Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Argentona


Àrea Metropolitana de Barcelona Costa Barcelona

Maresme, Barcelona

                           


Totes les fotografies Argentona 1 Google+

Totes les fotografies Argentona 2 Google+


Argentona


Torre Cros


Casa Garí


Font picant


Casa gòtica


Can Poi


Capella de Sant Sebastià


Capella de Sant Sebastià


Tranvia Mataró - Argentona


Totes les fotografies Argentona 1 Google+

Totes les fotografies Argentona 2 Google+


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Argentona (s. X). Probablement derivat del llatí ARGENTU  'argent, plata' amb el sufix -one que pot significar "argentat".

Gentilici

Argentoní, argentonina

Agermanament

Aubagne, en nom occità Aubanha, (les Boques del Roine, Provença – Alps – Costa Blava), França.

Mal nom

Moliners, repicatruges, traginers.

Dites

A Argentona, traginers (moliners) que el treballar no els agrada.

A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam.

Vés a Argentona i sabràs el pa que s'hi dóna.



Data de visita:        2 de Novembre de 2013


Limita a l'Est amb Mataró, al Nord-Est amb Dosrius, al Nord-Oest amb la Roca del Vallès, a l'Oest amb Òrrius i al Sud amb Cabrils i Cabrera de Mar.

Localitats: Argentona, Can Cabot, Can Raimí, Can Ribosa, la Pujada, les Ginesteres, Madà, Veïnat de Lladó, veïnat de Pins, Can Vilardell, Clarà, el Cros i la Sant Jaume de Traià.


Història, cultura, economia

Els primers pobladors daquesta zona van ser els ibers, dels quals es conserven les restes dun poblat a Can Balençó. Els romans van aprofitar intensament les possibilitats que oferia el territori, sobretot a la zona de la vall de la riera, on van construir una via al segle II per unir les poblacions del litoral amb les de linterior.

La referència més antiga al lloc és la de l’església de Sant Martí, prop del riu d’Argentona, documentada el 878.

Es troben referències del terme de Purpulas (894 i 981).

L'església de Sant Julià d’Argentona és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068.

Durant molts anys la població formà part dels dominis del veí castell de Sant Vicenç (dit després de Burriac).

El 1419 el rei Alfons V d’Aragó havia concedit a la vila el títol honorífic de reial vila, ratificat pel rei Ferran el Catòlic, títol que va detenir fins el 1480.

Durant el segle XIX els fets històrics més importants per a Argentona són la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme.

Un aspecte cabdal en la configuració de la vila es produí l’any 1840, que després de diverses vicissituds perdé una part del terme municipal, la seva franja costanera, en benefici de Mataró i en canvi d’uns terrenys de muntanya de menor vàlua.

Gràcies al descobriment de les nombroses aigües de fonts minerals i medicinals, explotades per balnearis, que de seguida donaren renom a la població, les perspectives econòmiques van canviar i va esdevenir centre d’estiueig.

A la fi de segle, dins el procés de modernització estimulat per la gran quantitat de forasters que havien convertit la vila en lloc de residència i d’esbarjo.


Fins a les darreres dècades del segle XX l’economia argentonina fou de tipus agrari. El conreu predominant durant el segle XVIII i que s’anà ampliant al segle XIX fou la vinya, que ocupava tot el terme fins a la carena de les muntanyes, seguit pels garrofers i els productes hortícoles. La seva davallada, arran de la plaga de fil·loxera al final del segle XIX, va ser irreversible i continuada. Els conreus actuals, principalment de regadiu, són els pèsols i altres hortalisses, els maduixots i la floricultura (més rendibles per la proliferació dels hivernacles). També hi ha algunes granges per a la cria de bestiar porcí, oví i de conills. La proximitat de Mataró ha afavorit la creació del polígon industrial del Cros, al sector meridional del terme, i la zona industrial al Nord de la vila. Els sectors principals són el tèxtil, el metal·lúrgic i el químic. Pel que fa al comerç, també hi té una gran rellevància, prinicipalment els dedicats a l’alimentació. Se celebra mercat cada divendres.

La funció residencial i d’estiueig de la vila, amb un nivell d’alta qualitat que es remunta a mitjan segle XIX, i el nombre de residències permanents han augmentat per la millora de les comunicacions i pel creixement de Mataró. Les noves urbanitzacions s’escampen per tot el terme.


