Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Sant Andreu de la Barca (ó)



Àmbit Metropolità de Barcelona, Costa Barcelona

Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona


PÀGINA D'INICI


Anar al Baix Llobregat



Àlbum de fotos a Google+ i Flickr


Sant Andreu de la Barca


Església de Sant Andreu


Casa Pedemonte


Font de la Roda


Casa Estrada


Ermita Santa Madrona del Palau


Can Sunyer del Palau


Àlbum a Google+ i Flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Saguatosis, Sant Andreu d'Aigüestoses o de Matoses, Aigüestoses de Llobregat.

Gentilici

Santandreuenc, santandreuenca

Agermanament

Alcolea del Río (Sevilla), San Andrés (Holguín, Cuba)

Canvis de nom

El 1937 canvià el seu nom pel d'Aigüestoses de Llobregat, fins el 1939 que retornà a anomenar-se Sant Andreu de la Barca.

San Andrés de la Barca  --> Sant Andreu de la Barca (12/02/1983)

Malnom

Mussols.


Data de visita:            13/05/2017


A llevant limita al nord amb Martorell, al nord i llevant amb Castellbisbal, a ponent amb Castellví de Rosanes i a migdia amb  Corbera de Llobregat.

És el municipi més petit, en superfície, del Baix Llobregat i un dels més petits de Catalunya.


Història, economìa

Prehistòria i romanització

Sant Andreu de la Barca, situat a unes fèrtils terres de la cubeta de la riba dreta del Baix Llobregat, envoltades a sud i a ponent pel massís de l’Ordal, ben orientades i de pendents suaus, travessades per rieres i torrents i sense que hi manquin les fonts, difícilment podia escapar-se d’una ocupació humana i, per tant, del treball de les seves terres de manera constant a través del segles.

En aquest sentit cal interpretar l’existència de restes ibèriques (troballes a la capella de Santa Madrona, al Palau) i romanes (vil·la romana de Santa Madrona del  Palau i el jaciment de Can Puigbó) a diferents indrets del municipi.

Època medieval

L’establiment de la frontera amb el món musulmà al Llobregat, al segle IX, va comportar la construcció de castells que protegissin aquests indrets. El castell de Castellvell de Rosanes fou l’encarregat de garantir la seguretat de la zona. La primera referència escrita de Sant Andreu de la Barca correspon a l’any 1109, a una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d’uns masos situades a la parròquia de Sant Andreu “Saguatosis”.

Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d’Aigüestoses al monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany per tal que els repoblés, cosa que suposa un despoblament degut a les ràtzies  musulmanes. No sembla que la iniciativa reeixís ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau.

En un informe d’Armand de Fluvià sobre el nou escut municipal de l'any (1984) s'indica que el municipi de Sant Andreu de la Barca estigué sempre (almenys ja l’any 1100) dins el terme del castell i baronia de Castellvell de Rosanes. Desprès va estar en mans dels vescomtes de Bearn, dels comtes de Foix, dels marquesos de Vélez, dels ducs de Montalto i, finalment, fins 1835, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, dels marquesos de Vilafranca do Bierzo.

La baronia de Castellvell, després d’haver pertangut al llinatge d’aquest nom, als Montcada i als Foix, al segle XIV pervingué a la corona fins que el 1474 el rei Joan II vengué la baronia a Lluís de Requesens i de Soler i als seus descendents.

La parròquia de Sant Andreu de Saguatosis és documentada el 1109. En diversos documents del segle XV es parla de la barca que hi havia sobre el Llobregat. El 1453 el poble ja és esmentat amb el topònim actual de Sant Andreu de la Barca. El 1937 canvià el seu nom pel d’Aigüestoses de Llobregat, fins el 1939.


Bàsicament d’economia agrària, aquest municipi ha esdevingut en les darreres dècades del segle XX fortament industrialitzat. Cap al 1846, segons Pascual Madoz, s’hi conreava blat, civada, un poc d’oli, molt de vi, seda, mongetes, patates i hortalisses. El vi i la seda s’exportaven a Barcelona, mentre que els altres conreus eren per al consum local, per al qual s’havia d’importar, encara, blat. La indústria d’aleshores consistia en diversos telers i en la fabricació de puntes de seda. El canal descobert, de la Companyia d’Aigües de Barcelona, era projectat per a moure fàbriques i molins, quan Madoz visità el poble. A la primeria del segle XX es mantenia la producció esmentada, menys la seda, i s’hi conreaven, a més, préssecs, de molta anomenada. Aleshores hi havia el Sindicat Agrícola La Pagesia. La indústria era reduïda a dos forns d’obra.

El municipi va perdre aquest caràcter marcadament agrari a partir del decenni dels anys cinquanta, quan començaren a instal·lar-s’hi moltes indústries, tant en la zona compresa entre la carretera i el riu, on hi ha els polígons industrials de Can Pelegrí, de Can Celleres i del Nord-est, com al peu de la muntanya, entre aquesta i la via (polígon de Can Sunyer). La indústria és diversificada, però entre els principals sectors productius destaquen el ram del metall (forja i estampació de metalls, accessoris per a automòbils, etc.), el químic (plàstics i productes farmacèutics), les arts gràfiques (impressió, enquadernament), la construcció (formigó) i els transports. El sector dels serveis ha anat adquirint importància els darrers anys. El municipi disposa de centres escolars que cobreixen fins al batxillerat i la formació professional.


Comentaris


Fires i Festes

Festa Major finals d'Agost inicis de Setembre.

Festa de Sant Andreu el 30 de Novembre.

Mostra industrial i comercial el Maig.


Vivències, curiositats i llegendes

A les acaballes del segle XIII, els Fenollar que posseïen el domini de les aigües del Llobregat des del Congost de Martorell fins a la Roca de Adroc, tenien en servei una barca pels voltants de la parròquia de Sant Andreu que es va convertir en el lloc de pas obligat per tots els que transitaven i volien arribar al camí ral que conduïa a Barcelona (una riuada havia destruït el pont romà de Martorell el 1143). Cal tenir molt present que la pervivència de la barca existent a Sant Andreu va tenir sentit fins a la construcció del pont de Molins de Rei, durant el regnat de Carles III, a finals del segle XVIII.


Entorn, Que veure

Església i campanar gòtic de lesglésia de Sant Andreu.

Edifici del Casino o Sindicat agrícola.

Casa Pedemonte.

Ermita del Palau, dedicada a Santa Madrona.

Font de la roda. Plaça en el nucli antic.


Links i adjunts

Mapa de punts d'interès; Llocs d'interès

Itineraris per TomTom.ov2, Google Maps.kml, Google.kmz i Sygic.itf


Mapa de punts d'interés


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.sabarca.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 13/05/2017 Data de publicació: 17/09/2017 Data de revisió: 31/05/2020