Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Albinyanaì


Costa Daurada


Baix Penedès, Tarragona


INICI


Tornar enrere 


Totes les fotografies


Albinyana


Albinyana des de l'ermita


Campanar


Cal Groc


Cartells a la plaça de l'església



Ajuntament


Santuari de Sant Antoni de Pàdua


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Albininia, femení del nom romà Albinus

Gentilici

Albinyanenc, albinyanenca

Canvi de nom

Albiñana per Albinyana (11/02/1983)

Malnom


Dites

Albinyana fan senalles, a les Peces senallons, a Santa Oliva les herbes i els demés són uns collons.


Data de visita:                19 de Maig de 2012


El terme limita al Nord amb la Bisbal del Penedès i l'enclavament de l'Albornar, que pertany al terme de Santa Oliva, al Nord-est amb el terme de Banyeres del Penedès, a l'Est amb Santa Oliva, al Sud amb el Vendrell, a l'Oest amb Bonastre i al Nord-oest amb el terme de Masllorenç.


Dantic és format per dos nuclis principals de població: Albinyana, a la part enlairada (198 metres daltitud) i les Peces, a la plana. A més, hi ha el grup de les Masies del Torrent, i a la dècada dels 70 shi han construït diverses urbanitzacions, sobretot a peu de la carretera de Valls al Vendrell: Bonaterra I, la Papiola, Bonaterra II i el Molí del Blanquillo.


Història

Dins el terme s'han trobat restes arqueològiques que van de l'Edat del Bronze, amb antiguitat de 3500 anys, fins a l'època ibèrica i romana. Les restes més importants són les de la cova de Vallmajor, a la serra del Quadrell, on hi ha un interessant conjunt de pintures rupestres del tipus esquemàtic.

El nom d'Albinyana surt per primera vegada en un document escrit l'any 1.010, en que es cedia el castell d'Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès.


Comentaris

Actualment, a les Peces hi ha una explotació de flors i una petita indústria tèxtil. Tot i això, el poble viu bàsicament del cultiu de la vinya, d'oliveres, d'avellaners, d'ametllers i de cereals. Compta també amb un celler cooperatiu fundat al 1969.

Varem preguntar per la Cova de Vallmajor i ens van dir que estava  tancada i força abandonada, que potser ni la trobàvem, varem decidir no anar-hi.


Vivències, curiositats i llegendes

Varem dormir a l'Olivera, l'habitació estava prou be, lesmorzar també i l'atenció correcte i, en general prou net, s'anunciaba amb spá, però aquest era molt pobret, una sauna dins una barraqueta i una piscina portàtil amb jacuzzi també petita, de totes formes ho tenen muntat de forma que s'apunta una habitació durant una hora, es a dir que, si mes no, tens intimitat, la piscina exterior es a l'aire lliure i petita.

Ens varen dir que està previst muntar la sauna a una mena de cova que hi ha i que volien cobrir la piscina.


Personatges il.lustres


Festes i tradicions

Festa major el 16 de juliol, per la Mare de Déu del Carme.

Segona festa major el 24 d'Agost per Sant Bartomeu.

Dilluns de Pasqua té lloc un Aplec a l'ermita de Sant Antoni.

Pàgines de passió. A l'Abril representació teatral de la passió de Jesucrist.

Festa de l'Oli Novell (Rostada Popular): després de Reis, a la cooperativa.


Entorn i què veure

Cova de VallMajor, amb interessants pintures rupestres.

L'església parroquial, està dedicada a Sant Bartomeu i data del s. XVIII. Podem destacar la imatge de la Mare de Déu del Roser datada l'any 1.582.

Castell de L'Esquernosa, nomes en queden els fonaments i la base de la torre de guaita.

Cal Pau Magí.

Cal Gener.

Dalt de la Serra del Quadrell, dominant un extens paisatge, s'hi troba el petit Santuari de Sant Antoni de Pàdua.

Al nucli agregat de Les Peces, és interessant l'edifici anomenat Cal Gener, amb magnífics esgrafiats reconvertit en hotel rural.

Sinaugurà l'any 1.972 una reserva d'animals africans i sud-americans, per exhibició turística, que ha motivat serveis subsidiaris, i que actualment es complementa amb el parc aquàtic "Aqualeón".


Links dinterès i adjunts

Que visitar

Mapa de localització



Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com

Informació extreta de http://www.albinyana.altanet.org/http://ca.wikipedia.org; ;http://patmapa.gencat.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic