Ajust pàgina

Sant Just Desvern


Àmbit Metropolità de Barcelona

Costa del Garraf

Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona

INICI

Tornar al Baix Llobregat


Totes les fotografies


Sant Just Desvern


Can Ginestar


Església


Can Cardona


Can Sagrera


Casa Bassols i Casa Soler


Festejador de Can Vendrell


Walden i Xemeneia


Can Solanés


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Villa Birce, Berce, Bercio, Vercio


Gentilici

Santjustenc, santjustenca

Agermanament

Camoapa (Nicaragua), Horb am Neckar (Alemanya)

Canvis de nom

San Justo Desvern --> Sant Just Desvern  (11/02/1983)


Data de visita:            16/036/2014 i 06/04/2014


Limita al Nord amb Barcelona (antic terme de Vallvidrera), a l'oest amb Sant Feliu de Llobregat (en part, antic terme de Santa Creu d'Olorda), al sud amb Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat, i a l'est amb Esplugues de Llobregat i Barcelona (en part, antic terme de Sant Vicenç de Sarrià).


Història, cultura, economia

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d’Al-Mansur sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l’Arxiu de la Corona d'Aragó. Es tracta d'una carta de donació relativa a un llegat efectuat per un prevere anomenat Joan, i en ella el que després serà Sant Just Desvern rep el nom de Villa Birce.

Els següents documents ja corresponen al període immediatament posterior a l'atac sarraï de l'any 985, i fan referència a dues de les seves víctimes. Es tracta del testament sacramental d'un home dit Moció, datat el 26 de juny de 987 i que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, i d'una carta escrita per una dona anomenada Dadil, sense datar, però presumiblement coetània al document anterior, continguda en el Liber Antiquitatum número 4 de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Les denominacions que figuren en aquests dos documents són, respectivament, Berce i Vercio.

Els documents successius, cada cop més freqüents, aniran mostrant, de mica en mica, la transició d'aquest topònim des de la forma original Birce fins a l'actual Desvern.

La població de Sant Just Desvern era, segons una visita pastoral del 1414, d’uns cinquanta parroquians o caps de casa, la major part de les masies. Aquesta mateixa xifra, amb poques alteracions, es repetí durant molts anys fins que a la visita del 1584 es registrà una forta davallada i la població quedà reduïda gairebé a la meitat. Per dades de l’arxiu parroquial, sabem que el 1650 tenia 33 cases amb 168 ànimes de comunió i el 1739 hi havia 200 ànimes. Aquesta xifra es duplicà l’any 1778. A partir del 1800 l’ascens demogràfic ens mostra el creixement dels diferents nuclis del Raval, el Poble, la Carretera i la Muntanya.

El 1900 ja n'hi havia 1 101 i el 1950 arribaven als 2 931. A partir d’aleshores, el municipi rebé una munió d’immigrats procedents, sobretot, d’Andalusia, Galícia i Extremadura, de tal manera que la població se sobreduplicà (6 401 h el 1960). El 1970 s’arribà als 9 226 h i el 1981 als 11 022 h. Al llarg dels anys vuitanta i sobretot al final dels noranta el creixement demogràfic s’alentí, si bé va continuar essent positiu: el 1991 s’assoliren els 12 471 h. l’any 2005 s’arribà a 15 282 h.

Fins a la primeria del segle XX l’economia era bàsicament agrícola i els conreus, essencialment de secà, eren localitzats al voltant de les masies. Antigament, els cereals tenien major importància al costat d’altres conreus. Ja al segle XIV són documentats alguns molins fariners vora la riera de Sant Just.

Des de la segona meitat del segle XVIII fins a l’arribada de la fil·loxera la vinya era el conreu predominant, seguida dels cereals i l’olivera. Després de passada aquella plaga, molta vinya es replantà de nou amb les noves varietats americanes, però aviat el garrofer ocupà la part més important del conreu i fou, durant molts anys, la principal riquesa econòmica del terme, seguit dels cereals, el blat i l’ordi, les ametlles i els fruiters.

La indústria, fins al decenni del 1950, era reduïda a una fàbrica de ciments força important, a diverses bòbiles, forns d’obra, una fàbrica de teixits i petits tallers i obradors d’explotació familiar. L’art de la construcció, ja de ben antic, ha estat sempre força important. Un altre recurs econòmic era la llenya del bosc, que era portada amb carros als diversos forns d’obra de la rodalia. La proximitat de Barcelona, el fet d’estar ben comunicat i el fort expandiment esdevingut després d’aquells anys cinquanta produí un creixement industrial força important, localitzat al sector de ponent de la part baixa del terme, a la zona industrial del Pont Reixat. La indústria, ben important i diversificada, ha integrat els sectors dels transformats metàl·lics, el químic (productes farmacèutics, del cautxú, perfums, cosmètics), d’aparells elèctrics, etc.

Amb el creixement demogràfic i industrial s’ha vist impulsat també el sector de serveis. Vers l’abril i el maig, cada dos anys se celebra la Firadesvern, de caràcter multisectorial. La població gaudeix de mercat (el mercat setmanal es fa els dimecres). L’ensenyament és cobert fins al batxillerat i la formació professional.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa dels Tres Tombs (un diumenge, al voltant del 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat).

Festa de l'arbre. Plantada popular d'arbres, el primer diumenge del mes de març.

Firadesvern. Fira industrial, comercial, d'artesania i d'entitats; de caràcter bianual, abril-maig-juny.

Cursa de karts amb coixinets. Baixada de karts de coixinets un cap de setmana del mes de novembre.


Entorn, que veure, què fer

Església dels sants Just i Pastor – església parroquial documentada des de l'any 987.

Can Ginestar – antiga masia documentada des de l'any 1403, transformada en estil modernista a partir de l'any 1904. Lloc d'exposició dels Gegants de Sant Just Desvern.

Can Sagrera – antiga masia documentada des de l'any 1709, transformada en estil modernista/noucentista a l'any 1913.

Walden 7 – edifici singular del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill.

Penya del Moro – turó de la serra de Collserola amb el jaciment d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.


Links dinterès i documentació adjunta

Que veure a Sant Just Desvern

Mapa de punts d'interès.

Itineraris per TomTom.itn, TomTom.ov2, Google Maps.kml, Sygic.itf i CoPilot.trp


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://santjust.net/; http://www.santjust.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.