|
Comarques de Barcelona, Alt Penedès, Barcelona Penedès, Costa Barcelona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques de Barcelona, Alt Penedès, Barcelona Penedès, Costa Barcelona |
|
Àlbum amb les fotografies a Google Photos
Plaça de l’Església – Ca l’Aleix
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 09/08/2016 Limita al nord amb Sant Llorenç d'Hortons i Sant Esteve Sesrovires. Al nord-est amb Castellví de Rosanes. A l'est amb Corbera de Llobregat. Al sud i al sud-oest amb el terme de Subirats i a l'oest amb Sant Sadurní d'Anoia. El terme comprèn les següents entitats de població: Les Cases Noves, Gelida, Martivell, El Maset, El Puig, Safari, Sant Salvador de la Calçada i La Valenciana. Entorn El sector oriental del terme és accidentat pel massís de l’Ordal de formació calcària i que és l’origen de les nombroses fonts que han fet de Gelida un poble reconegut per la qualitat de les seves aigües i la frondositat dels seus boscos. La seva climatologia és suau, gràcies a la serralada Prelitoral, que protegeix la comarca dels efectes d’una climatologia continental més rigorosa; però sobretot, gràcies a la influència de la Mediterrània, que arriba a la comarca per la limitada altura de les muntanyes de la serralada Litoral Catalana. Història, cultura, economia Els primers testimonis humans a Gelida daten de l’època megalítica i ibèrica. També s’han descobert restes d’hàbitat pertanyents a l’època romana. A partir del s. X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics cal situar-los a l’entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, en el mateix lloc on s’aixeca l’actual parròquia. Al s. XIII, les parròquies de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Joan Samora formaven un únic Municipi o Universitat, i així es mantindrien fins entrat el s. XIX. Durant els s. XIV al XVI, algunes famílies gelidenques edificaren o engrandiren les seves masies a canvi de treballs, favors i vendes. A l’entrar el s. XVIII l’economia gelidenca es basava en l’agricultura, l’explotació del bosc, el cànem, alguna fàbrica d’aiguardent i pous de glaç. Més tard s’hi afegí la fabricació de paper a la riba de l’Anoia. El 1783 fou construït el Molí Vell, seu des del 1825 de l’acreditada marca Guarro. Posteriorment es bastí el Molí Nou, que amb el temps seria seu de la paperera La Gelidense. Ambdós donarien feina a molta gent i esdevindrien el pilar econòmic més important. La industrialització i l’arribada del tren -1865- obriren nous camins i van ser la causa del notable creixement que assolí la vila especialment durant la segona meitat del s. XIX. A finals del segle passat es construeixen els edificis més emblemàtics que donen caràcter a la vila-Església, Centre Recreatiu i Cultural, Ajuntament, Les Monges, Can Valls, etc... El 1909 ja es podia circular per la carretera Martorell - Vilafranca. L’interès per l’estiueig dóna embranzida a una arquitectura específica que arribarà als nostres dies recollint una àmplia diversitat d’estils. També son temps d’una intensa activitat associativa i cultural de la que en són bona mostra els Lluïsos, El Cafè, el Saló d’espectacles i el Casal Gelidenc. Després del trasbals de la guerra civil -1936/39- lentament es redreça l’economia, s’instal·len algunes petites indústries, es revifa l’ambient cultural i es construeixen noves cases i torres. A l’actualitat, la població s’ha dotat de diversos polígons industrials, que juntament amb la producció paperera, alguns petits tallers, el comerç, els serveis i la construcció, conformen l’activitat econòmica gelidenca. En el terme municipal es destinen un nombre important d’hectàrees al conreu de la vinya de la Denominació d’Origen Penedès. També hi trobem oliveres, arbres fruiters, cereals i hortalisses. Personatges il·lustres Jaume Vila i Pascual (Gelida, 1890 - 1969). Escriptor. Joan Clanchet i Puig (Molins de Rei, 1913 – Gelida 1996) malgrat haver nascut a Molins de Rei es considerava un gelidenc on va anar a viure als 11 anys. Poeta i escriptor. Pere Pallarès i Guilera (Gelida, 1920-2001) músic-director de cors. Joaquim Llopis i Rius (Gelida 1902 – 1955). Músic, violinista i director. Rafael Galés i Ràfols (Gelida 1857 – 1940). Metge gelidenc. Adolf Galés i Pujol (Gelida 1906 – 1963). Metge gelidenc. Vivències, curiositats i llegendes El dia de la visita a Gelida, vàrem dinar al restaurant l'Encís, situat a la carretera de Martorell a Gelida, era la segona vegada. Es menja molt be amb bona qualitat i preu, menú de cap de setmana. El menjar te un petit toc de modernitat, l'atenció molt bona. Al barri de l'estació hi ha el tradicional funicular de fusta, obra de Santiago Rubió i Tudurí, que es va inaugurar l'1 de novembre de 1924 després de divuit mesos de construcció que ajuda a salvar el desnivell de 103 metres que hi ha entre aquest barri i el centre del poble, amb un pendent màxim del 22%, en uns vuit minuts. El problema va ser que no vàrem poder pujar perquè aquell dia no funcionava, només ho fa els dissabtes i els diumenges. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Diada de San Pau al Castell. 25 de gener. Cantada de caramelles. Diumenge de Pasqua. Festa de la Mare de Déu de la Salut, tradicional "el pa i l’empenta". Dilluns de Pasqua florida Festa Major del Puig i la Valenciana. Mitjans de juny. Revetlles de carrers i barris. Juliol-agost. Festa Major. El primer diumenge després de Sant Roc, agost. Fira d’animals, a finals de setembre. Funifira, una fira que a l'entorn del maquetisme, l'oci ferroviari la gastronomia i els vins i caves, vol dinamitzar i donar a conèixer Gelida. El mes de novembre. Festa de Santa Llúcia, amb el repartiment de "l'escudella de pobres" i Fira de Santa Llúcia (productes artesans). 13 de desembre. Mercat tots els dilluns. Entorn, que veure, què fer El Castell de Gelida. El Castell de Gelida amb una antiguitat de gairebé un miler d’anys. Estat ruïnós. Excursions a les diverses fonts del municipi, com les de Sant Miquel, Cantillepa, Freda, Barbuda i del Claro. El Funicular. Vistes panoràmiques. Sobre l’Anoia i Montserrat, des del Passeig Rosell i Massana o des del mateix Castell. Església parroquial de Sant Pere. Passejar per el poble i gaudir, entre altres, dels edificis modernistes. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Gelida; Mapa del municipi. Itineraris per a Navegadors. Complert Google (.kml), Complert Google Maps(.kmz), Poble: Google (.kml), Google Maps(.kmz), TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf) Entorns: Google (.kml), Google Maps(.kmz), TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf) Fonts: Google (.kml), Google Maps(.kmz), TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf) Mapa del municipi |
||||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans. A Twitter: https://twitter.com/municatalans. A Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels llibres “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” de “Manuel Bofarull i Terrades” i “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas, de l'AACC (Associació Amics del Castell de Gelida) i dels webs https://www.gelida.cat/; http://www.catalunya.com/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; https://www.icgc.cat/; http://empresa.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 09/08/2016 Data de publicació: 01/12/2019 Data de revisió: 14/06/2020 |
|||||||||||||||||
