santa Maria. Un altre element destacat del poble és la Central hidroelèctrica de Sant Maurici, propera al nord-oest del nucli de població, especialment d'Espot Solau. Espot i tota la seva vall pertanyeren sempre a la Vall d'Àneu, i, per tant, foren sempre del domini dels Comtes de Pallars, fins al final de l'edat mitjana. Com la resta del Comtat de Pallars, passà als Ducs de Cardona i Marquesos de Pallars, i es mantingué dins d'aquest domini fins a l'extinció dels senyorius, al segle XIX. En el fogatge del 1553, «Spot» declara 4 focs eclesiàstics i 16 de laics, uns 100 habitants. Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Espot. S'hi llegeix que és una localitat amb ajuntament situada en un petit pla de la Vall d'Àneu, envoltada per alta muntanya. La combaten els vents de l'est i del nord, i el clima fred és propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell temps una mala presó de construcció mitjana, a més de l'església parroquial de Santa Llogaia, servida per un rector i quatre beneficiats; el rector és fill de la vall, i proveït pel rei vuit mesos l'any. La terra és muntanyosa, pedregosa, trencada i fluixa, en general de qualitat inferior, amb algunes muntanyes de les més altes de Catalunya, amb boscos de pins, avets, alzines i roures i altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses i pastures abundants. S'hi criava bestiar, vacum, de llana, porcs, mules i cavalls, i hi havia caça de llebres, perdius, conills, isards, óssos i aus de pas, a més de pesca de truites i anguiles. Comptava amb 62 veïns (caps de casa) i 374 ànimes (habitants). En el cens del 1857 Espot apareix amb 464 habitants i 115 cèdules personals inscrites, 361 i 93 a Espot i 103 i 22 a Estahís. Les activitats econòmiques tradicionals d'Espot i la seva vall eren les relacionades amb l'agricultura, la ramaderia i l'explotació dels boscos, a més de petites indústries familiars, entre les quals destacaven els molins, una serradora i una farga. Des del segle XX, Espot té unes activitats econòmiques que tenen poc a veure amb les tradicionals. Des de principis d'aquell segle es va començar a desenvolupar l'explotació per a energia de l'aigua, que ha fet que en el terme d'Espot hi hagi fins a quatre centrals hidroelèctriques: Sant Maurici, Lladres, la Torrassa i Espot. A partir del darrer terç del mateix segle s'afegí a les noves fonts econòmiques l'esquí, acompanyat del comerç i l'hostaleria que suscita aquell esport. L'única activitat que reprèn l'esperit de les tradicionals, tot i la seva gran modernització, és la indústria lletera. Tanmateix, arran de l'aplicació de les normatives europees en aquest àmbit, també ha sofert una important davallada en els darrers vint-i-cinc anys. El 1980, Espot dedicava el 91% del seu sòl natural a les pastures, el 2,9% a l'obtenció de farratge per als animals, mentre que l'activitat dedicada a l'alimentació humana no superava el 2,1% dedicat al conreu de l'apreciada patata de muntanya. La natura i les activitats a l’aire lliure són el principal actiu d’Espot. Situat a la vall del riu Escrita, el seu aïllament dóna més valor encara a un patrimoni natural on destaca el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del qual és una de les principals portes d’entrada.Les meravelles naturals que s’hi troben van des del mateix estany de Sant Maurici fins a una vintena de llacs d’origen glacial, com els d’Amitges, Ratera, Redó, Negre o Monestero, així com els massissos d’Amitges, els Encantats, Ratera, Subenuix o Pui de Linya. El terme també ofereix opcions d’activitats de turisme actiu, com el senderisme, l’alpinisme o l’esquí alpí a les instal·lacions de l’estació Espot Esquí. Els senyals de la història també són visibles en l’arquitectura tradicional pirinenca dels petits nuclis. A Espot es troba una torre medieval de guaita i un pont romànic sobre l’Escrita. Més avall, al mateix riu s'hi troba l’anomenat pont de la Torrassa. Personatges il·lustres Comentaris Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major: 22 de setembre. Patró: Sant Maurici (el 15 de maig és tradicional fer un aplec a l'ermita dedicada a aquest sant). Mercat: cada dijous durant l'estiu Vivències, curiositats i llegendes Entorn, que veure, què fer Visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Passejar pel tradicional nucli d’Espot i veure l’antiga torre de guaita medieval, coneguda com la torre dels Moros, l'església de Santa Logaia i el pont romànic. A les afores, a la confluència amb la Noguera Pallaresa, el pont medieval acompanyat d’una torre de defensa de la Torrassa. Visitar Estaís. Links d’interès i documentació adjunta |
|||||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://espot.cat/;http://ca.wikipedia.org; http://www.catalunya.com/ i altres webs i blocs d’accés públic. Data de visita: 30/07/2014 Data de publicació: 17/01/2015 Data de revisió: 23/06/2020 |
||||||||||||||||||||||||
