En la documentació antiga trobem la forma Oleastrello (s. xi) ‘lloc, bosc petit, d’ullastres’.
Segons autors prové de l’àrab úlya , que vol dir "muntanya", tot i que gairebé amb tota seguretat prové del llatí oleaster, oleastrum en referir-se a un "ullastre", una "olivera borda".
Gentilici
Ullastrellenc, ullastrellenca.
Altres noms
Es coneix també tradicionalment pel nom d'Ustrell.
Dites
A Ullastrell, lesfigues les mengen amb pell.
Si Montserrat porta capa, la pluja no s'escapa.
Si el sol es pon en calçada i en dijous, al cap de tres dies pluja.
Data de visita: 11/02/2017
Limita al nord amb Viladecavalls i Terrassa, a l’Est amb Rubí, al Sud amb Castellbisbal i a l’Oest amb Abrera.
A més de la capital municipal comprèn els nuclis de Ca n'Amat, Can Cabassa i Can Palet.
El mèdi físic
L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells; els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten pel conreu de la vinya i dels arbres fruiters.
La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents.
Història
S'ha trobat un anell visigòtic i restes de ceràmica del segle IV en una vinya molt a prop del lloc on és ara Ullastrell que demostren que ja hi havia habitants.
Trobem documents que ja ens parlen de la parròquia de Santa Maria d’Ullastrell al 1350. Santa Maria va pertànyer al monestir de Sant Llorenç del Munt.
De finals del segle XVI hi ha documents que demostren que Ullastrell estava formada per diferents masos i la gent que hi vivia es trobaven a l’ església de Santa Maria. Hi ha masos que han desaparegut i d’altres que encara existeixen com el mas Ca n’Amat, Can Rodó, Can Torrella, actualment Can Font, Can Palet i el mas Miquel , posteriorment Can Gras.
La formació del poble és del segle XIX. En el cens de 1818 hi figuraven 212 habitants. Ja hi havia moltes cases al voltant de l’Església. L’any 1860 ja eren 606 habitants. En el segle XX van arribar a 1000.
Una part reduïda d'aquesta població ja tenien les seves cases en les zones que posteriorment formarien els tres barris en que tradicionalment es dividia el poble. Al voltant de l'Església i seguint el límit entre dues propietats es va formar el barri del Sardà. A l'altra extrem de la carena que descriu el poble actual, s'hi anaven edificant les cases del barri de Can Gras, abans esmentat. Entremig, i seguint la serra, anomenada de Cantallops, s'hi va anar formant el barri de la Serra.
Bona part d'aquesta estructura urbana, cap a mitjans del segle XIX ja devia estar formada, ja que en el cens de 1860 la població arribava a les 606 persones. Aquesta xifra va variar poc fins a finals del segle XX en que es va arribar al 1000 habitants.
L’economia tradicional ha estat basada sempre en el conreu de la terra; hom dedica els trossos més plans als cereals, i aprofita els terrenys en desnivell (que són la majoria) quasi només per al conreu de la vinya.
Hi ha un important celler cooperatiu (Celler Vitícola d’Ullastrell i Serveis Agraris) que té cura d’una bona part de la comercialització del vi, però la proximitat amb Terrassa ha fet que des de sempre es venguessin molts productes directament del pagès al consumidor, de la qual venda curaven principalment les pageses que en colles anaven al mercat de Terrassa, passant entre boscos, per la drecera de Can Poal, carregades amb grossos cistells de fruites i verdures i, a vegades, amb animals de bast. Això creà la necessitat d’un transport públic amb Terrassa, que començà amb tartana (1912) i després amb autoòmnibus (1923).
La mecanització del camp ha permès de modificar la base de l’economia agrícola del poble, basada només en el vi. Els principals conreus són la fruita dolça (cirerers i guinders, presseguers, albercoquers), l’olivera, les hortalisses (conreades als marges de la torrentera de sota el barri de la Serra i a la riera de Gaià), l’alfals i la vinya. Hom complementa les activitats del camp amb explotacions avícoles i de conills.
Els serveis són l’activitat dominant i apleguen aproximadament la meitat dels actius, per bé que la majoria d’aquests desenvolupen la seva activitat laboral a Terrassa. Pel que fa a la indústria, l’únic sector amb un cert pes és el químic.
Personatges il·lustres
Comentaris
Ullastrell és un mirador fantàstic des de qualsevol dels seus carrers, ja sigui cap al Vallès Occidental, cap al Baix Llobregat, o cap a les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç. Hi ha tres miradors naturals i al mirador del turó del Rector tenim una panoràmica de 360 graus des del que es poden veure més de trenta pobles. El problema (llástima) va ser que el dia que hi vàrem anar estava molt ennuvolat.
Vivències, curiositats i llegendes
A Ullastrell hi ha un heliport privat.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Fira de l’Oli i la oliva. El tercer cap de setmana de gener.
Festes de Serralavella d’Ullastrell. El quart dimecres de quaresma.
Caramelles. El dia de Pasqüetes (el diumenge posterior a Pasqua)
Festa Major. El 15 d’agost.
Ullastroc. mercat d’intercanvi i segona mà. (Dues vegades a l'any, primavera/estiu i tardor/hivern.)
Entorn, que veure, què fer
Escalinata modernista de l'Ajuntament d'Ullastrell.
