Ajust pàgina

Sort


Alt Pirineu i Aran - Pirineus



Pallars Sobirà, Lleida

INICI

Pallars Sobirà


Fotografies Google+ i Flickr


Sort


Xalet Emiliana


Plaça Major


Escultura commemorativa del 10è aniversari de la Colla Sardanista de Sort


Plaça Major


Restes del castell dels Comtes de Pallars


Antic Centre Republicà de Sort


Carrer Major


Presó-Museu Camí de la Llibertat


Fotografies Google+ i Flickr



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Suburiti va passar successivament a Suort  o SubortSaort (o Sabort)

Prové del mot basc Suert que significa pont.

Al s. X es documenta ribera de Saorte i Suort. Encara que sort equival també a peça de terra”. sel fa procedir del basc zubi-iri-ti, que uns tradueixen per ”la vail del poble dei pont” i altres per “la vila del pont”.


Gentilici

Sortenc, sortenca.

Agermanament

Sent Gironç, Ariège - França.

Malnom

Neros, xatos

Dites

Déu mos guard de foc, i de gent de Sort.

A Altron són les boniques, a Surri ja no ho són pas tant, a Enviny les pressumides i a Llessui, la flor del ram.

Llengua local

Pallarès



Data de visita:            31/07/2014


Limita al nord amb el municipi dEspot, al nord-est amb el de Rialp, al sud amb el de Soriguera, i a loest amb els de Baix Pallars i la Torre de Capdella.

El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els pobles dAltron, la Bastida de Sort, Bernui, Bressui, Castellviny, Enviny, Llarvén, Llessui, Montardit de Baix, Montardit de Dalt, Olp, Pujalt, Saurí i Sorre, el despoblat de Pernui i els antics llocs de Vilamflor i Meneurí.


Lentorn físic

Hom pot destacar quatre sectors que corresponen als termes tradicionals que formen el municipi. El terme tradicional de Sort és centrat pel sector inicial de la ribera de Sort compresa entre lHostal Nou al sector S, a lindret on arrenca la carretera que va a Tornafort i a Malmercat, i lHostalet de Rialb a sota la Bastida de Sort, pel sector N. Pel costat E sestén fins als vessants de la Torreta de lOrri, vers el lloc despoblat de Pernui, al vessant occidental de lesmentat tossal, a 1 027 m daltitud, i per la banda de ponent, fins a la Penya Maior (1 264 m) sobre el nucli de Bressui, uns 300 m damunt el nivell del riu.


Història, cultura, economia

Les primeres notícies documentals de Sort són del 947, quan el comte Isarn de Pallars, va cedir a labat de Gerri un alou de Sessui, amb lesglésia de Sant Lleir in ipsa riba de Saorte. Anys més tard, entre el 981 i el 985, el comte Ramon II de Pallars féu noves donacions a Gerri, una de les quals fou en el lloc dit Suort.

Des del segle X es documenta el nom de la ribera de Sort i un lloc dit Sort.

Les primeres notícies directes són del 1069, quan el comte Ramon IV de Pallars Jussà dóna a la mitra dUrgell la vila de Sabort, que abans ja havia cedit al bisbe dUrgell la seva mare la comtessa Ermessenda.

Aviat Sort esdevindrà la residència dels comtes de Pallars Sobirà. Ja el 1282 Arnau Roger I, comte de Pallars Sobirà, va fer reconeixença al rei Pere II el Gran, representat per linfant Alfons, de diferents castells, entre els quals hi havia el castell de Saort o de Sort, com a compensació de la lluita que el comte havia mantingut contra el rei.

Al llarg dels segles XIII-XV el castell i el petit lloc de Sort apareixen esmentats i complicats en les lluites dels seus comtes amb els Foix i Comenge, i consta documentalment que els comtes residien al castell fins avançat el segle XV.

La vila i el castell de Sort quedaren en poder del comte de Cardona des del 1488 i, després de pagar al rei 12.000 sous, aquest serigia el 1491 amb el beneplàcit reial en marquès de Pallars.

El 1640, contra la voluntat del seu senyor, els síndics i la gent de Sort decidiren dadherir-se a la guerra dels Segadors, però acabada aquesta retornaren a lobediència del rei de Castella i del seu senyor, el marquès de Pallars, aleshores també duc de Sogorb.

En la guerra de Successió el Pallars Sobirà i sobretot Sort, gràcies a lacció de Josep Moragues, ascendit ja a general el 1709, es van mantenir al costat del partit austriacista fins el 1713, que Moragues va haver de capitular a Castellciutat, don era governador.

