Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Vallclara


Camp de Tarragona Costa Daurada



Conca de Barberà, Tarragona


INICI


Conca de Barberà




Totes les fotografies a Picasa i Google+


Vallclara


Font de Sant Antoni


Pont d’època medieval


Restes del castell i antic cementiri


Carrer Major


Carrer del poble


Ca l'Anglès


Totes les fotografies a Picasa i Google+



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació antiga, Vallis Clara (S. XII), que correspon a la grafia aglutinada de vall clara, "vall oberta".

Gentilici

Vallclarenc, vallclarenca.

Comarca natural

Muntanyes de Prades

Malnom

Guineus o guineuetes.


Data de visita:            16 d'abril de 2016


Confronta amb els termes de Vimbodí (Nord-Est, Est i Sud-Est), Prades, al Baix Camp (Sud), Vilanova de Prades (Sud-Oest), el Vilosell (Oest) i amb un petit sector de Vinaixa (Nord), els dos últims municipis de les Garrigues.

L'única entitat de població és Vallclara.


Lentorn físic

El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local. De l'antic castell sols en resta la portada. Es conserven construccions dels segles XVII i XVIII, encara que molt refetes, i l'església de Sant Joan Baptista, de principis del XIX.

Situat a la vall del Barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del riu Francolí. El terme municipal és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Prades i la serra La Llena que, en aquest sector, fan de divisòria d'aigües amb el riu de Montsant i el riu Set.

El poble és situat al vessant esquerre de la vall, sota les ruïnes de l'antic castell de Vallclara


L'estructura urbanística de Vallclara és la d'un poble corrent. La vila, al contrari del que passa en altres pobles de la rodalia, no va ser construïda al voltant del castell, sinó que es troba situada cap a l'est. El carrer principal s'estén des de l'església fins al castell.

L'església parroquial de Sant Joan Baptista, d'estil barroc, i l'anomenat carrer de la Muralla, estan situats a l'extrem est de la població.

L'existència d'unes antigues muralles resta reflectida en l'anomenat carrer de la Muralla, situat a l'extrem est de la població.

Les restes del castell són força escasses.

L'ermita és datada al s. XVI i hi ha també un pont romànic del s.XII.


Història, cultura, economia

La primera referència documental de Vallclara és de l'any 1152. Quan el comte Ramon Berenguer IV confirmà als homes de Tàrrega la donació de Vinaixa, hom esmenta Vallem Claram. El llinatge dels Vallclara, tal vegada senyors o castlans del castell, és conegut des de l'any 1195 quan en Guerau de Vallclara, amb el seu germà Bernat de Conesa, autoritzaren una ampliació del dret de recollir aigua per als molins de la Guàrdia dels Prats. El 1234 apareix un altre Guerau de Vallclara com a marmessor del testament de Ramon de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera. El 1260 Guerau de Vallclara fou beneficiat amb una tercera part de la lleuda corresponent al mercat setmanal de la vila de Conesa. El 1264 és documentat un Arnau de Vallclara com un dels castlans de Conesa.

El 1220, el castell i lloc de Vallclara fou cedit per Pere Sassala al monestir de Poblet. La comunitat gaudí d'aquesta propietat al llarg de tot el segle XIII i a l'inici del segle XIV sense entrebancs, fins que el 1349 Berenguer de Jorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels homes de Berenguer de Jorba, els quals incendiaren la granja de Riudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el rei Pere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000 sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III.


El territori, molt muntanyós, és ocupat en bona part per garrigues, pastures i bosc. L’agricultura s’estén aproximadament per una quarta part del terme; hi predominen la vinya, els cereals, els avellaners i les oliveres. El regadiu, poc representatiu, és dedicat principalment a la producció de patata i hortalisses. L’activitat ramadera no té gaire incidència. Hi havia hagut granges avícoles, però vers el 1989 ja havien deixat de funcionar. Resten encara alguns ramats de cabres i ovelles i es crien conills.

A les darreres dècades del segle XX el poble ha esdevingut lloc de segona residència. Les cases de colònies hi tenen una certa tradició (a la dècada del 1930 ja n'hi havia una de la Generalitat).


Vivències, curiositats i llegendes

Festa de reisa. El patge Salomó visita Vallclara. Normalment ve el cap de setmana més proper al dia de Reis, depèn de quin any recull les cartes per tal de que els reis després portin discretament els regals casa per casa o bé reparteix els regals que els nens han demanat en cartes que han donat a patges dels Reis que han trobat en altres poblacions.


Gastronomia

Es famosa i apreciada l'oliva de Vallclara.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Setmana de la Joventut i Festa Major la segona quinzena d'agost.

Festa de Reis amb el Patge Salomó.


Entorn, que veure, què fer

Església de Sant Joan Baptista.

Font i Pont Vell.

La capella de Sant Antoni de Pàdua.

Antiga cooperativa.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès a Google Maps; Que veure a Vallclara.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp) i Google (.kml)


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.vallclara.cat/; http://patrimoni.serviconca.org/; http://www.concaturisme.cat/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.