Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Mataró


Àmbit Metropolità de Barcelona

Costa Barcelona - Maresme


Comarques de Barcelona, Maresme, Barcelona  


PÀGINA D'INICI


Anar al Maresme

Totes les fotografies;: Àlbum 1, Àlbum 2 i Àlbum 3


Mataró

Mataró


Escultura "Mataró".


Repartidor d’Aigua del 1859


Monestir de l’Assumpció de Maria Santíssima


Carrer d’en Xammar


Baixada de les Escaletes


Carrer Barcelona


Reproducció del Negrito al Parc Central


Can Boada


La Treseta a la Plaça Granollers


Totes les fotografies;: Àlbum 1, Àlbum 2 i Àlbum 3



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En època romana s’anomenava Iluro.
Entre l'època romana i el naixament de Mataró es coneix com Alarona, Civitas fracta o Civitate freta.
Al segle X apareix documentada la villa de Mata i al segle XI trobem la forma Materon (s. XI), derivat del nom  de l'antic castell o torre de Mata.

Gentilici

Mataroní, mataronina.

Agermanament

Cehegín (Múrcia), Corsico (Itàlia), Créteil (França), Dürnau (Alemanya), Gammelshausen (Alemanya) i Fort Lauderdale (Estats Units d'Amèrica).

Canvis de nom

--

Malnom

Capgròs, Capgrossos, Capsdebou

Sobrenom

--

Dites

--

Refranys i frases fetes

Cap de bou de Mataró, portes banyes i jo no.

La santa de Mataró, que cura el que està bo.

Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta.

Si vols saber què és calor, vés per les Santes a Mataró.

Ai! bon Déu de Mataró, amic de les dones i dels homes, no.

Lema

--

Llengua

--

Comarca

Maresme, Mataró n'és la capital.

Subcomarca

Baix Maresme, Mataró n'és la capital.



Data de visita:         29/10/2016, 03/06/2017, 07/10/2017

     

Limita amb Argentona, a l'Oest i al Nord Oest, amb Dosrius, al Nord, amb Sant Andreu de Llavaneres a l'Est i amb Cabrera de Mar al Sud Oest.

El municipi està format pels barris: Centre, Eixample, Palau, Escorxador, Rocafonda, Vista Alegre, Molins Torner, Cirera, La Llàntia, Cerdanyola, Peramàs, Pla d'en Boet.


Lentorn físic

El terme mataroní és travessat per moltes rieres i torrents que neixen a les extremitats de la serralada i s’adrecen cap a mar. Són cursos secs amb circulació subàlvia, encara que temibles en casos d’aiguats.

La vegetació a Mataró, com a tota la comarca, és del tipus mediterrani. Les extensions de bosc que cobreixen els saulons granítics són formades principalment per pi pinyer (Pinus pinea), que ha anat desplaçant una bona part de les àrees d’alzines (Quercus ilex), que originàriament formaven el bosc original. Hi ha també alguns rodals d’alzines sureres (Quercus suber). Al sotabosc dominen el bruc (Erica arborea), la bruga (Erica scoparia), l’arboç (Arbutus unedo), l’estepa (Cistus monspeliensis, C. salvifolius), els caps d’ase (Lavandula stoechas), la gatosa (Ulex parviflorus), l’argelaga (Calycotome spinosa) i la ginesta (Genista arborea). S'hi troba farigola (Thymus vulgaris). Cal remarcar igualment el roldor (Coriaria myrtifolia), que en èpoques passades havia tingut molta estima per a l’abastament de les adoberies de la localitat. Quant als bolets, cal tenir present que ací hom dóna el nom rovelló al Lactarius deliciosus i el de vinater al Lactarius sanguifluus.


Història, cultura, economia

El descobriment de dues cabanes neolítiques va constatar que locupació humana més antiga del litoral del Maresme estava ubicada en aquest territori. Tanmateix, les restes dassentaments antics a la zona són dorigen iber i sobretot romà.

Mataró va néixer cap a l’any 80 aC, quan es va fundar la ciutat romana d’Iluro. Es va edificar sobre un petita elevació a la plana litoral, on avui dia trobem el nucli antic de la ciutat. Iluro va arribar a ser una de les ciutats més importants de la Catalunya romana fins que al segle III  dC  l’Imperi romà va entrar en decadència i pràcticament la va abandonar.

No és fins al 801 que es torna a trobar documentada l’existència de Mataró, sota el topònim d’Alarona. Era un petit nucli poblacional que més endavant es va anomenar Civitas Fractai i que va ser la llavor del Mataró medieval.

A finals del segle XV, Ferran el Catòlic la va annexar a la Corona i el municipi es va constituir com a tal a finals.

Amb una muralla defensiva, la ciutat estava formada al segle XVI al voltant de lesglésia de Santa Maria i de la plaça Gran. El seu progressiu creixement va fer que shi hagués de construir una segona muralla.

Al segle XVIII es van construir les drassanes i una escola de nàutica. Mataró era aleshores la capital de la província marítima que anava des de Montgat fins a Tossa. La construcció i el comerç naval, juntament amb lexportació de vins i la indústria tèxtil, van fer daquest un centre industrial i econòmic de primer ordre.

Però les vinyes van ser molt malmeses per les plagues de la segona meitat del XIX, fet que va provocar, juntament amb la creació del ferrocarril, que el sector tèxtil prengués el relleu i es convertís en la indústria líder a la ciutat.

