|
Àmbit Metropolità Baix Llobregat, Barcelona |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
Àmbit Metropolità Baix Llobregat, Barcelona |
|
|
L'Ermita de la Salut i Montserrat
Vistes des de l'entrada de les coves
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 28 de Gener de 2012 Limita al Nord amb Monistrol de Montserrat (del Bages), al Est amb Esparreguera, al Sud amb els Hostalets de Pierola i a l'Oest amb el Bruc, aquests dos últims termes de l'Anoia. La vila de Collbató ha estat durant segles el portal d'entrada per excel·lència de Montserrat. Història El nom de Collbató podria tenir el seu origen en el mot colle Betonis , el nom geogràfic de coll i unantropònim germànic, que sembla ser, va passar a la toponímia local durant el repoblament de la conquesta carolíngia. Tota la zona conté testimonis d'un poblament antic que data des de fa 4.000 anys, la base econòmica de la qual es basava en la cacera i la recol·lecció, com els vestigis arqueològics demostren: ossos de senglar, llavors....Aquests grups van utilitzar les coves de Collbató ( Cova Gran, Cova Freda i la Cova del Salnitre) com a llocs de refugi i d'aixopluc, però no com a espais d’hàbitat permanent. La ceràmica, coneguda com a cardial, destaca per la seva decoració feta bàsicament amb figures geomètriques i la closca del cardium edule ( d’aquí el seu nom), una petxina típica i que deixa patent l'origen marítim de la zona. Al 1922, l'arqueòleg Joan Coromines la va anomenar MONTSERRATINA per ser un dels primers llocs on es localitza. La primera prova documental que es té de Collbató apareix al 1113 ( tot i que la torre de guaita, al voltant de la qual es va anar formant la població, és possible datar-la del 942) quan el compte Gilabert, senyor de la Guàrdia, el cedeix en dot a la seva filla Ermesenda al casar-se amb Bartomeu, els descendents dels quals foren senyor de Collbató fins l'any 1292 que fou adquirit per Guillem Dufort. L'any 1375 el seu nét ho cedeix a l'Abat de Montserrat al morir sense descendència. Collbató torna aparèixer en la història a principis del S.XIX, quan les tropes napoleòniques travessen la població per tal d'accedir al monestir, és en aquesta època en la que s'ambienta la llegenda d'en Mansuet Boxó. L'economia ha estat basada bàsicament en l'agricultura i la vida al poble ha estat molt lligada al fet traginer, que s'encarregaven de portar mercaderies i passatgers fins al monestir. Vora de l'autovia (A2) encara es conserva la masia de la Fumada, antic hostal que durant el segle XIX va donar servei als viatgers que anaven de Barcelona fins a Igualada. Al poble trobem “La Posada las Cuevas”, avui dia els baixos de la qual està convertida en una carnisseria que conserva l'estètica d'aleshores i les habitacions. Ja en el s. XX proliferen les segones residències, en la primera època la Família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent al contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent. L'activitat, però, que dona més renom a Collbató és la de la construcció d'orgues, construcció artesanal amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara es regida per la família Blancafort. Comentaris Des de l'ermita de la Salut, hi ha molt bones vistes tant de la muntanya de Montserrat com del mateix Collbató. Vivències, curiositats i llegendes Les Coves del Salnitre son molt grans i impressionants amb grans cavitats i desnivells però el fet de que estigui excessivament adequada a les seves funcions turístiques, l'hi treu una part important de l'encant. Diu la llegenda que durant la Guerra del Francès, Mansuet Boxó, collbatoní i bandoler, protegí les dones i nens i foragità ell sol les tropes napoleòniques amb una mostra d'enginy i perspicàcia convertint-se de bandoler en heroi. Personatjes il.lustres Amadeu Vives, Elies Rogent i Pau Bertran i Bros. Entorn, Que veure Nucli medieval. (Arc d'en Bros, Cal Tutor, Can Rogent, Casa d'Amadeu Vives, Església de Sant Corneli, Molí d'Oli) Castell de Collbató, en queda una torre. Ermita de la Salut, al peu de les coves. Les muntanyes de Montserrat. El taller d'Orgues Blancafort. Links d’interès i adjunts |
|||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.collbato.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blogs d’accés públic Data de visita: 28/01/2012 Data de publicació: 18/01/2015 Data de revisió: 13/06/2020 |
||||||||||||||
