|
Alt Pirineu i Aran - Pirineus Pallars Sobirà, Lleida |
|
Ajust pàgina
|
Alt Pirineu i Aran - Pirineus Pallars Sobirà, Lleida |
|
|
Escultura commemorativa del 10è aniversari de la Colla Sardanista de Sort
Restes del castell dels Comtes de Pallars
Antic Centre Republicà de Sort
Presó-Museu Camí de la Llibertat |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 31/07/2014 Limita al nord amb el municipi d’Espot, al nord-est amb el de Rialp, al sud amb el de Soriguera, i a l’oest amb els de Baix Pallars i la Torre de Capdella. El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els pobles d’Altron, la Bastida de Sort, Bernui, Bressui, Castellviny, Enviny, Llarvén, Llessui, Montardit de Baix, Montardit de Dalt, Olp, Pujalt, Saurí i Sorre, el despoblat de Pernui i els antics llocs de Vilamflor i Meneurí. L’entorn físic Hom pot destacar quatre sectors que corresponen als termes tradicionals que formen el municipi. El terme tradicional de Sort és centrat pel sector inicial de la ribera de Sort compresa entre l’Hostal Nou al sector S, a l’indret on arrenca la carretera que va a Tornafort i a Malmercat, i l’Hostalet de Rialb a sota la Bastida de Sort, pel sector N. Pel costat E s’estén fins als vessants de la Torreta de l’Orri, vers el lloc despoblat de Pernui, al vessant occidental de l’esmentat tossal, a 1 027 m d’altitud, i per la banda de ponent, fins a la Penya Maior (1 264 m) sobre el nucli de Bressui, uns 300 m damunt el nivell del riu. Història, cultura, economia Les primeres notícies documentals de Sort són del 947, quan el comte Isarn de Pallars, va cedir a l’abat de Gerri un alou de Sessui, amb l’església de Sant Lleir in ipsa riba de Saorte. Anys més tard, entre el 981 i el 985, el comte Ramon II de Pallars féu noves donacions a Gerri, una de les quals fou en el lloc dit Suort. Des del segle X es documenta el nom de la ribera de Sort i un lloc dit Sort. Les primeres notícies directes són del 1069, quan el comte Ramon IV de Pallars Jussà dóna a la mitra d’Urgell la vila de Sabort, que abans ja havia cedit al bisbe d’Urgell la seva mare la comtessa Ermessenda. Aviat Sort esdevindrà la residència dels comtes de Pallars Sobirà. Ja el 1282 Arnau Roger I, comte de Pallars Sobirà, va fer reconeixença al rei Pere II el Gran, representat per l’infant Alfons, de diferents castells, entre els quals hi havia el castell de Saort o de Sort, com a compensació de la lluita que el comte havia mantingut contra el rei. Al llarg dels segles XIII-XV el castell i el petit lloc de Sort apareixen esmentats i complicats en les lluites dels seus comtes amb els Foix i Comenge, i consta documentalment que els comtes residien al castell fins avançat el segle XV. La vila i el castell de Sort quedaren en poder del comte de Cardona des del 1488 i, després de pagar al rei 12.000 sous, aquest s’erigia el 1491 amb el beneplàcit reial en marquès de Pallars. El 1640, contra la voluntat del seu senyor, els síndics i la gent de Sort decidiren d’adherir-se a la guerra dels Segadors, però acabada aquesta retornaren a l’obediència del rei de Castella i del seu senyor, el marquès de Pallars, aleshores també duc de Sogorb. En la guerra de Successió el Pallars Sobirà i sobretot Sort, gràcies a l’acció de Josep Moragues, ascendit ja a general el 1709, es van mantenir al costat del partit austriacista fins el 1713, que Moragues va haver de capitular a Castellciutat, d’on era governador. Les guerres carlines, sobretot la primera (1833-40), també es deixaren sentir a Sort, bé que foren poques les accions bèl·liques que hi tingueren lloc. L’agricultura és encara un important sector econòmic del municipi. L’establiment de la indústria lletera originà un important canvi d’orientació en l’estructura agrària de la zona. Els conreus tradicionals foren reemplaçats per conreus de farratge i cereals (per a l’alimentació del bestiar), i les terres ermes i els matollars van ser convertits en pastures permanents. També s’ha conreat gira-sol. Les terres de cultiu se situen al centre de la vall i als vessants de les valls laterals on s’esglaonen petites terrasses al·luvials. Com