Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Vilanova de Prades


Camp de Tarragona Costa Daurada



Conca de Barberà, Tarragona


INICI




Conca de Barberà




Totes les fotografies


Vilanova de Prades


Carrer Major


Casa de colònies Cal Català


Portal al carrer Sant Josep


Vista del poble des de la Font Vella


Font Vella


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Vilanova, població creada dins l'antic terme jurisdiccional de Prades, Prades pertany a l'antiga jurisdicció de l'antic comtat de Prades. Apareix documentat com a Prades (s.XII) i que correspon al plural de Prada 'prat dens'.

Gentilici

Vilanoví, vilanovina.

Comarca natural

Muntanyes de Prades


Data de visita:            16 d'abril de 2016


Confronta amb els termes de Vallclara, al Nord-Est, Prades (Baix Camp) per l’Est i pel Sud, Cornudella de Montsant, al Sud, i Ulldemolins, a l’Oest (Priorat), i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al Nord (Garrigues).

L'única entitat de població és Vilanova de Prades.


Lentorn físic

Terme municipal situat a l'extrem sud-oest de la Conca de Barberà, al límit amb el de les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp, i sota els cingles de la serra de la Llena, on es troben els punts geogràfics més alts (entre 800 i 1.000 metres d'altitud): la punta del Curull (1.023 m.) i l'Abellà (1.002 m. d'alt). Les successives divisions històriques l'han inclòs en una o altra comarca o jurisdicció. L'orografia és molt accidentada i apareix drenada pel riu de Prades o de Montsant, el qual rep, per la dreta, les aigües dels barrancs de Mataró, de la Coma i del mas d'En Freixes i, per l'esquerra, els d'Anover, de Badarreig, dels Lladres, dels Enllosats i dels Segalassos. Hom troba un bon nombre de fonts aprofitades per a l'agricultura i la ramaderia.
El terme és travessat per la carretera local d'Ulldemolins a Vallclara, amb un brancal que enllaça amb la carretera de l'Espluga de Francolí que comunica amb Flix.
Un 20% del territori és ocupat pel botjar i per roca, un 41% pel bosc -principalment de pins-, un 7% de bosquina, i un 38% per pasturatges. La vinya, en altres temps important, ha sofert una considerable regressió, substituïda per l'avellaner. El conreu més important de regadiu és la patata, de gran qualitat, com les tòfones. Té una població de 157 h (1998) i l'altitud mitjana és de 889 m.

Història, cultura, economia

Hem de considerar Vilanova de Prades en l'època primitiva com a lloc de pas per la seva situació estratègica i punt de contacte d'unes comarques amb unes altres. El nucli d'habitants d'aquest racó a redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït.

Per documents del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d'importància bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg dels camins. S'ha de tenir present que el pas per Vilanova era obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per anar i venir del Priorat.

Amb l'entrada dels sarraïns, és probable que molta gent de les nostres comarques marxés cap al nord de Catalunya i anés fins a les terres provençals i el Llenguadoc. Quatre segles més tard, amb la Reconquesta, aquest fenomen es tornà a produir, però aquest cop en sentit invers, i molta gent més enllà dels Pirineus tornà per repoblar les nostres terres de l'interior. Es movien recercant una major llibertat de treball i un règim de propietat més just, i això es trobava a la Catalunya Nova. Albert de Castellvell, gran personatge militar i de la noblesa, donà Vilanova per poblar a Pere d'Avellanes, i a Pere de Pinós, sacerdot, la mateixa dominicatura. Aquest fet tingué lloc al febrer de 1163. Al mateix temps, Pere de Naveta fa donació a Pere de Pinós de diferents propietats i béns que foren de Bernat de Barona, el Castell de Vilanova i altres terres de les muntanyes de Siurana.

Alguns pobladors compromesos amb els sarraïns van marxar i llavors es van afincar a la població altres nouvinguts. L'any 1324, Vilanova fou integrada al Comtat de Prades, quan Jaume II el creà a favor del seu fill Ramon Berenguer. Davant l'abundor d'aquest nom toponímic en el territori català, se li posà l'afegitó "de Prades" per evitar confusió i, al mateix temps, denotar la dependència del Comtat.


La seva economia és bàsicament agrícola i ramadera, encara que el 1992 es va inaugurar un càmping de 1a. categoria i una casa de colònies que poden suposar la dinamització econòmica del poble. És un dels famosos pobles d'estiueig de la comarca que es veu afavorit per la seva climatologia suau. Principalment se'l coneix com un poble productor de castanyes per bé que l'avellaner sigui el cultiu més estès.

Disposa d'un espai de lleure municipal conegut com el Casal on a més de piscina, pista poliesportiva i jardins, hi ha un restaurant.

És un poble amable, tranquil i hospitalari. Veniu a la muntanya.

Vivències, curiositats i llegendes


Gastronomia

Les castanyes de Vilanova de Prades son un fruit de tardor, tenen fama de ser de les millors del país per la seva mida petita i el seu profund sabor.

L'últim cap de setmana d'octubre, mes de maduració i de collita de les castanyes, se celebra la Festa i Mercat de la Castanyada. El mercat ha estat declarat d'interès comarcal, i a més de les famoses castanyes s'hi poden trobar altres productes artesanals de la comarca de la Conca de Barberà.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festivitat de Sant Antoni de Pàdua.

Festa Major de la Transfiguració del Senyor -Sant Salvador- (6 d'agost). La Festa Major del municipi se celebra el primer cap de setmana d'agost i durant quatre dies.

Festivitat de Sant Roc. El 16 d'agost Vilanova celebra aquesta festivitat. Durant aquella setmana té lloc la Setmana Cultural i de la Joventut.

Festa i Mercat de la Castanyada, últim dissabte i diumenge d'octubre. Aquesta festa ha esdevingut un referent de mercat tradicional. El mercat i l'esmorzar popular atrauen multitud de persones, essent la festa que més volum de persones belluga.

Nadal i Reis. El municipi també celebra aquestes dates amb el muntatge del pessebre municipal i l'Arribada de Ses Magestats a la vila.


Entorn, que veure, què fer

Església parroquial està dedicada a Sant Salvador.

Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Nucli antic, portals, rentador i Font Vella.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès a Google Maps; Que veure a Vilanova de Prades.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp) i Google (.kml)


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://vilanovadeprades.cat/; http://patrimoni.serviconca.org/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.