|
Camp de Tarragona – Costa Daurada Conca de Barberà, Tarragona |
|
|
Camp de Tarragona – Costa Daurada Conca de Barberà, Tarragona |
|
Àlbums de fotografies: 1 - Poble de l'Espluga de Francolí. 2 - Fassina Balanyà.
Museu de la Vida Rural, ara Museu Terra
Celler de Baix o celler dels rics
Pessebre Vivent: Casa de Cal Cistellera
Pessebre Vivent: Balma on es fa el naixament de Jesús
Interior de la Cova de Font Major Àlbums de fotografies: 1 - Poble de l'Espluga de Francolí. 2 - Fassina Balanyà. |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 13 d'abril de 2025 Limita al Nord-oest amb Fulleda (de les Garrigues), al Nord amb Senan i amb el terme de Vallbona de les Monges (aquest de l'Urgell), a l'Est amb Blancafort i Montblanc, al Sud amb Montblanc i a l'Oest amb Vimbodí i Poblet. Entitats de població: la vila de l'Espluga de Francolí, els llogarrets de les Masies i la Santíssima Trinitat, el barri de la Font Major, el raval de l'Estació i la urbanització Carreres. L’entorn físic El municipi s'estén al peu dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades i amb el Paratge Natural de Poblet. El sud està ocupat per la serra del Tallat i les muntanyes de Prades, de les quals, la Pena -amb 997 metres- és l'altura principal del municipi. El riu Francolí, que dóna nom al municipi, neix al nord-oest de la vila, a la font Major que capta aigües de barrancs veïns; entremig, la plana i el barranc del Reguer, amb camps de conreu i vinyes. El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental i presenta característiques de transició entre les comarques costaneres i les de la plana d'Urgell. Les precipitacions presenten grans irregularitats d'un any a l'altre. Les pluges més abundants cauen durant la primavera i la tardor. Els estius són secs. Història, cultura, economia Spelunca, que en llatí significa cova, fou el nom que rebé la vila de l'Espluga de Francolí des de mitjan segle XI, molt abans que fos descoberta l'actual entrada de la cova de la Font Major. Casualitat?, premonició?, es coneixia potser la cavitat? El cert és que una sèrie de circumstàncies naturals, insòlites pels entorns, confluïren en l'indret: la sortida d'un riu subterrani a la Font Major que prendrà el nom de Francolí, així com la presència de nombroses balmes i cavitats als voltants de la vila, ben segur que degueren determinar el topònim durant l'alta edat mitjana. El primer intent de població del lloc fou la donació de l'erm de l'Espluga per part dels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ponç (I) de Cervera, primer vescomte de Bas per matrimoni amb Beatriu, vescomtessa de Bas; la donació implicava la construcció d'una fortalesa i la celebració de mercat. El 1087 Ponç de Cervera cedí una tercera part dels dominis rebuts a l'Espluga a Mir Oromir en canvi de l'ajuda per defensar (o fortificar) l'indret, i la repoblació efectiva no començà fins a mitjan segle XII, amb la caiguda de Lleida (1149) i de les muntanyes de Prades i Siurana (1153). En les darreres repoblacions participaren activament els fills de Ponç, Ponç (II) de Cervera, vescomte de Bas i senyor de la part de la vila dita des d'aleshores Espluga Sobirana (mort el 1155), i Ramon de Cabrera (mort el 1172?82), senyor de l'Espluga Jussana. Els Cervera atorgaren encara, el 117, una interessant carta de franqueses a tots els qui volguessin acudir a l'Espluga, especialment menestrals. El 1183 Ponç (III) de Cervera, vescomte de Bas, i la seva muller Marquesa vengueren els seus drets sobre l'Espluga Sobirana a Ramon de Torroja, casat amb Gaia de Cervera (germana de Ponç); Ramon entrà en conflicte amb Poblet per una qüestió territorial al Codoç; heretà la vila sobirana el seu fill Hug de Torroja, que la llegà a la seva germana Eldiarda de Torroja, casada amb Ramon de Palau; llur fill Simó de Palau es casà amb Geralda d'Anglesola i aquesta, en quedar vídua (1247) i en virtut del testament de Simó (vescomte de Bas), cedí l'Espluga Sobirana a l'orde del Temple (1254). Ramon de Cervera, senyor de l'Espluga Jussana, deixà els seus drets en aquesta part de la vila al seu fill dit Guillem de Guardiolada, casat amb Marquesa de Cervera; llur filla Mateua, casada amb Galceran de Pinós, heretà els drets, però en morir aquesta passaren a la seva germana Geralda, religiosa hospitalera a Alguaire (on també havia ingressat Marquesa); d'aquesta manera els hospitalers esdevingueren senyors de l'Espluga Jussana, vers el 1266. Totes dues jurisdiccions s'unificaren el 1317, a l'extinció de l'orde dels templers, ja