Santa Coloma de Cervelló

Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona

Àmbit Metropolità de Barcelona

INICI

Anar al Baix Llobregat

Totes les fotografies de S.Coloma de Cervelló / de la Colònia Güell / de la Cripta

Santa Coloma de Cervelló

Societat Recreativa

Casa del Mestre i Escola de la Colònia Güell

Ca l'Espinal

Cripta de Gaudí de la Colònia GÜell

Totes les fotografies de S.Coloma de Cervelló / de la Colònia Güell / de la Cripta

Localització i dades demogràfiques

Data de visita:          25 de gener i 8 de febrer de 2020

A més del poble de Santa Coloma de Cervelló, cap de municipi, hi ha els barris de la Colònia Güell i de Can Colomer, i les urbanitzacions de Can Via, Cesalpina i de Sant Roc.

Limita al Nord amb Sant Vicenç dels Horts, a l'Est amb Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí, al Sud amb Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat i a l'Oest amb Torrelles de Llobregat.

Entorn fisic

El municipi compren una part plana, la més propera al riu Llobregat, ocupada per conreus de regadiu que es proveeixen del Canal de la Dreta del Llobregat. A la part de ponent comprèn una part muntanyosa amb boscos que s'alternen amb conreus de secà.

Predominen els boscos de pi blanc, si bé hi són força presents l'alzina i el roure.

El clima és mediterrani litoral, càlid i temperat. Les pluges hi són escasses, amb màxims a la primavera i sobretot a la tardor. En total, s'assoleixen xifres anuals de 604 mm.

Les temperatures tenen mitjanes de 9,7 º C al gener i 24,2º C al juliol i l'agost. La temperatura mitjana anual és de 16,6° C.

Història, cultura, economia

El naixement de Santa Coloma de Cervelló, o de Montpedrós si tenim en compte la toponímia primitiva, va lligat a la repoblació del marge dret del riu Llobregat en el darrer quart del segle IX. La troballa de restes de ceràmica ibèrica al municipi són una mostra referent dels primers veïns del poble i avalaria la hipòtesi d'un poblament anterior al segle IX. D'aquest període però no se n'ha trobat cap inscripció.

A l'arxiu parroquial encara es conserva el document més antic trobat a Santa Coloma de Cervelló, un pergamí on hi consta el testament que en Pons i Vilar Ardiaca de Barcelona féu el 9 de gener de 1213 davant el notari Pere de Bages.

En temps de Guifré el Pilós s'ocupà el territori d'aquesta banda de riu, es fortificaren els castells existents i se'n van fer de nous. El Castell Nou de Cervelló, situat al cim de Montpedrós fou un dels que s'hi van construir ja al segle X. Els primer documents referents als pagesos d'aquesta zona són del segle X i corresponen als fills dels que van ocupar les terres a les darreries del segle IX. La terra era repartida segons el sistema d'aprisió, que permetia als pagesos ocupar i posseir lliurament les terres que treballessin en zones de frontera. Es van construir una església i unes poques cases pels pagesos que constituïren el nucli, i disseminat per tot el terreny, grans cases pairals. La parròquia pertanyia al castell de Cervelló, i va agafar el nom de Santa Coloma, verge i màrtir nascuda a Sens (França), la devoció a la qual s'havia estès per Catalunya durant l'edat mitjana donant el seu nom a moltes altres poblacions. El topònim Montpedrós va canviar-se pel del llinatge Cervelló, donant lloc a l'actual Santa Coloma de Cervelló.

Entre 1830 i 1887 la població va oscil·lar entre els 177 i els 225 habitants. No és fins a 1891 quan hi ha una inflexió important en el nombre d'habitants. L'any 1891 es funda la fàbrica tèxtil i la colònia pels treballadors en els terrenys anomenats Can Soler de la Torre, Colònia Güell el que fa augmentar de forma considerable el número d'habitants al municipi. A partir d'aquell moment coexistiren dos models socials, l'agrícola i l'industrial.

Avui Santa Coloma de Cervelló basa l'economia en una variada indústria amb sectors com el metal·lúrgic, el químic i també la construcció, tot i que s'orienta cap al sector de serveis, amb un increment important del comerç. L'agricultura, tot i trobar-se en una situació de regressió, és encara important, i Santa Coloma de Cervelló forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Vivències, comentaris

Vam fer la visita aprofitant un dinar que teníem planificat amb una colla d’amics a la Colònia Güell.

Curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de la Cirera, finals de maig-començaments de juny.

Festa Major, el 16 d'agost.

Festa Major de Cesalpina.

Festa Major de la Colònia Guell, el segon cap de setmana de juny.

Festa del Modernisme, segona quinzena d'octubre a la Colònia Güell.

Boletiada, el primer cap de setmana d'octubre.

Aplec a l'Ermita de Sant Antoni, últim cap de setmana del mes d'abril.

Entorn, que veure, què fer

Colònia Güell.

Torre Salbana. Construcció dels segles X i XI.

Masia de Can Roc.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès; Què veure a Santa Coloma de Cervellò; Què veure a la Colònia Güell; Plànol del Municipi.

Itineraris: De Santa Coloma de Cervelló: Google Earth.kml, Google.kmz, TomTom.ov2, Copilot.trp, Sygic.itf

De la Colònia Güell: Google Earth.kml, Google.kmz, TomTom.ov2, Copilot.trp, Sygic.itf

Mapa de punts d'interès

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs https://www.santacolomadecervello.cat/: https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://stel.ub.edu/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; http://www.viulafesta.cat/; https://patrimonicultural.diba.cat/; http://ca.wikipedia.org; i d'altres webs i blocs d'accés públic.