La línia de ferrocarril Mataró-Barcelona, inaugurada el 1828, va ser promoguda per Miquel Badia, un mataroní que havia fet fortuna a Amèrica. Aquest recorregut ferroviari va ser el primer de tot lEstat espanyol.

Les primerenques fàbriques tèxtils i de gènere de punt ho van aprofitar i Mataró es va convertir en una de les ciutats industrials més importants del país. La indústria tèxtil va ser un pol d’atracció de població que venia de fora per treballar, un fenomen que va provocar la transformació de la fisonomia de la ciutat per l’edificació de nous barris obrers.


Encara que actualment l'activitat pesquera del port és molt reduïda, la dàrsena esportiva del port és la que aplega més dinamisme i moviment social, sobretot els caps de setmana. La possibilitat de fer esports i activitats nàutiques (sortides amb barca, navegació de lleure, submarinisme o vela) es combina amb una àmplia zona de comerços i àrees desbarjo i restaurants. Allà es poden degustar els plats típics de la zona en les jornades gastronòmiques que se celebren per primavera.

El municipi compta amb nombroses platges. Les més freqüentades són les del Varador o el Callao, al costat del Port, i la de Sant Simó. Molt a prop daquesta es troba la platja del Búnquer, on es pot practicar el nudisme.


Loferta cultural de la ciutat és àmplia i variada. Els serveis, les zones verdes, la situació privilegiada que té com a ciutat oberta al mar, i l'àmplia oferta d'activitats pròpia d'una ciutat dinàmica amb tot tipus d'esdeveniments (culturals, lúdics, esportius i de lleure), són alguns aspectes que fan de la ciutat un indret interessant de visitar.

El Museu de Mataró, instal·lat a ledifici renaixentista de Can Serra (segle XVI), acull una mostra dels materials arqueològics, històrics, etnològics i artístics més importants de la ciutat i la comarca.


Fills il·lustres, predilectes i adoptius

La Galeria dels Mataronins Il·lustres de l'ajuntament compta amb catorze personatges (cal destacar que no hi ha cap dona i, com a curiositat, senyalar que el Dr. Pere Montserrat va ser l'únic Il·lustre nomenat en vida). A l'enllaç anterior trobareu informació molt interessant de l'ajuntament amb el detall d'aquests personatges.

Entre molts altres personatges nascuts a Mataró trobem:

Miquel Biada i Bunyol (1789-1848). Promotor del primer ferrocarril de la península, armador i empresari.

Nèstor Luján i Fernández (Mataró, 1/03/1922 - Barcelona, 22/12/1995). Periodista, gastrònom i escriptor català.

Joan Pera (Mataró, 27/09/1948). Actor català de cinema i teatre.

Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 15/03/1972). Periodista i presentador de Televisió de Catalunya.

Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24/03/1935 - Barcelona, 27/08/2014). Conegut amb el nom artístic de Peret. Cantant, guitarrista i compositor.

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Arquitecte, historiador, arqueòleg i polític.


Comentaris


Gastronomia

Típica mediterrània prioritzant els productes mes típics del Maresme com el pèsol, l'escamarlà, les mongetes del ganxet o el vi d'Alella entre altres.


Vivències, curiositats i llegendes

Als de Mataró els diuen "CAPGROSSOS" perquè en una ocasió van construir uns gegants i capgrossos a dins de l'església, però es veu que els van fer els caps tan grossos que després no podien passar per la porta. Una altra teoria es que la història ve d'un vaixell que van construir en unes drassanes que llavors van haver de tirar a terra perquè el vaixell no passava per la porta.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La festivitat local de Mataró és "La festa de Les Santes" (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol.

El 28 d'octubre se celebra la festa de Sant Simó i es menja el Sabre de Sant Simó.

Els dissabtes té lloc el mercat setmanal de Cerdanyola, Cirera-Molins, l'Escorxador, Plaça de Cuba i Pla d'en Boet.

Mercat a la Plaça Gran cada dia menys diumenge.

A la ciutat es pot gaudir, a més, duna completa oferta de serveis i esdeveniments culturals, com la Fira de Sant Ponç.


Entorn, que veure, què fer

Visitar l'antiga vil·la romana de la Torre Llauder.

Fer la ruta modernista del municipi.

Recórrer la Riera i els carrers del centre històric que envolten el temple de Santa Maria.

Gaudir de l'oferta lúdica i gastronòmica de la zona del port i del passeig Marítim.

Passejar pels parcs de la ciutat.

Descobrir les col·leccions dels museus entre ells el Museu de Mataró, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i el Museu Can Marfà Gènere de Punt.

La Nau Gaudí, antiga Cooperativa Obrera Mataronense, que acull la col·lecció d'art contemporani català de Lluís Bassat.

Ca l'Arenes Centre d'Art.

Ermita de Sant Simó.

Ruïnes romanes.

Lesglésia de Santa Maria.

La torre de Can Palauet.

Cases modernistes de Puig i Cadafalch.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què fer a Mataró Centre; Què fer a Mataró Entorns; Mapa del Municipi.

Itineraris per a navegadors: Mataró.kml, Mataró.kmz, Mataró Centre.ov2, Mataró Entorns.ov2.


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre "Topònims catalans: etimologia i pronúncia" de Josep Moran,Mar Batlle,Joan Anton Rabella i Ribas i de http://www.mataro.cat/; http://visitmataro.cat/; https://www.onomastica.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/http://elrefranyer.com/; http://www.enciclopedia.cat/; https://www.icgc.cat/; http://www.elraco.cat; https://ddd.uab.cat/;

Data de visita: 07/10/2017 Data de publicació: 21/06/2020