que els béns d'aquest orde a Catalunya passaren als hospitalers. De tota manera, les prestacions d'una vila i l'altra eren diferents, mentre que els serveis religiosos eren comuns a les dues comunitats. Sembla que l'Espluga Jussana prosperà molt més al llarg del segle XV que la Sobirana, molt estancada. El segle XVI representà una nova revifalla, però el XVII, sobretot després de la guerra dels Segadors, comportà l'abandó de moltes cases i una gran decadència econòmica i demogràfica. La represa del segle XVIII, l'abolició del règim senyorial (1833) i l'empenta del conreu de la vinya (amb el parèntesi de la fil·loxera) significaren l'inici d'un nou moment de desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural que no s'ha aturat fins a l'actualitat. L'Espluga disposa d'emissora de ràdio municipal pròpia. El Casal de l'Espluga, obert el 1962, sota el mecenatge de Lluís Carulla, és el centre de tot un conjunt de serveis com ara hotel, parc infantil, pavelló poliesportiu, escola de música, auditori, teatre, etc. Hi ha diversos centres esportius on s'hi fan activitats, entrenaments, partits... I un grapat d'agrupacions culturals de diferents tipus. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l'avicultura. Darrerament s'hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. El reclam turístic del veí monestir de Poblet ha fet de l'Espluga un important nucli de serveis culturals, d'hostaleria, de restauració i de lleure, que complementen els atractius propis del terme. Personatges il·lustres Josep Mª Rendé i Ventosa (l'Espluga de Francolí 1877 – Cabra del Camp 1925). Tècnic agrònom, emprenedor, considerat el pare del Cooperativisme Català Modern. Lluís Carulla i Canals (l'Espluga de Francolí, 21/2/1904 - Barcelona, 3/11/1990). Empresari i mecenes. Ramon Muntanyola i Llorach (L'Espluga de Francolí, 2/4/1917 —Barcelona, 10/9/1973. Prevere i poeta. Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, el juliol de 9/7/1923). Narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista. Antoni Carreras i Casanovas (l'Espluga de Francolí, 21/2/1954). Historiador i advocat. Jordi Roca i Armengol (l'Espluga de Francolí, 1959). Historiador. Josep Maria Garrell Guiu (l'Espluga de Francolí, 21/11/1969). Enginyer informàtic, professor i gestor universitari. Gastronomia A l'Espluga, els famosos carquinyolis, els vanos i les neules. A mes de l'Oli DOP Siurana i els vins amb DO Conca de Barberà. Vivències, curiositats i llegendes La cova de la Font Major és una de les més llargues del mon formada amb conglomerat. Per Nadal, als anys parells es representen Els Pastorets al Casal de l'Espluga, i als anys senars es fa un pessebre vivent pel nucli antic de la vila. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Fira de Sant Vicenç (22 de gener), se celebra el quart dissabte de gener. Festa Major de sant Abdon i sant Senén, l’últim cap de setmana del mes de juliol. Festa de la Verema i de la DO Conca de Barberà, últim cap de setmana d’agost. S'hi fa mercat els dilluns i els divendres al matí. Entorn, que veure, què fer Anar al Santuari de la Santíssima Trinitat. Visitar les Coves de l'Espluga i el naixement del riu Francolí. Anar a veure el Pessebre Vivent que es desenvolupa per els carrers i cases del poble.. Veure el celler cooperatiu. Visitar el Museu Terra i la Fassina Balanyà. Visitar l'església Vella (1297), la Nova (segle XIX) està tancada, ambdues de Sant Miquel. Edifici gòtic de l'hospital de Sant Joan (segle XIV). Links d’interès i documentació adjunta Mapa de punts d'interès; Que veure a l'Espluga de Francolí; Mapa del municipi. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kmz) i Google (.kml) Mapa de punts d'interès |
||||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/
Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.
Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle i dels webs http://www.esplugadefrancoli.cat/; https://datacloud.icgc.cat/; http://patrimoni.serviconca.org/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.esplugaturisme.cat/; https://dadescat.com/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; https://esplugaturisme.cat/; https://www.femturisme.cat/; https://elrefranyer.com/; https://topica.dites.cat/; https://pccd.dites.cat/; https://www.dipta.cat/; https://concadebarbera.cat/; https://www.enciclopedia.cat/ ; https://www.catalunya.com/ ; https://todobanderas.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.
Data de visita: 13/04/2025 Data de publicació: 04/09/2025
