Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Sant Andreu de Llavaneres


Àmbit Metropolità


Comarques de Barcelona, Maresme, Barcelona

INICI


Tornar enrere  


Cartell de Sant Andreu de Llavaneres


Vista Sant Andreu des del cementiri.


Església vella, al cementiri.


Ermita de Sant Sebastià


Ca l'Alfaro


Carrer de Munt


Tanca del carrer de Munt


Totes les fotografíes



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Levandarias, Labandarias

Gentilici

Llavanerenc, llavanerenca

Mal nom

Nansers, bèsties feres

Agermanaments

Fisterra (A Coruña), Minerva (França)


Data de visita:        18 de Febrer de 2012


Limita a ponent amb Mataró, a llevant amb Sant Vicenç de Montalt, al nord amb Dosrius i al sud amb el mar Mediterrani


Història

Les restes més antigues que s'han trobat corresponen a l'època neolítica: són uns abrics que aprofiten les formes de grans blocs granítics (Rocs de Sant Magí) i estan situats a la carena de la serralada del Montalt. Amb l'arribada dels romans i la seva cultura, les condicions de la vida canviaren, la població abandonà les muntanyes i s'instal·là a les planes i a la costa. Així, podem assenyalar l'existència de diverses vil·les romanes com la de Can Sanç, situada a prop de la costa, a dalt d'un petit turonet a 30 metres sobre el nivell del mar, entre la riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes.

El lloc de Llavaneres és esmentat des del 968 com a Levandarias i el 988 com a Labandarias; formava part de l'extens terme jurisdiccional del castell de Mata o de Mataró, que anava des d'Argentona fins al Torrent Mal (la riera de Caldes) i des de Dosrius fins a la mar, i comprenia també el terme veí de Sant Vicenç de Montalt. La parròquia de Llavaneres apareix documentada des del 1058 (l'advocació a Sant Andreu, des del 1100) i era una de les tres (amb Sant Martí de Mata i Santa Maria de Mataró) del terme del castell.

La vinculació amb el terme jurisdiccional del castell de Mata que havia passat a la sobirania de la corona al principi del segle XV va perdurar fins avançat el segle XVI; des del 1419 l'anomenada Universitat del castell de Mataró (que el 1424 va esdevenir carrer de Barcelona) es regia per un consell de quatre jurats que administrava les tres poblacions. El 1543, però, Carles V concedia permís a Sant Andreu i a Sant Vicenç de Llavaneres per a separar-se de la vila de Mataró, permís confirmat per Felip II de Castella en les corts de Montsó del 1552. En aquestes corts es va autoritzar les dues poblacions emancipades a tenir consell propi, conjuntament, i a la fi del segle (1599) Sant Vicenç de Llavaneres que ja s'havia independitzat eclesiàsticament el 1577 aconseguia la independència municipal de Sant Andreu de Llavaneres.


Comentaris

Serena Vall, llegit del revés, és Llavaneres. Diuen que va ser el nom que li van posar els primers pobladors daquest municipi: la seva situació en una vall, entre dues muntanyes, fa que el topònim li escaigui dallò més bé.

Es coneguda la Coca de Llavaneres, en varem comprar un tros per comprovar que es tant bona com diuen.


Vivències, curiositats i llegendes

Sant Andreu és un topònim usat a diferents municipis catalans. Segons la llegenda, el nom de Llavaneres a l'inrevés, Serena Vall, indica la vall situada enmig de dues muntanyes. Una altra explicació el fa provenir d'Heras de Llevant, nom que li van posar els primers pagesos que van treballar la terra de la zona. En tot cas, l'origen del nom resta incert.

A Llavaneres es conrea lanomenat Pèsol Garrofal, la presència d'una varietat del qual en els camps de garrofals es considera que va propiciar una adaptació específica a la zona. El seu principal tret diferenciador és la seva gran dolçor. Es sembra cap al mes d'octubre en terrenys silicis i arenosos. La llavor que es fa servir, la produeixen els mateixos pagesos de la vila. Pels voltants de març comença la collita, que s'allarga durant un o dos mesos.

Baixant del cementiri varem visitar l'ermita de Sant Sebastià on casualment varem trobar a l'Andreu Ventura Devesa (Tiet Andreu) que va ser qui va restaurar la imatge i que estava comandant un grup de bombers voluntaris (ADF) de Sant Andreu que estaven desbrossant els entorns de l'ermita. Ens va explicar varies curiositats del poble i punts interessants per a visitar.


Personatges il.lustres


Festes, fires  i tradicions

Festa Major: Se celebra el cap de setmana més proper al 30 de novembre.

Festa Major de la Minerva: 3r diumenge de juliol

Festa del Pèsol: un cap de setmana del mes d'abril

Mostra Gastronòmica del Pèsol: mes d'abril


Què veure

El barri marítim.

La riera.

Nucli urbà: Ca l'Alfaro, l'Església parroquial.

L'empremta modernista.

Molí d'en Cabot.

Rocs de Sant Magí.

Església antiga i ermita de la Llorita.

Vistes panoràmiques.

Ermita de Sant Sebastià


Links dinterès i adjunts


Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.santandreudellavaneres.cat/; http://ca.wikipedia.org i altres webs i blogs daccés públic