Les guerres carlines, sobretot la primera (1833-40), també es deixaren sentir a Sort, bé que foren poques les accions bèl·liques que hi tingueren lloc.


Lagricultura és encara un important sector econòmic del municipi. Lestabliment de la indústria lletera originà un important canvi dorientació en lestructura agrària de la zona. Els conreus tradicionals foren reemplaçats per conreus de farratge i cereals (per a lalimentació del bestiar), i les terres ermes i els matollars van ser convertits en pastures permanents. També sha conreat gira-sol. Les terres de cultiu se situen al centre de la vall i als vessants de les valls laterals on sesglaonen petites terrasses al·luvials. Com a peculiaritat, cal destacar labundància de nogueres que hi ha al sector dEnviny, les nous de les quals tenen força anomenada.

Pel que fa a la ramaderia, en els darrers anys del segle XX sha originat un important augment del bestiar oví i porcí, així com també, però en menor grau del boví, lequí i el cabrum.

Sort té un sector industrial poc desenvolupat.

La dinàmica comercial esdevé important pel fet que Sort és el cap comarcal i concentra gairebé tots els serveis, encara que ha perdut algunes funcions administratives que shan traslladat a Tremp.

Pel que fa als serveis, sha manifestat un notable creixement en els darrers anys del segle XX, vinculat a la capitalitat de Sort, la qual concentra un bon nombre de serveis, i a limpuls del turisme i activitats lligades a aquest. Hi ha diverses empreses relacionades amb la promoció turística i la pràctica desports daventura. La vila disposa, a més, dun centre dassistència primària i un centre densenyament secundari. El terme, com a centre de serveis turístics, disposa de diversos hotels, pensions, residències casa de pagès i càmpings. Al poble de Pujalt hi ha el Museu de les Papallones de Catalunya i a Llessui el Museu del Pastor.


Fills il·lustres i adoptius

Ot de Pallars, nat al Castell de Sort vers el 1060, abat de Santa Maria de Gerri i bisbe d'Urgell, canonitzat el 1123 (Sant Ot).

Dr. Joan Vidal, nat el 1829, rector de Suterranya i autor d'obres de teologia bíblica i de caràcter polític. Representant de Sort a les Corts Constituents del 1869.

Bonaventura Agulló i Prats, nat el 1846, jurista, registrador de la propietat i diputat pel districte de Sort.

Dr. Agustí Coy i Cotonat, nat el 1859, sacerdot i militar, periodista i historiador.

Ramon Aytés Pla, advocat, empresari. Representant dels municipis del partit judicial de Sort a la Diputació de Lleida al 1940, 1946 i 1949

Dr. Josep Mir i Rocafort "Fassman", metge i parapsicòleg contemporani de renom internacional.


Gastronomia

La restauració compta amb la cuina més diversa, des de cuina casolana a cuina d'autor, predominant la cuina tradicional basada en productes autòctons i de qualitat: carn d'oví de la raça "Xisqueta", carn de boví de la raça "bruna", embotits com el xolís, la secallona, la girella i el "farcit de Carnaval", formatges artesans de vaca i ovella, caça... A Sort s'ubica un dels pocs restaurants amb estrella Michelin del Pirineu.


Comentaris


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Se celebra mercat setmanal els dimarts.

Al març, Fira natura “un xorret daigua clara” de Sort.

A mitjans dabril la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya.

La Fira de la Vaca Bruna, se celebra al final del mes dabril.

Per Sant Joan sescau, Fira de Sant Joan i Xollada dOvelles de Sort.

Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, al juliol.

Es fa festa major el dia 1 dagost, per sant Feliu.

La Fira de Novembre és el primer cap de setmana de novembre.


Entorn, que veure, què fer

Tot el que està relacionat amb la natura.

Presó-Museu Camí de la Llibertat.

Museu de les Papallones de Catalunya.

El Castell dels Comtes de Pallars, on es conserva una gran torre de planta circular, identificada com la Torre de l'Homenatge.

EL MUSEU DELS PASTORS de la Vall d'Àssua, a Llessui, ens ofereix el testimoni d'una forma de viure a la muntanya.

Passejar pel nucli antic i contemplar les restes del castell.

L'Església de Sant Feliu, de Sort, del segle XVII.

Les fortmatgeries artesanals, tant a Sort com a tot el municipi.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què veure a Sort; Mapa del municipi de Sort; mapa de Sort.

Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2).


Mapa de punts d'interès



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes de Manuel Bofarull i Terrades; https://sort.cat/; http://www.sortturisme.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.viulafesta.cat/; https://ca.wikipedia.org/ i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 31/07/2014 Data de publicació: 04/03/2018 Data de revisió: 23/06/2020