|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Valls d'Àneu, Lleida |
|
Ajust pàgina
|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Valls d'Àneu, Lleida |
|
|
Carrer Principal i esglesia de Sant Vicenç
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 29/07/2014 Història, cultura, economia Si el Castell de València d'Àneu constituïa el principal centre defensiu de la vall, a Esterri d'Àneu radicava el govern civil. La Casa de la Vall, situada en el lloc on actualment hi ha la Rectoria, acollia el Govern de la Vall d'Àneu, format per sis braços de cort en representació dels caps de casa de tota la vall (els actuals termes municipals d'Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu ila Guingueta d'Àneu. La Casa de la Vall fou cremada i destruïda a principis del segle XVII, i en desaparegué quasi tota la documentació; només s'ha conservat el Llibre d'ordinacions. En el fogatge del 1553, Sterri Daneu declara 5 focs eclesiàstics i 21 de laics, uns 130 habitants.Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[7] a Esterri d'Àneu. S'hi llegeix que és una vila amb ajuntament i duana terrestre de primera classe, situada en un pla ampla que en el seu extrem nord és al peu d'altes muntanyes, a la Vall d'Àneu. La Noguera Pallaresa parteix en dos la vila, que es comunica per un pont. El riu porta poca aigua per a regar gaires terres, però en té prou per moure alguns molins. La combaten els vents del sud, nord-est i nord, i el clima és molt fred i temperat a l'estiu, i produeix refredats i malalties gastrobilioses. Tenia en aquell 100 cases de mitjana construcció, cobertes amb lloses de pissarra, Casa de la Vila, presó en mal estat, escola de primeres lletres a la qual assisteixen uns 60 nens, a més de l'església parroquial de Sant Vicenç màrtir, servida per un rector i nou beneficiats, que havien de ser confessors; el rector era proveït pel rei vuit mesos l'any. La terra és en part pla i en part muntanyós; el regadiu és fèrtil, però sorrenc. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses i pastures abundants. S'hi criava bestiar vacum, de llana, porcs, mules i cavalls, i hi havia caça de llebres, perdius, conills, guatlles i aus de pas, principalment ànecs. Hi havia diverses indústries, com serradores, una fàbrica de cardar llana, un batà, diversos telers, i molins fariners. Comptava amb 74 veïns (caps de casa) i 443 ànimes (habitants). La duana d'Esterri tenia un moviment força notable, que Madoz reprodueix en la seva obra referit als anys 1844 i 1845. En el cens del 1857 la vila d'Esterri de Aréo apareix amb 762 habitants i 160 cèdules personals inscrites. El terme municipal d'Esterri d'Àneu té una extensió de 10,26 km², de manera que és el més petit de la comarca. A més, té una forma molt peculiar: una mena de vuit inclinat de dreta a esquerra, començant per dalt, amb dues meitats lligades per una estreta franja a la part central. La meitat inferior, a més, és una mena de falca entre els termes d'Alt Àneu i de la Guingueta d'Àneu que arriba a tocar el terme municipal d'Espot a l'extrem sud-occidental. La meitat superior també s'allargassa cap a migdia per una estreta llenca en forma de punxa que entra en el terme de la Guingueta d'Àneu. Esterri d'Àneu té el nucli antic a banda i banda de la Noguera Pallaresa; la major part de la vila és a la dreta del riu, però a l'esquerra hi ha un dels barris més vells de la vila. L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu és a la dreta, com la Casa de la Vila i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el CEIP La Closa i l'Institut de Secundària Joaquim Morelló . En aquest sector queden elements de l'antiga vila closa, com, per exemple, la Plaça de la Closa i el nom de l'escola d'ensenyament infantil i primari. Tot i no ser una població gaire gran (no arriba als 1.000 habitants), exerceix veritablement de capital de la Vall d'Àneu, tant per serveis (mèdics, educatius, comercials, etcètera) com per ser el punt de trobada natural de la totalitat de pobles dels quatre termes municipals de la vall: Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu. Cal destacar, per exemple, que en tot el Pallars Sobirà només hi ha dos centres públics d'ensenyament secundari: el de Sort i el d'Esterri d'Àneu. Personatges il·lustres Comentaris Vivències, curiositats i llegendes Vàrem anar a dormir a Esterri d'Àneu una mica per casualitat i degut a que, just a dalt del port de la Bonaigua i ja al vespre, amb molt de fred, un neumàtic es va desinflar i, tot i tornar a inflar-lo es tornava a desinflar, vàrem posar el líquid reparador i vàrem baixar a Esterri doncs era el lloc que ens anava mes be i on hi havia un taller. Com a anècdota us direm que el problema no va ser el neumàtic si no la llanta que era defectuosa d'origen i amb el fred perdia l'aire. Festes, Fires, Mercats i Tradicions 22 de gener. Festa Major Vella de Sant Vicenç. 21 de juny. Fira de Sant Joan. Quart cap de setmana de juliol. Esbaiola't. Festival de teatre. 8 al 10 d'agost. Festa Major. 15 d'Agost. Fira d'Artistes i Artesans. 18 i 19 d'Octubre. Fira de Santa Teresa. 15 de Novembre. Fira de Santa Caterina. Tots els diumenges. Mercat. Esterri d'Àneu ha conservat viu el ball de l'esquerrana, que es balla en les dues festes més tradicionals del poble, el 22 de gener (Festa Major vella, en honor de Sant Vicenç, patró de la població) i el 8 de setembre. Des dels anys vuitanta, del segle XX, s'ha recuperat amb prou èxit el joc de bitlles, de fonda arrel popular. Entorn, que veure, què fer Links d’interès i documentació adjunta |
|||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.esterrianeu.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.terracatalana.cat/; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ i altres webs i blocs d’accés públic. Data de visita: 29/07/2014 Data de publicació: 08/11/2015 Data de revisió: 23/06/2020 |
||||||||||||||||||||
