Ajust pàgina

Subirats



Comarques de Barcelona, Alt Penedès, Barcelona


Penedès, Costa Barcelona

INICI

Tornar enrere


Totes les fotografies:

Àlbum1, Àlbum2, Àlbum3, Àlbum4


Subirats


Museu de l'esperanto


Celler de Cal Panxa


Creu del Pago


Castell de Subirats


l'Ordal


Estació de Lavern-Subirats




Totes les fotografies:

Àlbum1, Àlbum2, Àlbum3, Àlbum4


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Subiratos, Subiatos, sobre, damunt, lloc enlairat (s.x),

Gentilici

De Subirats, Subiratenc, Subiratenca

Lema

La Capital de la Vinya

Dites i malnoms

Lavern, primer esglaó de l'infern.


Data de visita:        8/11/2015; 29/11/2015; 02/01/2016


Confronta al Nord amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida; a l’Est amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat; al Sud-Est amb Olesa de Bonesvalls; al Sud-Oest amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei (del municipi de la Granada) i Santa Fe del Penedès, i a l’Oest amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit.

Hi trobem els següents nuclis de població: Ca l’Avi, Can Bas, Can Batista, Can Cartró, Can Rossell, Cantallops, El Pago, El Rebato i Torre-Ramona (Barri de Sant Joan), Els Casots – Can Panxa, Lavern, Ordal, Sant Pau d’Ordal – La Guàrdia que és la capital, Urbanització Can Rossell, Urbanització Casablanca i Urbanització Muntanya Rodona i tres polígons industrials: Can Bas, Noia Lavernó i Parc Logístic de l’Alt Penedès.


Història, cultura, economia

Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments ibers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l’etapa romana i visigoda fins a l’entrada dels sarraïns al segle VIII.

No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s’hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants.

Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l’emigració cap al regne de València i Mallorca.

Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d’arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió.

L’any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d’Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi.

Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l’actual fisonomia. L’any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants.

L’envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins a la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica.

Amb l’arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.


El poblament del terme de Subirats és disseminat en petits nuclis i caseries.

La font econòmica més important del municipi és l’agricultura, sobretot la vinya, que ocupa les tres quartes parts de les terres llaurades i tendeix a augmentar, substituint altres conreus, com ara els fruiters, que és el segon producte. El raïm es destina majoritàriament a la fabricació de vins escumosos.

L’estiueig té força importància i dóna vida als diferents nuclis amb l’arribada de gent els caps de setmana i, sobretot, per les vacances.


Vivències, comentaris i dites

A Sant Pau d'Ordal vàrem trobar l'oficina de turisme oberta, hi havia la Marieta que ens va explicar què podíem visitar lliurament i quan es podien fer visites programades a diferents llocs. Ens va atendre molt be.

Vàrem visitar les caves Esteve i Gibert, a Can Panxa, és el celler més petit del Penedès i desprès de una bona estona xarrant amb en Josep Esteve i la seva dona, la Montse, fent un tastet d'oli i de vi i visitant el celler, finalment vam comprar oli acabat de premsar i un  parell d'ampolles de vi, tot ens ha sortit molt bo.

El 29 de novembre hi vam tornar, coincidint amb la Mostra de Vins, Caves i Productes de la Terra i vam aprofitar per visitar el Museu de l'Esperanto que ens va ensenyar la mateixa Marieta d'una forma molt agradable.

El 2 de gener hi tornarem per visitar el que ens quedava, els llocs de l'Ordal, el Pago i Lavern.

I encara ens manca una altra visita coincidint amb el Mercat del Prèssec.


Curiositats i llegendes

Subirats és el terme municipal més gran de la comarca de l’Alt Penedès.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Pau d'Ordal el darrer diumenge de gener.

Festa major de Lavern el darrer diumenge de juny.

Abril: Aplec de la Fontsanta al Castell de Subirats. Festa Major de Can Rossell, Torre-ramona, Els Casots i Can Cartró.

Maig: Festa del Pa i l’Empenta al Castell de Subirats. Subirats en Flor.

Juny: Festa Major de Lavern.

Juny: Mercat del préssec.

Juliol: Festa Major de Can Batista i de Casablanca.

Agost: Festa Major d’Ordal.

Octubre: Aplec de la Creu d’Ordal. Festa del Most de Sant Pau d’Ordal. Festa Major de Ca l’Avi. Festa de la Collita de Lavern.

Novembre: Festa del Most de can Cartró.


Entorn, que veure, què fer

Visitar el Castell de Subirats, del segle X, el Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta al costat del castell.

Visitar Torre-ramona, Can Rovira.

Visitar el museu d'esperanto, únic a l'Estat Espanyol.

Jaciment paleontològic als Casots, un dels mes importants d'Europa.

Fer les rutes vitivinícoles i les de defenses republicanes a Subirats.

Anar a Lavern i a l'Ordal.

Passejar amb el bus turístic que surt de l'estació de tren de Lavern.


Links dinterès i documentació adjunta

Plànol de punts dinterès.

Què veure a Subirats.

Itineraris: Google Maps.kml, TomTom.ov2, Sygic.itf, CoPilot.trp


Imprescindibles



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  email a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com,.Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.subirats.cat/; http://www.turismesubirats.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.poblesdecatalunya.cat/ i altres webs i blocs daccés públic