Pineda de Mar

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Pineda, a la documentació antiga Pineda (S. X) “bosc de pins”; de Mar, per la situació litoral. Altres consideren que prové de pinna, penya .
	Gentilici	Pinetenc pinetenca.
	Canvis de nom	Pineda ➔ Pineda de Mar (18/04/1984).
	Agermanament	Arles (Arles−sur−Tech), (Vallespir, Catalunya Nord, França) Frontinhan (Frontignan), (Occitània, França).
	Malnom	Nyerros.
	Dites	A Pineda tots són nyerros. A Pineda, males cares.
	Subcomarca	Alt Maresme.

Data de visita: 23 de febrer de 2025

Comprèn la vila de Pineda, cap municipal, els barris del Poblenou o Garbí (en els orígens un raval de Calella) i de les Creus, diverses urbanitzacions i un polígon industrial.

Limita al nord amb Tordera, a l’est amb Santa Susanna, al sud amb el mar Mediterrani i a l’oest amb Calella i Sant Cebrià de Vallalta.

L’entorn físic

Pineda de Mar està situada en un entorn envejable, entre la costa del mar Mediterrani i la serra del Montnegre que es caracteritza per una combinació de platges de sorra fina i paisatges muntanyosos. Esdevé un autèntic poble de la mediterrània amb tradició marinera. De clar clima mediterrani, les brises marines que s’emmirallen en les muntanyes temperen els calorosos estius i escalfen els suaus hiverns, aconseguint un clima perfecte durant tot l’any, per gaudir de la família, de la natura i de les tradicions més populars.

Història, cultura, economia

A partir del segle IV aC, podem parlar dels primers assentaments urbans al territori actual de Pineda de Mar. En aquell temps, l’actual població formava part de la zona coneguda en època ibera com la Laietània.

Consistia doncs en una cadena d’assentaments fortificats que se situaven normalment a sobre dels turons més estratègics de la Serralada Litoral.

Així doncs, per les restes arqueològiques actualment conegudes, podem parlar que els primers vestigis del període iber coneguts a la població es situen a l’actual zona del Turó de Montpalau.

A partir de l’any 218 aC i amb l’ocupació militar romana de la Península Ibèrica iniciada per Empúries, va ser quan la cultura i assentaments ibers van entrar en contacte amb l’Imperi Romà, fet que en va ocasionar l’assimilació i desaparició.

Els romans van anar substituint els assentaments tribals ibers per noves explotacions agràries. Així doncs, a Pineda trobem tota una sèrie de vestigis romans de gran rellevància històrica: la vil·la romana de Can Roig que se situava al voltant de la Via Augusta; la necròpolis romana de Can Bel ( S.I-II d.C) que va ser excavada l’any 1996 i que es trobava al final de la via romana i, finalment, la resta arquitectònica més ben conservada del municipi, l’aqüeducte romà de Can Cua.

Aquest aqüeducte ha estat considerat com l’aqüeducte rural més ben conservat de la part septentrional de Catalunya. Aquesta obra d’enginyeria es va realitzar entre els segles II-III d.C al vessant de ponent del turó de la Guàrdia. Tenia una longitud de 3,5 km, la major part de l’aqüeducte era subterrani i conduïa les aigües a la vil·la romana de Can Roig. Actualment es conserven quatre arcades i mitja i una arcada més separada de les quatre primeres.

A partir del segle XI i després de l’ocupació àrab, Pineda passa a dependre del castell termenat de Montpalau que administrava militarment i fiscalment el territori de la seva jurisdicció, entre Caldes d’Estrac i Tordera. Durant el segle XII, el castell de Montpalau passa a la jurisdicció feudal del vescomtat de Cabrera que depèn alhora, del comtat de Girona.

Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de la pobla de Sa Boada, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda.

És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la nostra població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim Pineta, que en llatí significa lloc elevat.

A Pineda de Mar, hi va haver un atac pirata al 1545 dut a terme pel famós Dragut. Aquest nom és una catalanització del mot turc Turgud ,que va morir al setge de Malta de l’any 1565.

A nivell general, la lluita contra els turcs, i de manera més àmplia els musulmans, va ser una constant durant el segle XVI, atès l’objectiu central de la Monarquia catòlica d’expandir la cristiandat i, alhora, frenar l’avanç turc que posava en perill tan les relacions comercials amb els territoris italians sota el seu control com el conjunt dels regnes cristians europeus.

Pineda de mar i el seu nucli urbà, més conegut com la Pobla de Sa Buada, es va anant formant a partir del segle XII al costat del camí ral, situat molt a prop de l’església. Es va crear un petit agrupament corresponent als actuals carrers Major, Ciutadans, Sant Antoni i la plaça de Catalunya. També trobem una trentena de cases alineades formant així un carrer a cada costat de l’antiga via romana.

