Ajust pàgina

Montgató)


Àmbit Metropolità de Barcelona

Costa Barcelona - Maresme


Comarques de Barcelona, Maresme, Barcelona

   


INICI


Tornar al Maresme


Totes les fotografies


Montgat


Parc de les bateries


Estació de la Renfe


Monument a l'Onze de Setembre i túnel del Turó


Carrer de l'església


Can Ribas al Club de Tenis Turómar


Capella de Sant Joaquim


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Monte Chato (985), Monte katum (1006), Monte Gatum (1007), Montis Gato (1025), Montecato (1120), Montegato (1204), Montecatho (1234), Muntgat (s.XIII).
Popularment muntanya del gat. Alguns estudiosos proposen que Gat prové del nom d'una persona d'origen germànic, del nom de polític romà Cató o be de la deesa Hècate.

Gentilici

Montgatí, montgatina

Canvi de nom

Mongat --> Montgat (11/02/1983)

Subcomarca

Baix Maresme

Agermanaments

Argelers (Rosselló)

Malnom

Calciners.


Frases fetes

A Montgat son calciners, venen la calç a fornades.


Data de visita:        4 de maig de 2013


Limita al Nord amb Tiana, al l'Est amb Alella i el Masnou a l'Oest amb Badalona i al Sud amb la mar Mediterrània.

La població està fragmentada en distints nuclis: el barri de San Joan que ès el nucli mes antic és a llevant del turó de Montgat i arriba fins al barri residencial de Montsolís; el sector de les Mallorquines, el més poblat i industrial, es troba al peu del turó de les Guixeres, a la costa, tocant a Badalona, i els nous barris com les Costes, Can Siurana, Can Maurici i la urbanització del Turó del Mar.


Història, cultura, economia

En els seus orígens Montgat va ser un petit poblat ibèric. Les excavacions que s'han dut a terme demostren l'existència d'uns assentaments neolítics al terme, aproximadament del 3.500 abans de Crist.

De l'època romana es troba documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promontorium Lunarium. L'actual terme municipal estava travessat, per la Via Augusta.

A l'edat mitjana hi havia un castell que vigilava tot el nord de la costa, però Felip V d'Espanya, després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar. Sobre les ruïnes els fundadors de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques realitzaven, al segle XIX, freqüents trobades.

Montgat va tenir el primer túnel ferroviari de Catalunya i Espanya quan, en 1848 es va posar en funcionament la línia del tren Barcelona-Mataró. En 1867 es va establir una parròquia.

Fins a l'any 1933 Montgat va formar part del terme de Tiana. Es va separar, després d'un Decret de la Generalitat de Catalunya del 6 de juliol d'aquest mateix any, en què es va aprovar la separació del districte i la constitució d'un ajuntament independent. La separació va ser efectiva el 17 de juliol.


L’evolució de la població de Montgat (montgatins) va lligada a la del municipi de Tiana, que comprenia Montgat fins el 1940. Des d’aleshores, la població ha tingut un creixement regular, però no desmesurat, propi de la zona industrial on es troba i de la proximitat als grans nuclis barcelonins: 2.411 habitants el 1940, 2.911 h el 1950, 3.728 h el 1960, 5.020 h el 1970, 7.107 el 1981, 7.286 el 1991, 8.335 h el 2001, 9.112 h el 2005 i 11.315 h el 2014.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, el conreu de la vinya i la pesca, han estat substituïdes gairebé del tot per l’activitat industrial. Pel que fa a l’agricultura, només es conreen unes quantes hectàrees d’hortalisses. Quant a la pesca, resta encara la confraria de pescadors Verge del Carme, amb una trentena d’embarcacions (2013) al baix maresme, la meitat de les quals són de tremall. Les indústries que s’han establert al terme són principalment del ram de la ceràmica i de la construcció, de productes químics i farmacèutics, de la metal·lúrgia i l’alimentació. Amb el tancament de l’empresa "Unión de Explosivos Riotinto" (1989) i lleixius Casamitjana Mensa, pioneres de la indústria montgatina, es va produir una davallada de la indústria química que es va compensar, però, amb la recuperació del municipi com a zona d’estiueig i residencial, funció que s’inicià al començament del segle XX i que es mantingué, sobretot al barri de Montsolís, durant tot el procés d’industrialització. Les actuacions en aquest sentit que s'hi han dut a terme han estat la recuperació de la façana marítima al barri de les Mallorquines, el condicionament de les platges entre Montgat i Badalona i la creació de diversos serveis i llocs d’esbarjo. Cada dimecres s’hi celebra mercat, i l’11 de setembre es fa la Fira Artesanal. Pel que fa als serveis educatius, a la població es pot cursar fins a l’ensenyament de batxillerat i formació professional.


Personatges il·lustres


Comentaris


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Jordi el 23 d'abril.

Festival CurtCirckit el primer cap de setmana de juny.

Festa Major de Sant Joan als voltants del 24 de juny.

Festa cara al mar als voltants de la festa de la Verge del Carme.

Fira de Nadal el diumenge després del pont de la Puríssima


Entorn, que veure, què fer

Torre de Ca l'Alsina, torre de guaita

Can Ribas, masia romànica

Cal Pallejà, casa senyorial dels marquesos de Monsolís

Ca n'Humet

Parc del Turonet

Parc del Tramvia

Parc de la Riera d'en Font

Barri Antic (Sant Joan)


Links dinterès i documentació adjunta

Plànol de punts dinterès.

Recorregut per Montgat.

Itinerari per a Navegadors: TomTom (.itn), Sygic (.itf) i Google (.kml)



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com,.Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans


Informació extreta de http://www.montgat.cat/; http://patrimonicultural.diba.cat; http://www.poblesdecatalunya.cat; http://www.geolocal.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blocs daccés públic.