Olèrdola

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	De l’indoeuropeu, potser relacionat amb el relleu. Hi ha qui el vincula amb l’àrab al-ard-ula , que vol dir "terra enlairada". També hi ha qui el relaciona amb Olertula en referir-se a "roureda".
	Lema	El bressol del Penedès
	Gentilici	Olerdolenc, olerdolenca
	Agermanat amb	Sibanicu (Cuba)
	Canvi de nom	Olérdola --> Olèrdola (11/02/1983)
	Dites i refranys	A Moja, poca gent i boja (I els de Moja contesten: "I els del voltant s'hi van tornant").

Data de visita: 21/11/2015 i 26/03/2016

Limita al Nord-Oest amb Vilafranca del Penedès, al Nord amb Sant Cugat Sesgarrigues, a l'Est amb Avinyonet del Penedès i Olivella (Garraf) i al Sud amb Canyelles (Garraf) i Castellet i la Gornal. Al Sud-Oest i l’Oest amb el terme de Santa Margarida i els Monjos.

El municipi d'Olèrdola és format per quatre pobles: Moja (principal nucli de població), Sant Miquel d'Olèrdola (bressol de les primeres arrels històriques de la comarca), Sant Pere Molanta (eix de l'impuls industrial del municipi) i Viladellops, els nuclis de més recent urbanització Daltmar i Can Trabal a més de les barriades (Can Torres, Rectoria, La Serreta, Can Segarra, Can Moles, les Planes, el Sepulcre, la Font, Can Ferran...) i força masies disperses.

Història, cultura, economia

Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han vingut ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant la estratègica situació de l´indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats.

El castell i la ciutat d’Olèrdola (“castrum i civitas Olerdulae”), esmentats així entre els anys 950 i 978, de domini comtal, van sofrir greus danys en l’escomesa d’Almansor de l’any 985. Posteriorment es bastí un nou temple, més gran que l’anterior, que el bisbe Vives consagrà el 991.

L’any 1020 la comtessa Ermessenda celebrava un judici a la ciutat d’Olèrdola; Berenguer Ramon I, el Corbat, confirmava el 1020 les franqueses que ja posseïen els pobladors de l’urbs o castell d’Olèrdola, del Penedès, del Vallès i altres llocs i pel seu testament concedia a Sanç, fill seu, el comtat del Penedès i la ciutat d’Olèrdola, que comprenia les terres que hi havia des del Llobregat a la terra dels pagans (1032).

El 1108 els almoràvits envaïren el Penedès i destruïren el castell d’Olèrdola. El mateix any fou encomanada la restauració a Jordà de Santmartí —veguer d’Olèrdola— i als seus castlans.

Cap a mitjan segle XII, Olèrdola va perdre, altra vegada, el valor estratègic i es va anar abandonant a mesura que augmentava la població del pla, agrupada en parròquies. Un d’aquests nous nuclis, Vilafranca, heretà la importància i la capitalitat de l’antiga Olèrdola.

La població està disseminada en petits nuclis. A partir dels anys seixanta del segle XX s’adverteix una progressiva recuperació demogràfica. El 1860 hi havia 1 193 h, el 1900 n'hi havia 1 438, 1 561 el 1920 i 1 521 el 1930. Després de la Guerra Civil Espanyola la xifra mínima d’habitants es produí el 1950, quan n'hi havia 1 234. El 1960 es comptabilitzaven 1 332 h, 1 570 el 1970, 1 579 el 1981, 1 607 el 1991 i 2864 el 2005. Al terme hi ha diverses urbanitzacions, entre les quals destaquen, pel nombre d’habitants, Daltmar, amb 360 h el 2004, i Can Trabal, amb 307 h el 2004.

L’economia tradicional del terme ha estat predominantment agrícola, però actualment la població treballa a les indústries del municipi o bé a les de Vilafranca del Penedès. Es conrea una quarta part de les terres, amb la vinya com a conreu principal seguit de lluny pels cereals. També es cullen ametlles, olives i fruita, en règim de secà. La ramaderia és representada per granges avícoles i bovines. S'exploten algunes pedreres, entre les quals hi ha algunes de pedra tova per a la construcció i de creta per a l’obtenció de blanquet. Gran part de les indústries es concentren al polígon industrial de Sant Pere Molanta o a Sant Miquel d’Olèrdola. Com a municipi penedesenc que ès, hi trobem també diversos cellers i caves.

Vivències, comentaris

Curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Moja: 11 de Gener. Festa Major d'hivern en honor a Sant Macari. 25 de juliol. Festivitat de Sant Jaume

Sant Pere Molanta: 15-16 d'Agost en honor a Sant Roc.

Sant Miquel d'Olèrdola: segon diumenge d'Octubre, en honor a Sant Miquel

Can Trabal i Daltmar: primer cap de setmana d'agost

Entorn, que veure, què fer

Visitar el Conjunt Monumental d'Olèrdola.

Passejar per el Parc Natural d'Olèrdola.

Església de Sant Esteve, La Torre i el Celler Cooperatiu de Moja.

Església del Sant Sepulcre prop de Sant Miquel d'Olèrdola.

Links d’interès i documentació adjunta

Plànol de punts d ’interès.

Què veure a Olèrdola.

Itineraris: Google Maps.kmz, TomTom.ov2 , CoPilot.trp, Sygic.itf

Imprescindibles

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.olerdola.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.festacatalunya.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.poblesdecatalunya.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic

Data de visita: 21/11/2015 i 26/03/2016 Data de publicació: 05/06/2016 Data de revisió: 12/06/2020