Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Sant Vicenç de Montalt à


Àmbit Metropolità


Comarques de Barcelona, Maresme, Barcelona

INICI


Tornar enrere  


Senyal


Un carrer del poble


L'ajuntament


Vista del poble.


La platja fins al port d'Arenys



Basament de l'antic retaule.


Totes les fotografíes



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
De l’antropònim llatí Vincentius i del també llatí monte i altum "muntanya alta".
Fou anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins el 1935 i també Llavaneres de Montalt el 1937.

Gentilici

Santvicentí, santvicentina

Mal nom

Xurravins, Xurravines


Data de visita:        18 de Febrer de 2012


Limita al Nord amb Arenys de Munt, al Nord-Est amb Arenys de Mar, a l'Est amb Caldes d'Estrac, al Sud amb al Mar Mediterrani, a l'Oest amb Sant Andreu de Llavaneres i al Nord-Oest amb Dosrius.

Entitats de població: Les Ànimes, Baix Poble, Apartaments del Balís, Passeig del Marquès de Casa Riera, la Plana d'en Manent, Apartaments de la Riera de Caldetes Sant Vicenç de Montalt i Supermaresme i la Ferrera.


Història

La primera vegada que surt esmentat el topònim de Montalt és el 1017 (o 1016), en un document exhumat per Fidel Fita i Carreras i Candi on consta l'existència d'un castell de Monte Alto, que hauria tingut un extens terme entre la riera de Caldes i la capçalera de la d'Argentona (Dosrius), castell que desapareix molt aviat de la documentació (hi ha restes d'una construcció de pedra molt antiga al cim del Montalt). Ja avançada la segona meitat del segle XII consta l'existència de l'església de Sant Vicenç (1169, 1174, 1188), que és determinada com a Sant Vicenç de Caldes o de Llavaneres. Aquesta església, que presidia una població rural disseminada en masos, va ser inicialment parròquia i després va passar a sufragània de la de Sant Andreu de Llavaneres. Totes dues formaven part del terme del castell de Mataró, de jurisdicció reial, i el 1543 van aconseguir conjuntament de Carles V el privilegi de separar-se de la vila de Mataró, que Felip II de Castella va confirmar el 1552 en les corts de Montsó; en les mateixes corts Felip II va concedir a Sant Andreu i a Sant Vicenç de tenir consell municipal. En un decret del bisbe Joan Dimes Lloris del 1577 l'església de Sant Vicenç aconseguia la independència parroquial de la de Sant Andreu de Llavaneres (la butlla de Gregori XIII confirmant la separació és del 1584), desig expressat ja de molts anys abans, i la divisió eclesiàstica va afavorir la divisió civil en dos municipis. Efectivament, al juny del 1599 Felip III de Castella, des de la cort de Barcelona, concedia a la parròquia de Sant Vicenç de formar consell municipal propi separat del de Llavaneres.

Comentaris

Son típics els carquinyolis del Montalt.

Varem arribar a l'hora de dinar i al poble estava gairebé tot tancat, varem dinar al Casinet on, a part del restaurant, hi havia una petita tenda de comestibles..


Vivències, curiositats i llegendes

Als habitants de Sant Vicenç de Montalt se'ls coneix popularment amb el nom de xurravins amb motiu de la presència tradicional de l'ocell passeriforme anomenat gafarró, que s'acosta als cubells de raïm i es menja els grans.

El Montalt és el punt més alt del municipi, a 594 m. sobre el nivell del mar.


Personatges il.lustres

General Francesc Milans del Bosch

Marqués de Casa Riera

Família Mora de Aragón, avantpassats de la reina Fabiola de Bèlgica.

Antoni Sors, esportista que va aconseguir fer el cim de lEverest.


Festes, fires  i tradicions

Festes major dhivern o Festa Gran, el 22 de gener en honor del  Patró, Sant Vicenç.

Festa major destiu, el 15 dagost.


Què veure

Església parroquial de Sant Vicenç de Montalt

Basament de l'antic retaule

Can Brunet (Can Saurí)

Can Rams

Can Mora de Baix

Ca la Mongia

Can Mora de Dalt

Can Milans dels Bosch (Castell de l'Oliver)

Torres de defensa i guaita.

Passeig del Marquès de la Casa Riera

Museu del Pessebre de Catalunya.


Links dinterès i adjunts


Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.svmontalt.cat/; http://ca.wikipedia.org i altres webs i blogs daccés públic