Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Masllorençì


Costa Daurada


Baix Penedès, Tarragona


INICI


Anar al Baix Penedès 



Àlbum de fotografíes


Masllorenç


Castell de Masllorenç (Segle XX)


Torre de l'església


Voltes de can Baró

Sindicat agrícola

Masarbonès


Àlbum de fotografíes



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Grafia aglutinada del mot mas i de l'antrpònim Llorenç.

Gentilici

Masllorençà, masllorençana

Canvi de nom

De Masllorens a Masllorenç (11/02/1983)

Malnom


Dites



Data de visita:                19 de Maig de 2012


Limita al Nord amb Rodonyà i Montferri, a l'Est amb la Bisbal del Penedès, al Sud-est amb Albinyana i al Sud amb Bonastre

Compren els nuclis de Masllorenç, la Font d'en Talló i Masarbonès.


Història, cultura, economia

Segons les restes arqueològiques, trobades a la part baixa del poble datades dels segle I i II d.C., l'origen de la vila el trobem a l'època romana.

Encara que no existeixen documents escrits que ho confirmin, es creu que la població va néixer a l'empara del castell de Puigtinyós. El seu origen està en un petit nucli de cases construïdes per donar alberg als pastors.

L'any 1.229 Guillem de Montcada, hereu de Guillema de Castellvell, abans d'emprendre el camí a la conquesta de Mallorca, féu testament a favor del monestir de Santes Creus i, l'any 1233, la seva vídua, Garsenda, filla d'Alfons d'Aragó, féu donació del lloc al Monestir de Santes Creus. D'aquí que fos aquest monestir qui en percebia les primícies. D'aquella època, segurament, correspon el nucli antic de la població situat a les anomenades "Voltes de Cal Baró", lloc on les mateixes cases feien un clos emmurallat de protecció.

El 1.365 constava com a senyor del lloc en Berenguer de Montoliu i, a darreries del segle XV, Ramon Guillem de Montoliu l'incorporà a la baronia de Renau, a la qual encara pertanyia al segle XVII. A principis del segle XVIII inicia el seu creixement, que arribà al seu punt àlgid a finals del segle XIX, a causa d'una revitalització de la seva economia amb un augment dels preus del vi, l'elaboració d'aiguardent i l'entrada en explotació d'una pedrera. És en aquesta època quan s'urbanitza bona part del nucli urbà actual i quan es construeix el temple parroquial.

La base de l'economia resideix en l'agricultura de secà (vinya i ametllers). El turisme d'estiu completa el sector econòmic del municipi.


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

Masllorenç pertanyia a la comarca de l'Alt Camp fins a 1990. Les seves terres, properes a la serra del Montmell, semblen buscar els cims que els fan de marc amb un perfil de forma de gegant adormit.

El castell de Masllorenç va ser construït ja avançat el segle XX però l'encert de la construcció i el puig en que està ubicat no desmereix de qualsevol altre castell de segles d'antiguitat.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

7 de gener. Festa major d'hivern de Sant Ramón de Penyafort.

21 de gener. Festa major d'hivern de Sant Sebastià a Masabornès

23 d'abril  Festa de Sant Jordi

15 de maig Festa de Sant Isidre.

Primer diumenge d'agost, festa major d'estiu


Entorn, que veure, què fer

L'església de Sant Ramon de Penyafort.
Voltes de can Baró.
Sindicat agrícola.

El castell de Masllorenç.

Església de Sant Bartomeu de Masarbonès

El nucli de Masarbonès.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès (Descripció), Plànol de situació, Punts a Google Plus


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.masllorenc.cat/http://ca.wikipedia.org; ;http://patmapa.gencat.cat/ i altres webs i blocs daccés públic

Data de visita: 19/05/2012 Data de publicació: 12/07/2015 Data de revisió: 14/06/2020