Solivella

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga (ipsa) Olivela (S. XI), grafia aglutinada de l’antic article salat sa ‘la’ i el mot olivella (diminutiu d’oliva, en el sentit de ‘l’olivaret’). El nom del municipi és la grafia aglutinada de s'Olivella (l'oliveta), ja que antigament el turó sobre el que avui s'aixeca la vila es coneixia com es Puig de s'Olivella.
	Gentilici	Solivellenc solivellenca.
	Parla local	Xipella.
	Dites	Solivella, cul i mamella, qui no és puta és vella" A Solivella, cireres i cargols. A Solivella, les bruixes, d'on surten les pedregades. —Quan? —Quan Solivella sigui Montblanc.

Data de visita: 14 d'abril de 2025

Limita al Nord amb Vallbona de les Monges, de l'Urgell, i Passanant, a l'est amb Forès i Sarral, al sud amb Barberà de la Conca i Pira , a l'oest, amb Blancafort.

Entitats de població: Solivella i algunes masies disseminades.

Entorn físic

Solivella se situa al vessant meridional de la serra del Tallat. El nucli de població se'ns presenta endreçat, bonic, rústic i alegre. El pas de la carretera que mena a Andorra i el fet que Solivella queda prop dels monestirs de Santa María de Vallbona i de Santa María de Poblet, han estat els factors decisius per al seu coneixement turístic i gastronòmic. Pas obligat de mercaders que venien de les terres lleidatanes per l'estret de Belltall. Solivella ha estat sempre punt d'aturada de carreters, viatjants i comerciants. Encara avui la seva activitat més coneguda és la gastronomia. Diversos restaurants a peu de carretera han donat fama que “a Solivella s'hi menja bé".

El nucli de població se'ns presenta endreçat, bonic, rústic i alegre, ja que els seus habitants han sabut conservar l'arquitectura de la zona, reflectida en les cases de pedra, les flors i l'embelliment dels seus carrers.

Clima de transició entre el mediterrani i el continental. Els estius són calorosos, mentre que els hiverns són més freds que a la resta de la província de Tarragona. En aquesta època també són freqüents les boires. Les pluges es concentren a la tardor i la primavera.

Història, cultura, economia

Solivella celebrà els 800 anys de la primera notícia escrita el 1991. Es feia referència a un document de l'any 1191 en què Gombau d'Oluja reconeixia davant del rei la possessió il·legal del terme d'Olivella (Solivella).

Conegut ja el 1058 com a Puig d’Olivella —probablement fent referència a l’antiga vil·la romana identificada amb unes restes situades uns 500 m al S de la població—, el lloc fou ocupat a la segona meitat del segle XII, arran de la conquesta i la colonització de la comarca.

El colonitzador fou Gombau d’Oluja, senyor de Vallfogona i posseïdor d’interessos a diversos llocs de la contrada, el qual ocupà l’erm de Solivella sense una concessió prèvia per part del monarca. Al cap d’uns quants anys d’haver-ne organitzat el poblament i bastit una petita fortificació, Alfons I li reclamà el 1191 la possessió del castell i el lloc al·legant la il·legalitat de l’establiment, però s’arribà a un acord segons el qual Gombau podria tenir-los per vida, amb la condició de retornar-los a la corona després del seu traspàs. El lloc passà al segle XIII als Puigverd i després als Anglesola.

Al començament del segle XIV, els marmessors de Ramon d’Anglesola vengueren el castell i el lloc de Solivella a Santes Creus, però havent qüestionat la venda la vídua i els seus fills davant Jaume II, els recuperaren i retornaren al monestir els diners esmerçats. El 1324, Sibil·la d’Anglesola, vídua de l’esmentat Ramon, vengué el castell i el lloc de Solivella al ciutadà barceloní Arnau Messeguer. Retornat a la corona el 1393, Joan I vengué el lloc a carta de gràcia, amb la jurisdicció alta i baixa, mer i mixt imperi, a Ramon d’Abella. Aquest noble l’alienà el 1394 a Berenguer de Boixadors, que el 1424 el vengué al rei Alfons el Magnànim. El monarca, el mateix any, el tornà a vendre, a carta de gràcia, a Ramon Berenguer de Llorac, casat amb Violant, castlana de Solivella. Essent senyor de Solivella Ramon Berenguer de Llorac, el 1475, fou trobada per un pastor seu la imatge de la Mare de Déu del Tallat; el dit noble fou encarregat, després, per Ferran II, de l’edificació del santuari, que s’inaugurà amb el trasllat de la santa imatge el 1493, amb l’assistència dels monarques.

