|
Comarques Centrals – Pirineus Berguedà, Catalunya Central, Barcelona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques Centrals – Pirineus Berguedà, Catalunya Central, Barcelona |
|
|
Àlbum fotogràfic Google / flickr
Pont romànic del riu Bastareny
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 25 de juliol de 2016 Limita al Nord amb Bellver de Cerdanya, Urús, Das i Alp, tots ells de la Cerdanya i amb una part separada de Guardiola de Berguedà, a l’Est amb Castellar de n’Hug i Guardiola de Berguedà, als Sud amb Guardiola de Berguedà i a l’Oest amb Gisclareny. Una llengua separada que queda a l’extrem Nord-Oest de la comarca limita al Nord amb Martinet (Cerdanya), a l’Est amb Gisclareny, al Sud amb Saldes i a l’Oest amb Tuixent (Alt Urgell). El municipi està format per Bagà i el barri de Tarradelles a uns 2 km al Sud. L’entorn físic Orogràficament, el terme és molt accidentat i irregular, especialment a la zona nord, on l’apèndix Nord-Oest inclou l’extrem oriental de la serra de Cadí, amb altituds superiors als 2.000 m (la Roca de la Moixa, 2.050 m), i, al límit amb Urús i Das, amb una part del Pedró dels Quatre Batlles, amb una altitud superior als 2.500 m, que, a través del coll de Pal, enllaça amb Puigllançada (2.406 m). D’altra banda, l’enclavament dels Cortils també inclou una petita part de la serra de Cadí: de la Serra Cabirolera al pas dels Gosolans i Comabona, emmarcat al Sud per la Costa Cabirolera i la Serra Pedregosa. Pel que fa a la zona sud del terme, les altituds són menors (entre 1.100 i 1.500 m) a la carena de la Baga i els cingles de la Torre, que separen la vall del riu de Saldes de la vall de Bastareny, molt més baixa (entre 700 i 900 m, aproximadament). En aquest indret és hi ha la vila de Bagà. Història, cultura, economia Les terres que avui ocupa Bagà i les seves rodalies van ser escassament poblades en el període prehistòric. Lloc de pas entre les avui comarques del Berguedà i de la Cerdanya, no sembla que hi haguessin assentaments durables, a causa dels rigors climàtics i a desgrat de les coves i balmes de l'indret. S'hi han trobat puntes de fletxa, destrals de sílex i altres petits utensilis treballats amb ossos d'uns 5.000 anys d'antiguitat. La vila de Bagà tingué com a precedent un nucli primitiu, construït al voltant d’una església i del qual encara es veuen restes a mig quilòmetre, aproximadament, a l’indret on posteriorment fou alçada la capella de Sant Sebastià. Però l’origen de la població actual és la fundació feta pel baró Galceran (IV) de Pinós i la seva muller, Esclarmunda, el 1233. Pel que sembla, el mateix baró traçà la disposició de les cases i solars de la nova població, que havia d’ésser capital de la baronia i prop de la qual tenia el castell. Abans d’acabar el segle XIII ja hi havia també a Bagà un hospital, dedicat —com era habitual a l’època— no únicament a malalts, sinó a recollir pobres i rodamons, pelegrins, etc. Cap al 1330 restà fixada l’organització del govern municipal. Anys després es feren sentir a Bagà els primers efectes de la Pesta Negra (1347-48). Els cònsols i els consellers manaren de posar guàrdies als portals de la vila per tal d’evitar que entressin malalts i augmentés el risc de contagi. Al segle XV la vila patí alguns efectes dels terratrèmols que sacsejaren el Principat els anys 1420-30. Més greus foren les conseqüències de la guerra contra Joan II, especialment en la seva darrera fase; el titular de la baronia en aquell moment, Galceran (VII) de Pinós, es posà al costat de Joan II, mentre que els habitants de Bagà i d’altres indrets de la baronia militaren en el bàndol contrari. En el curs de la guerra, Bagà fou ocupada per les tropes de Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal, que finalment la perdé (1466). Els baganesos hagueren de fer cara a les escomeses de les tropes de Joan II i dels seus aliats