Orpí

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga (castro) Auripini (S. X), derivat de l’antropònim medieval Auripino. El terme d'Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d'Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles).
	Gentilici	Orpinenc orpinenca.
	Canvi de capital	Santa Càndia ==> Can Bou (07/05/1999).
	Dites	Orpí, gresca, plat fondo i porró de vi
	Lema	Un poble per descobrir.
	Subcomarca	Alta Segarra (Alta Anoia a efectes turístics) .

Data de visita: 27 de març de 2024

El municipi comprèn el poble d'Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia els veïnats de Can Bou, actual cap administratiu, i Feixes.

Limita al nord amb els termes de Santa Margarida de Montbui i de Vilanova del Camí, a l'est amb Carme, al sud amb la Llacuna i Mediona (Alt Penedès) i a l'oest amb Santa Maria de Miralles.

L’entorn físic

El terme d'Orpí és enclavat a la vall mitjana de la riera de Carme, la qual discorre pel centre del terme en direcció oest est. Paral·lel al riu en tota la seva longitud hi ha un traçat d'un ramal de la carretera que des de la Pobla de Claramunt connectada amb la carretera d'Igualada a Valls, prop de Miralles. El relleu orpinenc és constituït per les elevacions de la Serralada prelitoral , entre les quals destaca la serra de Feixes o d'Orpinell, formada per roques calcàries eocèniques, de 737 metres d'altitud, situada a la banda sud del terme, en la llinda del terme de la Llacuna i de la comarca de l'Alt Penedès. En conjunt les terres del terme d'Orpí mostren un aspecte muntanyós i accidentat, amb predomini dels matolls i formacions arbustives de degradació ( 45%) i els boscos (14%).

El poblament d'Orpí es troba dispers en tres nuclis principals. Adossada al Castell, edificat a 447 metres d'altitud, en un turó sobre la ribera dreta de la riera de Carme, existeix l'església parroquial de Sant Miquel d'Orpí, d'estil romànic, l'antiga casa rectoral i un conjunt de cases escassament poblades, en una de les quals hi ha establert un negoci hostaler. A la plana, a banda Esquerra de la riera de Carme, s'hi troba el nucli deshabitat de Santa Càndia format per l´ermita de Santa Càndia, edificada en estil pre-romànic i un conjunt de diverses cases aglomerades. Finalment aigües avall de la riera de Carme i ja pràcticament al llindar del terme municipal, hi ha el barri de Can Bou, antic nucli industrial i paperer que ha crescut considerablement fins a convertir-se en la capital de municipi i en una zona residencial i d´estiueig. Al marge d'aquests agrupaments parcials, existeixen diverses masies i caserius dispersos pel terme, com els de Feixes, situat a la serra del mateix nom, avui totalment despoblat o les masies de can Palet, Can Montserrat, Can Cintet, Can Balcells, etc.

El territori és muntanyós i el clima benigne i són abundants les deus d'aigua (a Can Bou l'empresa Artés porta aigua a Igualada amb una mitjana de 850 m³ per dia); als vessants de la serra de Feixes hi ha la coneguda font Bertrana d'anomenada en tota la comarca. A part el sector forestal, amb boscos esclarissats, hi ha unes 600 ha cultivables, amb predomini dels cereals, i també ametllers i petites restes de vinya i algunes hortes prop de la riera.

Història, cultura, economia

El terme d'Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d'Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles) i el 1005 (quan la vescomtessa Geriberga donà uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vallès. Formà part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d'Òdena, i la família Orpí en tingué la castlania al segle XIII. Més endavant fou infeudat a la família Sallent (el 1461 el seu senyor Bernat Sallent fou considerat instigador de l'agressió al mercader igualadí Antoni Corner mentre oïa missa i hom intentà d'embargar-li les rendes.

El castell i terme d'Orpí fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d'Igualada a la família Ortal de Saragossa per 9.550 lliures catalanes. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents els Padró. Es conserva una magnífica torre mestra, poligonal, al centre de les edificacions que envolten el castell, i un portal d'arc rodó que dona accés per la banda del nord.

L'església de Sant Miquel d'Orpí, que fou inicialment la capella del castell, és esmentada des del 1099; conserva de l'edificació romànica un petit absis ornamentat amb arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals, però la resta es troba molt modificada.

Entre els conreus, la major part de la terra és ocupada per cereals (319 Ha), vinya (47 Ha), oliveres, ametllers i fruiters (167 Ha) i hortes (33 Ha), regades amb l´aigua de la riera de Carme. Igualment aquestes aigües han estat utilitzades en totes les èpoques per molins paperers i drapers edificats a les seves riberes. També existeixen diverses deus d´aigua destinades al consum humà, entre les quals la Font Bertrana, situada a la serra de Feixes, com també la procedent de les deus de Can Bou, canalitzada fins a Montbui i Igualada per l´empresa " Aigües Artés, S.A". També hi destaca una gran pedrera.

Gastronomia

Les Bresques (mel) i l'oli d'oliva.

Vivències, curiositats i llegendes

La Fira de les Bresques té el seu origen en el tradicional aplec que se celebrava per promocionar la mel dels apicultors de la zona. La fira, a més, pretén destacar la importància de les abelles a la vida i donar a conèixer les propietats medicinals, alimentàries i culinàries de la mel.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec i fira de les Bresques a finals d’abril.

Festa de la matança del porc.

Festa Major d'Orpí, Festa Major de S.Miquel, el 29 de setembre.

Entorn, que veure, què fer

El Castell d’Orpí.

Església de Sant Miquel.

Església de Santa Càndia.

Aigües Artés.

Molí dels Serra.

Can d'en Pont.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Orpí; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).

Mapa de punts d'interès

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs https://www.orpi.cat/; https://anoiaturisme.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.festacatalunya.cat/; https://www.parlament.cat/; https://www.idescat.cat/; https://www.hacienda.gob.es/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blogs d'accés públic.

Data de visita: 27/03/2024 Data de publicació: 29/06/2025

Etimologia

En la documentació antiga (castro) Auripini (S. X), derivat de l’antropònim medieval Auripino.