Comentaris

Argentona és coneguda sobretot per les seves fonts (la del Ferro, la Picant, la del Mig i la Clarà) i per la Festa del Càntir, que any rere any aplega milers de persones.


Vivències, curiositats i llegendes

La història del bisbe, el campaner i les truges
La història explica que, un any a finals del segle XVII, la vila dArgentona va rebre la visita inesperada del bisbe de Barcelona i que aquest, en veure les condicions en què estava la parròquia - laviram passejava i picotejava lliurement pel cementiri, un fet que considerava un sacrilegi i de molt mal gust-, va amonestar al capellà. Després daixò, el bisbe va decidir anunciar una segona visita per tal de comprovar si shavien corregit les lamentables condicions en què es trobava lesglésia i el seu entorn.
Aleshores, i durant algun temps, el poble i el seu mossèn van estar esperant, expectants, la visita del bisbe de Barcelona, un fet que en aquells temps constituïa un aconteixament de grans dimensions degut a la rellevància de lestament eclesiàstic barceloní. El campaner es va erigir en l'encarregat destar a laguait i van acordar que, faria saber a toc de campana als argentonins i argentonines el moment precís quan el bisbe arribés al poble, per així poder-li fer una bona rebuda. Un bon dia, el campaner veié des de la torre una munió de pols que saixecava riera enllà en direcció al poble, i automàticament començà a repicar campanes per avisar que el bisbe sacostava. Però quina va ser la sorpresa de la gent del poble al veure que aquella polseguera no era pas la carrossa d'una autoritat religiosa sinó un carro d'un pagès amb dues truges ben bacones.
Des de llavors, i gràcies a aquesta història de confusió d'un bisbe per uns garrins, a la gent dArgentona se la coneix com a “repicatruges” i diuen que al bisbe encara li dura lempipada.


Personatges il.lustres

Lluís Bonet i Garí

Joan Padrós i Marfany

Josep Lladó Pascual

Lluís Serra i Vives


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major i fira del Càntir el 4 d'Agost, Sant Domènech.

Festa Major d'hivern, Sant Julià el segon cap de setmana de Gener.


Entorn, què veure, què fer

Museu del Càntir.

Castell de Burriac: Situat al terme de Cabrera de Mar, però amb accés directe des d'Argentona i molt vinculat a aquesta vila.

Casa Garí. Casa Puig i Cadafalch, Casa Baró del Viver, Masia de Can Cabanyes.

Església de Sant Julià (s.XVI), L'església romànica de la Mare de Déu del Viver.


Què veure

Una de les riqueses més importants dArgentona són les aigües, de gran qualitat i puresa, que són filtrades per les terres de sauló de la serralada Prelitoral. La vila compta amb més de 215 fonts, la més emblemàtica de les quals rep el nom de font Picant. La seva peculiaritat recau en la naturalesa de la seva aigua mineral, que és gasificada.

El cor de la vila és la plaça Nova, el punt de trobada per excel·lència.

Tocant a la plaça hi ha lesglésia de Sant Julià, una construcció del segle XVI reformada anys més tard per Puig i Cadafalch.

Aquest arquitecte també va construir Can Garí, un palau modernista envoltat de jardins, amb grans dependències, un teatre i fins i tot una església i la casa on va viure durant molts anys.

Altres cases modernistes de la vila són Cal Gol, Cal Galopa i Cal Caramany.

A la plaça Nova hi ha aparcat el comboi número dos del tramvia que comunicava el poble amb Mataró, i que transportava treballadors i turistes que anaven dexcursió a la vila.

Prop de la plaça central, en una edificació destil gòtic es troba el Museu del Càntir, que acull una col·lecció de més de 1.500 exemplars.

Imprescindibles:

Fer una excursió al castell de Burriac. - Assistir a la Festa del Càntir i a la fira que shi celebra. - Visitar les cases modernistes, en especial la de Puig i Cadafalch. - Anar a la font Picant


Links dinterès i adjunts

Triptic Argentona; Ruta per Argentona; Tast Argentona; Itinerari entorns Argentona

Web Argentona Turisme; Mapa punts d'interès entorns d'Argentona

Itineraris per a navegadors: TomTom.itn, TomTom.ov2, Sygic.itf, Google.kml, CoPilot.trp




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.argentona.cat/ ; http://ca.wikipedia.org; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.argentona-turisme.com/; http://gencat.cat/ i altres webs i blogs daccés públic

Data visita: 02/11/2013 Data de publicació: 03/07/2016 Data de revisió: 23/05/2020