|
||
Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona
Costa del Garraf |
Ajust pàgina
|
||
Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona
Costa del Garraf |
|
“Pota blave” (2006) – Francisco López
Una Torre de control de l'Aeroport. |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 14 de Març de 2015 Limita al Nord i a l'Oest amb Sant Boi de Llobregat, al Nord amb Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat, a l'Est amb Barcelona, al Sud amb la Mar Mediterrània i a l'Oest amb Viladecans. Història, economìa El Prat té la totalitat del seu territori en el delta del riu Llobregat, fet que li confereix una singularitat única i que ha marcat tota la seva evolució històrica. Territori i natura han estat, i encara són, dos elements que al llarg dels segles han condicionat la presència humana en el Delta. Aquest territori era conegut durant l’Alta Edat Mitjana (segles V-X) com a Lacunaria, del que va derivar llanera, terra de llacunes o estanys, i d’aquí, el prat de llanera. Per la seva part, Llobregat derivaria del llatí Rubricatus, “envermellit”, que es transformaria, més endavant, en Lubricato. Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. El primer document escrit que fa referència al Prat data de l'any 965 i és una escriptura de donació on es fa partícip d'un tros de terra, prop de l'anomenat estany de Llanera a la part del delta del Llobregat. Així, el Prat era en aquell temps anomenat Llanera. Els conreus fonamentals del segle XI, que subsistiren durant tota l'Edat Mitjana, són el blat i la vinya. La primera referència a un pagés pratenc identificat és Ramon Gerbert del Casal de Jovan. Al segle XII, les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "mansos" i són construïdes de pedra i calç, amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El 1143 es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència d'El Prat de la Llanera el 1158. Posteriorment, passà a anomenar-se El Prat a seques. Al segle XIII, l'any 1283, s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior d'El Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, fou el primer ermità-pagés. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa a Sant Boi els dies festius. A finals del segle XVII el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des de 1689. El segle XVII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a en Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a un encreuament de camins (el que avui és la Plaça de la Vila). Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal·lessin al lloc. Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral·lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major. Poc després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix Bernat Gual posa en servei per passar el riu, ja que per anar a comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que en aquell temps transcorria just a l'est de la filera de cases) fins al primer pont, a Martorell, a 23 quilòmetres d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar. Amb la barca, el trajecte va quedar reduït a 8 quilòmetres, cosa que va fer que molts més camperols s'interessessin a instal·lar-se al Prat. En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX. Ja en el segle XX, la ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució de l'insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal·lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial. La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram. Al llarg dels anys setanta del segle XX El Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social. Als anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement. Comentaris Fires i Festes La Festa Major se celebra l'últim cap de setmana de setembre de cada any, coincidint amb les Festes de la Mercè a Barcelona, encara que és una coincidència purament temporal, ja que la Festa Major del Prat es deu a Sant Cosme i Sant Damià. També són patrons de la localitat Sant Pere i Sant Pau. Vivències, curiositats i llegendes El Prat de Llobregat és també conegut per la seva raça autòctona de galls i gallines, els pollastres potablava. Entorn, Que veure La Caserna de Carabiners, el semàfor i la Torre de la telegrafia. La casa consistorial a la Plaça de la Vila. L'Escola la Seda. La Torre Muntadas. El Teatre modern. El Mercat municipal. Museu del Prat. La Torre de la Ricarda. L'Artesà. El mural de ceràmica de la terminal B de l'aeroport, obra de Joan Miró, 1970. Links i adjunts Mapa de punts d'interès, Que veure a El Prat de Llobregat. Itineraris per TomTom.itn, TomTom.ov2, Google Maps.kml, Sygic.itf, Navigator (.xml) i CoPilot.trp. |
||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/
Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.
Informació extreta de http://www.elprat.cat/; http://ca.wikipedia.org i altres webs i blogs d’accés públic
Data de visita: 14/03/2015 Data de publicació: 03/04/2015 Data de revisió: 13/06/2020