El 1599, Felip III de Castella creà la baronia de Solivella a favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. El lloc i el terme passà a la segona meitat del segle XVIII als Despujol, marquesos de Palmerola, que el mantingueren fins a l’extinció de les senyories.

Entre les entitats que funcionen al municipi cal esmentar la Cooperativa de Viticultors, el Grup Cultural de la Dona (1975) i el Centre d’Estudis Solivellencs (1982).

L'economia es basa en el turisme i s’assenta en les explotacions agràries que s'adapten a les necessitats del mercat, oferint qualitat en vins, productes agrícoles, especialment la vinya, i el turisme, i en l'oferta gastronòmica d'interior.

Persones il·lustres

Successa (Solivella, s. I ac / I dc). Primera habitant de la Conca de Barberà amb un nom documentat. Deixà escrit el seu nom al fons d'un plat localitzat al jaciment romà de les Comes, al terme de Solivella.

Carles de Llorac i de Moixó (Solivella, 1681 - Viena, Àustria 1762). Militar, comte de Llorac.

Antoni Civit Sala (Solivella, 6/1/1837 - ?, 1904). Terratinent, comerciant i polític.

Antoni Llauradó Muntanyola (Solivella, 1889 - Perpinyà, 1957). Anarquista i naturista.

Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1947). Arxiver i historiador.

Comentaris

Solivella gaudeix d’un patrimoni immaterial únic, compartit amb altres poblacions de la isoglossa central catalana, la línia de transició que separa el parlar oriental (com el tarragoní) del parlar nord-occidental (com el lleidatà). Solivella és on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català.

El nom de xipella surt d'un parlant nadiu que respon a "Què parleu?" "Xampollegem el que podem" (xampollejar és parlar malament una llengua), i de xampollejar ve el nom de xipella.

Gastronomia

Per la festa de Sant Isidre, amb la benedicció de la coca de Sant Isidre, en forma de rella i que es reparteix a tots els assistents.

Vivències, curiositats i llegendes

Solivella celebrà els 800 anys de la primera notícia escrita l’any 1991. Es feia referència a un document de l'any 1191 en què Gombau d'Oluja reconeixia davant del rei la possessió il·legal del terme d'Olivella (Solivella).

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat (situat en el municipi de Vallbona de les Monges). Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II encarrega al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb l'assistència dels reis Catòlics.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major petita el 15 de maig, per Sant Isidre el Llaurador, copatró de Solivella.

Aplec al santuari de la Mare de Déu del Tallat, el mes de maig.

Festa Major és el 15 d'agost festivitat de l'Assumpció de Maria.

Festa del Sagrat Cor

, el 9 de setembre. S’engalanen carrers i cases amb representacions de la vida de Jesús.

Mercat el dissabte.

Entorn, que veure, què fer

Les restes del castell dels Llorac.

Centre d’Interpretació del castell de Solivella. Museu del Castell i Centre d'Interpretació de l'Arquitectura Renaixentista a la Conca de Barberà.

Església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu.

El Celler agrícola.

El Racó del Càntir.

Ruta dels Murals de Ceràmica.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Que veure a Solivella; Mapa del municipi; Ruta dels Murals de Ceràmica.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kmz) i Google (.kml).

Mapa de punts d'interès

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

En la documentació antiga (ipsa) Olivela (S. XI), grafia aglutinada de l’antic article salat sa ‘la’ i el mot olivella (diminutiu d’oliva, en el sentit de ‘l’olivaret’).