Tírvia

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Diverses formes del nom són documentades des d'antic: vallem Terbiensem (abans del 824), Terbiensis i Tirbiensis pagus (835) i Tirviensis (Acta de consagració de la catedral d'Urgell 839), entre els primers. Es tracta, doncs, d'un topònim llatí o romànic primerenc. Joan Coromines explica l'origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins). Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós.
	Gentilici	Tirvià, tirviana.
	canvi de nom	Tirvia ==> Tírvia (DOGC 303 de 11/2/1983)
	Dites	A Tírvia, gitanos i contrabandistes. Els de Tírvia, matamúsics. Si tens misèria, ves-te'n a Tírvia.
	Llengua local	Pallarès.
	Subcomarca	Vall de Cardós.

Data de visita: 31/07/2014

Limita al nord amb la Vall de Cardós, a l’est amb Alins, al sud amb Farrera i a l’oest amb Llavorsí.

El terme comprèn la vila de Tírvia, cap de municipi i població important en època medieval, les caseries de Terveu i de la Bana.

L’entorn físic

La vila de Tírvia està situada en un replà enlairat, a mena de talaia, a l'interfluvi de les tres valls que l'afaiçonen: la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Pel caràcter estratègic del lloc, fou una vila totalment fortificada i sofrí vicissituds bèl·liques en diverses èpoques. Aquesta privilegiada situació provocà que fos gairebé destruïda del tot durant la Guerra Civil.

La tranquil·litat que es respira pels carrers del poble encaixa perfectament amb la bellesa dels paisatges que l’envolten.

Clima d'alta muntanya, amb una acusada variabilitat i alta pluviometria. Els hiverns són freds i crus i la neu pot ser abundant des de finals de tardor fins avançat l'hivern.

Història, cultura, economia

Tírvia i ipsas parrochias de valle Tirbiensi són esmentades en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. A la fi del segle X Tírvia era un alou del comte de Pallars i fou atorgada després al monestir de Gerri de la Sal. Al segle XII havia passat a mans de la mitra urgellesa, però aviat figura dins els dominis de la poderosa baronia de Bellera i el 1225 Guillem de Bellera, senyor del castell de Tírvia, que segons A. Coy fou bastit pels mateixos Bellera, concedí a la població una carta de franqueses. Al segle XIII (el 1272) Tírvia, amb la Vall Ferrera i la coma de Burg, fou adquirida pel comte Roger Bernat III de Foix, que era també successor dels poderosos vescomtes de Castellbò, als comtes de Pallars. Des d’aleshores Tírvia formà part de les terres vinculades als comtes de Foix i al vescomtat de Castellbò (des del 1315 fins al 1391, però els territoris catalans dels Foix, llevat d’Andorra i el Donasà, estigueren en mans de la branca dels Castellbò iniciada per Roger Bernat III de Castellbò, desvinculada de les possessions dels Foix-Bearn, fins que Mateu I de Foix tornà a reunir els dominis).

Al segle XV el vescomtat de Castellbò havia estat dividit en cinc quarters, un dels quals estava centrat a Tírvia (quarter de Tírvia) i comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l’Erm i les batllies de Burg i de la Vall Ferrera, amb 210 focs a l’inici d’aquest segle. Tots els dominis dels Foix passaren amb Francesc Febus al Regne de Navarra (Francesc I de Navarra) i, quan el 1512 Ferran II de Catalunya-Aragó conquerí aquest regne, confiscà els territoris catalans dels Foix. Les terres del vescomtat de Castellbò les cedí el 1513 a la seva segona muller, Germana de Foix (que el 1528 n’empenyorà l’usdefruit a Lluís Oliver de Boteller). Morta el 1537, la corona recuperà el ple domini sobre les terres i els habitants del vescomtat, i Tírvia fou des d’aleshores vila reial.

Pel caràcter estratègic del lloc, en una cruïlla de camins, fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior) i sofrí les conseqüències de la guerra en èpoques posteriors: a la fi de la guerra dels Segadors fou ocupada pel mariscal francès Baltazard, amb Llavorsí. Encara a la fi de la guerra civil de 1936-39, després de l’estabilització del front a Sant Corneli fins al gener del 1939, la darrera ofensiva de les tropes franquistes incidí molt durament a Tírvia i la població fou gairebé derruïda.

Es manté amb força la cultura tradicional.

L’economia ha tingut sempre un marcat caràcter agrari. Hi ha una gran superfície forestal i la resta del terreny es dedicat a l’agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Pel que fa a la ramaderia es cria bestiar boví i oví. Per altra banda, s’ha originat un creixement del sector serveis i de la construcció i el turisme

Vivències, curiositats i llegendes

És el municipi més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà.

El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940 ja que va quedar destruït a finals de la Guerra Civil Espanyola, a penes conserva res del seu caràcter primigeni.

A la vila cal destacar les instal·lacions d’un heliport propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionat per els Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major per Sant Antoni Abat, Pels volts del 17 de gener.

Processó dels Armats per Setmana Santa.

Festa Major, l’1 d’agost.

Concurs de Pintura, a l’estiu.

Fira del Bestiar, el 23 d'octubre (Fira de Tardor).

Entorn, que veure, què fer

Església de la Mare de Déu de la Pietat i les esteles funeràries discoïdals medievals.

Antiga capella de St. Joan Baptista.

Capella de la Mare de Déu del Roser.

El nucli antic, el carrer Major porxat i algunes de les cases que s'hi apleguen.

Pràctica del senderisme, la BTT, l'excursionisme i la pesca.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què veure a Tírvia; Mapa del municipi.

Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2).

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Onomasticon Cataloniae” de Joan Coromines i dels webs https://tirvia.ddl.net/; https://www.diputaciolleida.cat/; https://turisme.pallarssobira.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.icgc.cat/; https://dadescat.com/; https://www.parlament.cat/; https://esadir.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.tirvia.net/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; https://pccd.dites.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://ca.wikipedia.org/ i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 31/07/2014 Data de publicació: 24/03/2024

Etimologia

Diverses formes del nom són documentades des d'antic: vallem Terbiensem (abans del 824), Terbiensis i Tirbiensis pagus (835) i Tirviensis (Acta de consagració de la catedral d'Urgell 839), entre els primers. Es tracta, doncs, d'un topònim llatí o romànic primerenc.

Joan Coromines explica l'origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins). Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós.