|
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
|
|
Totes les fotografies Argentona 1 Google+ Totes les fotografies Argentona 2 Google+
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 2 de Novembre de 2013 Limita a l'Est amb Mataró, al Nord-Est amb Dosrius, al Nord-Oest amb la Roca del Vallès, a l'Oest amb Òrrius i al Sud amb Cabrils i Cabrera de Mar. Localitats: Argentona, Can Cabot, Can Raimí, Can Ribosa, la Pujada, les Ginesteres, Madà, Veïnat de Lladó, veïnat de Pins, Can Vilardell, Clarà, el Cros i la Sant Jaume de Traià. Història, cultura, economia Els primers pobladors d’aquesta zona van ser els ibers, dels quals es conserven les restes d’un poblat a Can Balençó. Els romans van aprofitar intensament les possibilitats que oferia el territori, sobretot a la zona de la vall de la riera, on van construir una via al segle II per unir les poblacions del litoral amb les de l’interior. La referència més antiga al lloc és la de l’església de Sant Martí, prop del riu d’Argentona, documentada el 878. Es troben referències del terme de Purpulas (894 i 981). L'església de Sant Julià d’Argentona és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Durant molts anys la població formà part dels dominis del veí castell de Sant Vicenç (dit després de Burriac). El 1419 el rei Alfons V d’Aragó havia concedit a la vila el títol honorífic de reial vila, ratificat pel rei Ferran el Catòlic, títol que va detenir fins el 1480. Durant el segle XIX els fets històrics més importants per a Argentona són la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme. Un aspecte cabdal en la configuració de la vila es produí l’any 1840, que després de diverses vicissituds perdé una part del terme municipal, la seva franja costanera, en benefici de Mataró i en canvi d’uns terrenys de muntanya de menor vàlua. Gràcies al descobriment de les nombroses aigües de fonts minerals i medicinals, explotades per balnearis, que de seguida donaren renom a la població, les perspectives econòmiques van canviar i va esdevenir centre d’estiueig. A la fi de segle, dins el procés de modernització estimulat per la gran quantitat de forasters que havien convertit la vila en lloc de residència i d’esbarjo. Fins a les darreres dècades del segle XX l’economia argentonina fou de tipus agrari. El conreu predominant durant el segle XVIII i que s’anà ampliant al segle XIX fou la vinya, que ocupava tot el terme fins a la carena de les muntanyes, seguit pels garrofers i els productes hortícoles. La seva davallada, arran de la plaga de fil·loxera al final del segle XIX, va ser irreversible i continuada. Els conreus actuals, principalment de regadiu, són els pèsols i altres hortalisses, els maduixots i la floricultura (més rendibles per la proliferació dels hivernacles). També hi ha algunes granges per a la cria de bestiar porcí, oví i de conills. La proximitat de Mataró ha afavorit la creació del polígon industrial del Cros, al sector meridional del terme, i la zona industrial al Nord de la vila. Els sectors principals són el tèxtil, el metal·lúrgic i el químic. Pel que fa al comerç, també hi té una gran rellevància, prinicipalment els dedicats a l’alimentació. Se celebra mercat cada divendres. La funció residencial i d’estiueig de la vila, amb un nivell d’alta qualitat que es remunta a mitjan segle XIX, i el nombre de residències permanents han augmentat per la millora de les comunicacions i pel creixement de Mataró. Les noves urbanitzacions s’escampen per tot el terme. Comentaris Argentona és coneguda sobretot per les seves fonts (la del Ferro, la Picant, la del Mig i la Clarà) i per la Festa del Càntir, que any rere any aplega milers de persones. Vivències, curiositats i llegendes La història del bisbe, el campaner i les truges Personatges il.lustres Lluís Bonet i Garí Joan Padrós i Marfany Josep Lladó Pascual Lluís Serra i Vives Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major i fira del Càntir el 4 d'Agost, Sant Domènech. Festa Major d'hivern, Sant Julià el segon cap de setmana de Gener. Entorn, què veure, què fer Museu del Càntir. Castell de Burriac: Situat al terme de Cabrera de Mar, però amb accés directe des d'Argentona i molt vinculat a aquesta vila. Casa Garí. Casa Puig i Cadafalch, Casa Baró del Viver, Masia de Can Cabanyes. Església de Sant Julià (s.XVI), L'església romànica de la Mare de Déu del Viver. Què veure Una de les riqueses més importants d’Argentona són les aigües, de gran qualitat i puresa, que són filtrades per les terres de sauló de la serralada Prelitoral. La vila compta amb més de 215 fonts, la més emblemàtica de les quals rep el nom de font Picant. La seva peculiaritat recau en la naturalesa de la seva aigua mineral, que és gasificada. El cor de la vila és la plaça Nova, el punt de trobada per excel·lència. Tocant a la plaça hi ha l’església de Sant Julià, una construcció del segle XVI reformada anys més tard per Puig i Cadafalch. Aquest arquitecte també va construir Can Garí, un palau modernista envoltat de jardins, amb grans dependències, un teatre i fins i tot una església i la casa on va viure durant molts anys. Altres cases modernistes de la vila són Cal Gol, Cal Galopa i Cal Caramany. A la plaça Nova hi ha aparcat el comboi número dos del tramvia que comunicava el poble amb Mataró, i que transportava treballadors i turistes que anaven d’excursió a la vila. Prop de la plaça central, en una edificació d’estil gòtic es troba el Museu del Càntir, que acull una col·lecció de més de 1.500 exemplars. Imprescindibles: Fer una excursió al castell de Burriac. - Assistir a la Festa del Càntir i a la fira que s’hi celebra. - Visitar les cases modernistes, en especial la de Puig i Cadafalch. - Anar a la font Picant Links d’interès i adjunts Triptic Argentona; Ruta per Argentona; Tast Argentona; Itinerari entorns Argentona Web Argentona Turisme; Mapa punts d'interès entorns d'Argentona Itineraris per a navegadors: TomTom.itn, TomTom.ov2, Sygic.itf, Google.kml, CoPilot.trp |
|||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.argentona.cat/ ; http://ca.wikipedia.org; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.argentona-turisme.com/; http://gencat.cat/ i altres webs i blogs d’accés públic Data visita: 02/11/2013 Data de publicació: 03/07/2016 Data de revisió: 23/05/2020 |
||||||||||||||||||||
