Ajust pàgina
Costa Daurada Comarques de Tarragona, Priorat, Tarragona
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 18/05/2013 Limita al nord, hi ha el terme de la Bisbal de Falset, al nord-est, el de Margalef, a llevant, el de la Morera de Montsant, al sud-est el de la Vilella Alta, i al sud els de la Vilella Baixa i la Figuera, tots ells del Priorat. El costat de ponent és el que limita amb la Ribera d'Ebre: la Torre de l'Espanyol al sud-oest i oest, Vinebre a l'oest i la Palma d'Ebre a l'oest i nord-oest. Història Fins al període musulmà no hi ha cap indici que permeti assegurar l'època en què fou creat el primitiu nucli de població de Cabacés. El que se sap segur és que el poble existia durant la dominació musulmana amb el nom d'Avincabacer. D'aquesta mateixa època, cap el segle XIII, dataria el castell de Cabacés, depenent directament del valí de Siurana. L'any 1149, Ramon Berenguer IV fa donació d'aquest lloc a l'Abat premostratenc de Santa Maria de Monteflabon (Gàl.lia belga), per tal de fundar un Monestir amb el nom de Vallclara. La vida del Monestir fou efímera, per això el prior de Vallclara en féu donació al bisbat de Tortosa l'any 1158, donació que confirmà el Comte de Barcelona el 1159. Així s'inicià la Baronia de Cabacés, en la qual quedaren integrats també els pobles de Margalef, la Bisbal, la Vilella Baixa, la Figuera i el Lloar, sota la jurisdicció de la seu tortosina. El 1185, el bisbe de Tortosa, Ponç de Mulnells donà Carta de Població als habitants de Cabacés. Des d'aleshores, el títol de Baró de Cabacés fou ostentat pels prelats tortosins, que compartien la senyoria amb el Comte de Prades. La Baronia persistí fins al segle XIX en què s'aboliren les senyories. Tot i així, els bisbes de Tortosa continuaven gaudint del títol; l'any 1991 el bisbe Ricard M. Carles hi renuncià per considerar-lo un honor fora de temps. Una gran part del terme no és apte per al conreu, ocupat per roquerars, bosc i terrenys improductius. Malgrat la crisi, l'agricultura, és l'activitat bàsica de Cabacés. Els conreus principals són l'olivera, l'ametller, a més de la vinya, l'avellana, la fruita i les hortalisses. La majoria de terres són de secà. Malgrat això, hom es troba a l'expectativa de l'augment de rendibilitat que pugui adquirir la terra amb l'arribada de l'aigua de la presa de Margalef. La Cooperativa Agrícola, fundada l'any 1933, amb el nom de Sindicat Agrícola, elabora vi i oli de qualitat. Com a complement a l'agricultura hi ha granges de conills i d'aviram. Comentaris Cabacés és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Cabassers, nom que va ser oficial fins al 1989. La forma oficial Cabacés és lingüísticament incorrecta. Fires i Festes Sant Blai, el 3 de febrer. Festa de l'oli. Sant Marc el 25 d'abril. Aplec a l'ermita de la Foia. Sant Isidre el 15 de maig. Verge de les Neus, el 5 d'agost. Romeria a l'ermita de la Foia. Sant Nicolau el 6 de desembre. Vivències, curiositats i llegendes Entorn, Que veure Ermita de Sant Joan. Ermita de Sant Roc. Ermita de la Foia. Pont vell. Centre històric. Església de la Nativitat. Museu de Cabacés. Links d'interès |
||||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/
Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.
Informació extreta de http://www.cabaces.org/ ; http://ca.wikipedia.org; http://www.idescat.cat/; https://www.icgc.cat/; http://www.turismepriorat.org/ i altres webs i blogs d'accés públic
Data de visita: 18/05/2013 Data de publicació: 01/05/2016 Data de revisió: 12/06/2020