a peculiaritat, cal destacar l’abundància de nogueres que hi ha al sector d’Enviny, les nous de les quals tenen força anomenada. Pel que fa a la ramaderia, en els darrers anys del segle XX s’ha originat un important augment del bestiar oví i porcí, així com també, però en menor grau del boví, l’equí i el cabrum. Sort té un sector industrial poc desenvolupat. La dinàmica comercial esdevé important pel fet que Sort és el cap comarcal i concentra gairebé tots els serveis, encara que ha perdut algunes funcions administratives que s’han traslladat a Tremp. Pel que fa als serveis, s’ha manifestat un notable creixement en els darrers anys del segle XX, vinculat a la capitalitat de Sort, la qual concentra un bon nombre de serveis, i a l’impuls del turisme i activitats lligades a aquest. Hi ha diverses empreses relacionades amb la promoció turística i la pràctica d’esports d’aventura. La vila disposa, a més, d’un centre d’assistència primària i un centre d’ensenyament secundari. El terme, com a centre de serveis turístics, disposa de diversos hotels, pensions, residències casa de pagès i càmpings. Al poble de Pujalt hi ha el Museu de les Papallones de Catalunya i a Llessui el Museu del Pastor. Fills il·lustres i adoptius Ot de Pallars, nat al Castell de Sort vers el 1060, abat de Santa Maria de Gerri i bisbe d'Urgell, canonitzat el 1123 (Sant Ot). Dr. Joan Vidal, nat el 1829, rector de Suterranya i autor d'obres de teologia bíblica i de caràcter polític. Representant de Sort a les Corts Constituents del 1869. Bonaventura Agulló i Prats, nat el 1846, jurista, registrador de la propietat i diputat pel districte de Sort. Dr. Agustí Coy i Cotonat, nat el 1859, sacerdot i militar, periodista i historiador. Ramon Aytés Pla, advocat, empresari. Representant dels municipis del partit judicial de Sort a la Diputació de Lleida al 1940, 1946 i 1949 Dr. Josep Mir i Rocafort "Fassman", metge i parapsicòleg contemporani de renom internacional. Gastronomia La restauració compta amb la cuina més diversa, des de cuina casolana a cuina d'autor, predominant la cuina tradicional basada en productes autòctons i de qualitat: carn d'oví de la raça "Xisqueta", carn de boví de la raça "bruna", embotits com el xolís, la secallona, la girella i el "farcit de Carnaval", formatges artesans de vaca i ovella, caça... A Sort s'ubica un dels pocs restaurants amb estrella Michelin del Pirineu. Comentaris Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Se celebra mercat setmanal els dimarts. Al març, Fira natura “un xorret d’aigua clara” de Sort. A mitjans d’abril la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. La Fira de la Vaca Bruna, se celebra al final del mes d’abril. Per Sant Joan s’escau, Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles de Sort. Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, al juliol. Es fa festa major el dia 1 d’agost, per sant Feliu. La Fira de Novembre és el primer cap de setmana de novembre. Entorn, que veure, què fer Tot el que està relacionat amb la natura. Presó-Museu Camí de la Llibertat. Museu de les Papallones de Catalunya. El Castell dels Comtes de Pallars, on es conserva una gran torre de planta circular, identificada com la Torre de l'Homenatge. EL MUSEU DELS PASTORS de la Vall d'Àssua, a Llessui, ens ofereix el testimoni d'una forma de viure a la muntanya. Passejar pel nucli antic i contemplar les restes del castell. L'Església de Sant Feliu, de Sort, del segle XVII. Les fortmatgeries artesanals, tant a Sort com a tot el municipi. Links d’interès i documentació adjunta Mapa de punts d'interès; Què veure a Sort; Mapa del municipi de Sort; mapa de Sort. Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2). Mapa de punts d'interès |
||||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes de Manuel Bofarull i Terrades; https://sort.cat/; http://www.sortturisme.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.viulafesta.cat/; https://ca.wikipedia.org/ i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 31/07/2014 Data de publicació: 04/03/2018 Data de revisió: 23/06/2020 |
|||||||||||||||||||||||