Cap a les festes del segle XV, quan la guerra civil ja havia finalitzat, la població va començar a augmentar i l’embrionari nucli urbà de Sa Buada, ja conegut com a Pineda. Aleshores va iniciar la seva expansió i un notable canvi en la seva estructura.

Per aquesta època es va obrir el camí del Mar, que feia molt més fàcil la comunicació amb el litoral i a través del qual es rebia l’avituallament de gra i bestiar. Al 1497, una escriptura signada a la notaria de Can Coll, expressava que els senyors de Montpalau establien el permís per circular sobre el nou camí, que estava restringit als habitants de Pineda, Sant Pere de Riu, Vallmanya i Horsavinyà.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), Pineda va estar dins del bàndol republicà i com moltes altres poblacions en va sortir molt perjudicada.

Molts dels joves del poble van anar al front com a voluntaris o cridats per la lleva. Com va ser habitual en aquest bàndol, indústries i terres agrícoles es van col·lectivitzar per a fer-ne un ús popular, provocant això aldarulls evidents entre els propietaris.

Durant el període de guerra, Pineda va patir bombardejos des de l’aire, perpetrats per avionetes enlairades des de les bases del bàndol nacional existents a Mallorca, i també des del mar, per part del buc de guerra nacional Canarias.

L’escassetat d’aliments per la situació bèl·lica va ser evident, i en l’àmbit social, la població venia marcada pels esdeveniments de la guerra i les notícies de la desaparició al front dels joves pinedencs.

Finalment, el 31 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar i ocupar Pineda en direcció cap a la frontera amb França. S’iniciava així una llarga postguerra convertida en una dura dictadura de 40 anys.

Els inicis del turisme a partir de la dècada de 1960, i la necessitat de mà d’obra per la construcció d’hotels i d’habitatges pels nous pinedencs i treballadors dels hotels, principalment d’Andalusia, va fer que el poble tingués un nou creixement urbanístic.

Aquest cop es van anar ocupant aquells camps de conreu que quedaven sense urbanitzar entre la carretera N-II i la platja.

Personatges il·lustres i adoptius

Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, 5/11/1881 − Perpinyà, 17/4/1954). Mestre, escriptora i folklorista.

Manuel Serra i Moret (Vic, 9/5/1884 − Perpinyà, 29/7/1963). Polític i escriptor. Alcalde de Pineda de Mar.

Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 − Pineda de Mar, 1991). Escriptor, traductor i periodista.

Joan Coroµines i Vigneaux (Barcelona, 21/3/1905 − Pineda de Mar, 2/1/1997). Filòleg, lingüista.

Joaquim Soms Janer (Pineda de Mar, 14/05/1914 - 28/12/2012). Compositor de sardanes.

Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Terol, 18/5/1918 − Barcelona 20/08/2014). Reconegut dissenyador de moda.

Francesc Buscató i Durlan “Nino Buscató” (Pineda de Mar, 21/5/1940). Jugador de bàsquet.

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 16/11/1982). Polític, 132è president de la Generalitat de Catalunya.

Gastronomia

Alguns dels plats més típics inclouen l’arròs a la cassola, el suquet de peix i les calderetes, que són una veritable delícia per als amants de la bona cuina.

Vivències, curiositats i llegendes

Pineda de Mar gaudeix del títol de Destinació de Turisme Familiar, gràcies a una àmplia oferta d'oci i entreteniment per a famílies.

A Pineda de Mar va ser on es va celebrar la a I Fira del Món de Gegants, l’any 2007.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Banyada dels valents, l’u de gener.

Fira de Primavera, entre els mesos d’abril i maig.

Festes de Sant Joan Petit, el 24 de juny.

Festa Major de Sant Joan Gros, el 29 d’agost.

Fira de la Pagesia, una festa que té lloc a la tardor.

Celebració anual de les Jornades del bacallà durant els dies de Quaresma.

Temps de Pèsols. Jornada gastronòmica del pèsol, entre març i maig.

Mercat setmanal els dimecres a Poblenou i els divendres al Passeig Marítim.

Pineda de Mar celebra el darrer dissabte d’agost de cada any la trobada de Gegants de Pineda.

Entorn, que veure, què fer

Aqüeducte de Can Cua.

Església de Santa Maria de Pineda.

Carrers del centre.

Fundació Tharrats d'Art Gràfic, museu.

Biblioteca Pública Manuel Serra i Moret.

La Torre de Sant Jaume.

Els eremites de Sant Antoni, Mare de Déu de Gràcia, Sant Rafael, Sant Jaume i Sant Andreu.

Les aigües.

Les creus de Terme.

El parc del Montnegre i el Corredor.

La platja de sorra daurada.

Links i adjunts

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Pineda de Mar; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml); Google (.kmz).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

Pineda, a la documentació antiga Pineda (S. X) “bosc de pins”; de Mar, per la situació litoral. Altres consideren que prové de pinna, penya .

Pinetenc pinetenca.