Llavorsí

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga Lobersui (S. X), potser deriva de l’antropònim llatí LUPERCIUS amb sufix pirinenc. Sense oblidar un molt probable origen basc, se l'ha suposat procedent de l’àrab al-aurad, “els abeuradors”, més el sufix -í de l’àrab al-abur, més –í, “les dues ribes”. Potser pel primer component del topònim, llavor, “embrió en estat de vida latent”.
	Gentilici	Llavorsinenc llavorsinenca.
	canvi de nom	Llaborsí canvia de nom a Llavorsí en el cens de 1877.
	Dites	El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi. Si vas a Llavorsí, només hi trobaràs vi. A Llavorsí, matarrucs. No seràs ben batejat que per Llavorsí no hagis passat.
	Llengua local	Pallarès.
	Sobrenom	Capital catalana del ràfting.

Data de visita: 31/07/2014

Limita al nord amb la Guingueta d’Àneu, al nord-est amb Vall de Cardós, a l’est amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al sud amb Soriguera i a l’oest amb Rialb.

El terme comprèn la vila de Llavorsí, cap administratiu, les entitats municipals descentralitzades d’Arestui, Baiasca i Montenartró i els pobles d’Aidí, Sant Romà de Tavèrnoles, Romadriu de Ribalera i el santuari de Biuse.

L’entorn físic

El terme municipal de Llavorsí és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d'Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia. El territori és muntanyós i les cases del municipi estan en forts pendents.

El clima de Llavorsí és mediterrani d'alta muntanya, amb un efecte notable d'ombra pluviomètrica i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec, amb poques precipitacions en forma de neu, seguit d'un estiu calorós i relativament humit que comença a final de maig. Cap al nord s'accentua el fred i les precipitacions es reparteixen en el decurs de l'any, amb alguns dies d'innivació.

Història, cultura, economia

La jurisdicció dels distints llocs que formen el municipi de Llavorsí no fou homogènia. Llavorsí, esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el pròxim castell de Gilareny (darrer reducte del comtat del Pallars), mencionat ja el 1076 i que tingué un paper defensiu important al llarg de l’edat mitjana a l’entrada de la Vall d’Àneu i de les valls de Cardós i Ferrera, i el poble d’Aidí formaren part dels dominis dels comtes de Pallars, que passaren a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesos de Pallars fins a l’acabament de l’Antic Règim.

Arestui i Baiasca apareixen des del segle XIII, amb Biuse, retinguts per Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbò, i més endavant, quan Joan I de Foix adquirí Rialb i la Vall d’Àssua, passaren als dominis dels Foix-Castellbò dins el quarter de Rialb; quan la corona recuperà els dominis dels Foix a Catalunya (1548), aquests llocs esdevingueren reialencs. Montenartró, esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819, com Romadriu, formà part del vescomtat de Vilamur, però Romadriu, malgrat la proximitat, fou reialenc. Finalment, Sant Romà de Tavèrnoles (amb el monestir de Vellanega) fou possessió del poderós monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i quan aquest s’extingí (1592) passà amb molts altres béns al domini del Seminari de la Seu d’Urgell, que el mantenia a la fi de l’Antic Règim.

Durant la Guerra Civil, entre el 22 i el 24 de juliol de 1938, hi va tenir lloc la Batalla de Valadredo on es van produir alguns dels combats més forts de la Guerra Civil al Pallars Sobirà.

Pel que fa a les agrupacions culturals i de lleure, cal destacar l'Associació Cultural de Biuse, el Club de Rafting de Llavorsí i l'Agrupació de Defensa Forestal de Mig Pallars.

Agricultura de secà a les valls (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, ovina i equina. Explotació forestal. Tradicionalment, havia estat un centre metal·lúrgic.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, gràcies al fet que la vila es troba en un punt estratègic en les comunicacions de l’Alt Pallars.

Vivències, curiositats i llegendes

Llavorsí és un dels pobles pallaresos amb tradició d'acolliment turístic. La vila de Llavorsí va ser, a principis dels anys 90, el bressol del ràfting a escala europea. Les aigües braves de la Noguera Pallaresa són ideals per a la pràctica d'aquest esport. En aquests moments empreses d'esports d'aventura baixen pel riu milers de visitants que volen conèixer els atractius del riu i del seu entorn.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec a l'ermita de Sant Jaume l'1de maig.

Aplec de Biuse, el segon cap de setmana de maig.

Festa Major, el 26 de juliol per santa Anna.

Concurs de Gossos d'Atura i la Fira de l'Ovella, el tercer diumenge d'agost.

Missa del Gall, El 24 de desembre.

Festa Major de Montenartró, el segon diumenge d'octubre.

Festa Major d'Aidí, l'1 d' agost (primer dissabte d'agost).

Festa Major d'Arestui, últim cap de setmana d'agost.

Entorn, que veure, què fer

Esglésies de Sant Serni de Baiasca i de Santa Anna de Llavorsí.

Santuari de la Mare de Déu de Biuse.

Ermita de Sant Jaume d'Arestui.

Esports d'aigües braves.

Centre d'Informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què veure a Llavorsí; Mapa del municipi.

Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2).

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes...” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs https://www.llavorsi.cat/; https://www.diputaciolleida.cat/; https://turisme.pallarssobira.cat/; https://arestui.ddl.net/; https://www.baiasca.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.parlament.cat/; https://esadir.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; https://mpt.gob.es/; https://ca.wikipedia.org/; http://elrefranyer.com/; https://pccd.dites.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://.pueblosespana.es/; https://ca.wikipedia.org/ i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 31/07/2014 Data de publicació: 05/05/2024

Etimologia

En la documentació antiga Lobersui (S. X), potser deriva de l’antropònim llatí LUPERCIUS amb sufix pirinenc.