Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

Sant Cugat del Vallès


Comarques de Barcelona


Vallès Occidental, Barcelona

INICI

Tornar enrere


Senyal


El Monestir


El Claustre


El mercat


Casa Armet


Casa Mòjica


Celler cooperatiu


Aqüeducte de Can Vullpalleres


Casa Armet


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Cucuphas o Cucufate

Gentilici

Santcugatenc, santcugatenca

Agermanament

Aargub (Campament de refugiats a Argèlia)

Alba, Piemont (Itàlia)

Cites

Si vols salut, a Sant Cugat en venen.

Sant Cugat del Vallès, tothom en parla i ningú sap on és.


Data de visita:             14/04/2012


De configuració molt trencada, a ponent limita amb Rubí, i a llevant amb  Cerdanyola i Barcelona; pel nord amb Sant Quirze del Vallès. Al SW amb Sant Feliu de Llobregat i  Barcelona; a ponent, amb Molins de Rei i amb el Papiol.

El municipi inclou Sant Cugat del Vallès. La Floresta, Mira-Sol, Les Planes i Valldoreix.


Història, cultura, economia

El jaciment trobat a la cova de la Torre Negra certifica la presència humana al terme des del període eneolític (2000-1500 aC). Durant la romanització, Sant Cugat era un enclavament estratègic, ja que se situava molt a prop del trencant que, travessant la Via Augusta, unia Egara (Terrassa) amb Barcino (Barcelona).

Als voltants del segle IV al lloc on avui es troba el monestir de Sant Cugat ja hi havia una fortalesa romana més tard coneguda com a Castrum Octavianum per protegir la propera creuada de la Via Augusta amb la via d'Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona).

La llegenda explica que la construcció del monestir es va fer en el mateix lloc on va ser martiritzat l'any 313 Cucuphas o Cucufate (Cugat), vingut d'Àfrica del nord per a predicar la fe cristiana a terres de l'imperi Romà. Aquesta circumstància va fer que, amb el pas del temps, aquest lloc esdevingués un lloc de culte i veneració cristiana.

Al segle VII shi establí la primera comunitat monàstica, que al segle X estén els dominis per les terres del Penedès i del Bages. Destruïda pels musulmans lany 985, labadia va ser parcialment reconstruïda i, després dobtenir la independència del bisbat de Barcelona, esdevingué una de les més influents del segle XI.

El primer nucli estable de població començà a créixer a partir del segle XII i experimentà la primera gran ampliació al segle XVI. La incipient revolució industrial del XVIII afectà també Sant Cugat, que va créixer espectacularment en nombre dhabitants.

El segle XIX marcà definitivament la història recent del municipi amb dos fets diversos però igualment rellevants: la fi de la vida monàstica el 1835 (després del saqueig del monestir) i la construcció de la carretera de la Rabassada el 1877. El 1917 el ferrocarril arriba a la ciutat.


Vivències, curiositats i llegendes

El ball típic de la ciutat, que es balla el dia de Sant Pere (festa major). El “Paga-li, Joan”. És una dansa molt antiga que data del segle XVIII, coneguda també com a ball del Vano i el Ram.

Lletra:

Paga-li , Joan,

No l´hi vull pagar,

L'hi pagaré jo,

a la Marieta;

perquè no el voldria;

a la Marieta;

paga-li, Joan,

No l´hi vull pagar,

l'hi pagaré jo

el vano i el ram.

perquè no el voldrà.

i em farà un petó


Varem fer una visita guiada al museu i al monestir monogràfica sobre la vida diària dels monjos benedictins segons la regla de Sant Benet.

No varem poder veure "La Torre Negre" doncs es una propietat privada i. fins i tot no es permet passar per el camí per arribar-hi.


El camí dels monjos: La llegenda diu que l'abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l'aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa.

El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat "que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s'establissin on millor els anés". D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres i l’indret decidiren aixecar el monestir.


Personatges il·lustres

Marta Pessarrodona (1941), escriptora.

Víctor Alexandre (1950), escriptor.

Emma Vilarasau (1959), actriu de teatre, cinema i televisió.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major per Sant Pere (29 de Juny).

Festa de tardor (El primer cap de setmana de novembre)


Entorn, que veure, què fer?

Visitar el conjunt del monestir  i claustre de Sant Cugat.

Fer el camí dels Monjos, que uneix els monestirs de Sant Cugat i de Sant Llorenç del Munt.

Passejar pel centre històric i fer una visita als porxos del carrer Major i als carrers adjacents.

Celler Cooperatiu de Cèsar Martinell.

Les cases d'Enric Pi (1907), la casa Jover (1920) o la casa Mir (1908).

La casa Armet, la casa Mates i la casa Lluch.

El pont de Can Vullpalleres o de Can Vernet.

El castell de Canals, La torre Negra.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa.pdf; Mapa de punts d'interés; Que Veure; Itineraris guiats; Itinerari per a TomTom (.itn)


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  email a contacte@municipiscatalans.com o a municipiscatalans@gmail.com.

Informació extreta de http://www.santcugat.cat/; http://www.turisme.santcugat.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://cultura.gencat.cat/; http://www.municat.gencat.cat/; http://www.racocatala.cat/ i d'altres webs i blogs d'accés públic.