Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Martorell (ó)


Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona


Costa del Garraf


INICI


Tornar enrere


Totes les fotografies


Martorell


Ajuntament


Casa esgrafiada


Casa esgrafiada any 2011


El Pont del Diable


Martorell des del Convent


Molí fariner


Església de Santa María


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Martyretulu , cementiri petit , lloc de martiri

Gentilici

Martorellenc, martorellenca

Mal nom

Carbassots

Agermanament

Valdescuenza (Espanya)

Borgo a Mozzano (Itàlia)

Chevilly-Larue (França)


Data de visita:          13/08/2012


Al nord-est limita amb Abrera; a llevant amb Castellbisbal; al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al Sud-SudOest amb Castellví de Rosanes; a ponent i al NW amb Sant Esteve Sesrovires.

Martorell es troba en el punt de confluència entre el riu Anoia i el riu Llobregat.

Hi trobem les següents entitats de població: Martorell, Can Bros, Pou del Merlí i Sant Genís.


Història, cultura, economia

El descobriment de dues tombes del període neolític a la zona de l'antiga Bòbila Bonastre, als actuals barris del Pla i del Camí fondo, són el testimoniatge més antic de presència humana al terme municipal: un enterrament col·lectiu amb quatre gots de ceràmica realitzats a mà i restes de deu persones; i, l'altre, una tomba individual amb un esquelet doblegat que venia acompanyat d'una peça de ceràmica. D'aquestes dues tombes, al Museu Municipal sen conserva un fragment de crani, tres maxil·lars inferiors, quatre recipients de ceràmica i dos fragments de sílex.

El lloc de Martorell és documentat per primera vegada el 1033. Va formar part de la baronia de Castellvell. La capital històrica de la baronia fou el castell de Sant Jaume (com s'anomena modernament el Castellví de Rosanes), mentre que a la baixa edat mitjana, potser durant la segona meitat del segle XIII, Martorell li prengué la capitalitat. En foren senyors les nobles famílies dels Castellvell (documentats a la primeria del segle XI, posseïren la baronia fins el 1228), els Montcada (1228-1309) i els Foix (1309-1396). El 1396 Martí l'Humà incorporà la baronia a la corona, el 1418 Alfons el Magnànim la donà a l'Infant Enric i el 1474 Joan II la vengué a Lluís de Requesens i de Soler. Dels Requesens, la baronia de Castellvell passà als Zúñiga (1549, als Fajardo, marquesos de Los Vélez (1618-1727) i als Álvarez de Toledo y Osorio (1727-1821).


Comentaris i dites

Hi ha quatre museus: L'Enrajolada, Casa Museu Santacana, el Museu Municipal Vicenç Ros, el Jaciment Arqueològic de Santa Margarida, que depèn del museu municipal i Museu Muxart, la Casa Par de la ciutat recopila l'obra de l'artista local Jaume Muxart.

Important nus de comunicacions, hi passava la Via Augusta en temps dels romans (en queda la part romana del pont del Diable) i actualment hi passen l'autovia A-2 i l'autopista AP-7 i les vies de la RENFE, del Metro del Baix Llobregat dels FGC i de l'AVE ó TGV.

Moltes de les cases del poble tenen les façanes decorades amb esgrafiats amb escenes de tot tipus, els mes antics que es coneixen son de del 1821 i en varem veure un al carrer nou de l'any 2011.

Dites:     

A Martorell, cinc minuts, bona gent, però molt bruts.

A Martorell, cadascú va per ell.

A Martorell, fes-te amb ells i no et fiïs d’ells.


Curiositats i llegendes

La Llegenda del Pont del Diable.

Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a agafar aigua.

Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a agafar l'aigua de la font de l'Eudó, s'havia de mullar els peus si volia anar a agafar aigua.

En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:

-Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit si tu, a canvi em dones la primera ànima que creui per ell.

La dona va acceptar i, durant aquella nit, el Diable va estar portant pedres i més pedres per a construir el magnífic pont.

El matí següent, quan el saberut Diable esperava que la vella creués el pont per donar-li la seva ànima, ella, molt intel·ligent també, va obrir el seu cistell, va deixar anar el seu gat i el gat, tot trempat, va creuar el pont de banda a banda. El Diable no va tenir més remei que acceptar l'ànima d'un gatot com a pagament pel seu treball.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La quadrilla. El primer diumenge desprès de carnaval. Ball típic de Martorell, originari del segle XVIII. Segons la tradició, està inspirat en les guerres del Rosselló de finals del segle XVIII i és d'influència francesa.

Fira de primavera. Últim cap de setmana d'abril i primer de Maig.

Fira del comerç i de la indústria. Últim cap de setmana d'Abril.

Fira comercial i artesanal. Últim diumenge d'Abril.

Festa Major. 15 i 16 d'Agost.

Fira d'artesania del Roser. Primer diumenge d'Octubre.


Entorn, que veure, què fer

El Pont del Diable.

Església de Santa Margarida.

Església romànica de Sant Genís de Rocafort.

Casa Santacana (LEnrajolada).

Antic convent dels Caputxins.

Museu Vicenç Ros i de l'Enrajolada.

Passejar per els carrers del barri vell.

La SEAT.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès

Mapa de punts d'interès

Itinerari TomTom


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  email a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.martorell.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.poblesdecatalunya.cat/ i altres webs i blocs daccés públic