francesos, els quals en una ocasió atacaren Bagà i saquejaren i incendiaren el Raval. Finalment, els enemics s’imposaren i el rei francès obligà els baganesos a reconèixer per senyor Francesc Galceran de Pinós, fill de Galceran (VII), l’any 1469. El 1589, la vila hagué de prendre fortes precaucions per a no restar contaminada per altres brots de pesta, i al segle següent, durant la guerra dels Segadors, calgué formar una junta anomenada Junta del Morbo (1651) per tal d’afrontar els problemes que causava la pesta. La vila també patí la presència de bandolers a les immediacions de la població. El segle XVIII començà amb les alteracions que representaren la guerra de Successió i la guerra de la Quàdruple Aliança, que esclatà pocs anys després. Ara bé, la pau que seguí afermà i afavorí la manufactura tèxtil tradicional de Bagà i d’altres activitats menestrals. La notable vida associativa d’aquesta població promou múltiples activitats culturals i esportives. Destaquen la Comissió de Festes de Bagà, que organitza les activitats culturals i lúdiques relacionades amb les diades tradicionals de la vila, el grup teatral La Faia i l’Esbart Cadí (1948), que representa el ball cerdà. Les activitats industrials, d’ençà de la davallada de la indústria tèxtil, que mantingué la seva importància fins a mitjan segle XX, han quedat molt reduïdes. Actualment destaca una empresa tèxtil i una piscifactoria dedicada a la cria de la truita comuna. Dins el terme també hi ha la central elèctrica de Pendís. Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la seva proximitat a zones d'esquí (La Molina, Masella), la seva riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets, etc.) i la recuperació de festes i tradicions. Personatges il·lustres Pere Tomic. Historiador nascut a Bagà (s. XV), fill de l'administrador dels senyors de Pinós. Va escriure "Històries e conquestes dels reis d'Aragó e Comtes de Barcelona" acabada el 1438. Elisard Sala i Casasses (Barcelona, 1913 - Barcelona,1970). Va escriure i composar el “Cançoner de Bagà”. 17 cançons dedicades a Bagà i al seu terme. Editat l’any 1965 i reeditat el 1986. Hi ha un monòlit que el recorda a Coll de Bauma. Un altre monument dedicat a la seva dona, la soprano Angels Sirera, s’aixeca davant el refudi de Rebost. Joan Pardinilla (El Poble Nou, Barcelona, 1904 - Alacant, 1976). Mestre i historiador a Bagà i recopilador de fets històrics de la vila. Lluís Coma Barallat (1820-1892). A ca l' Amagat conserven un retrat a l' oli. Comte de Coma i Prat, tinent coronel de cavalleria carlí i secretari i metge de Carles VII, el pretendent a la corona d' Espanya. La família també conserva una carta d' agraïment de Carles VII, així com correspondència diversa i alguna fotografia. La major part de l' arxiu va ser cremat pels propis propietaris de ca l' Amagat degut als continus escorcolls a que eren sotmesos. (propietat dels descendents Llorenç Tor). Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879 - Tarragona, 27 d'octubre de 1969) fou un eclesiàstic, historiador i arqueòleg. Comentaris Gastronomia Bagà destaca per la seva rica cuina catalana. Entre els seus plats més típics hi ha l'escudella i carn d'olla, el blat de moro escairat, els trumfos eixuts amb rostes, la sopa de brou de la caldera, rovellons a la brasa, l'allioli de Nadal, la coca amb pebrot i arengades i les maduixes boscanes. Antigament, dels ous que s'havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se'n diu a Bagà), se'n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició. Vivències, curiositats i llegendes La Vila de Bagà està considerada com la capital històrica de l'Alt Berguedà. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa de la Fia Faia la Nit de Nadal Festa de l'Arròs el segon diumenge de febrer Caramelles el Diumenge de Pasqua Truitada el mes de maig Festes de la Baronia: Mercat medieval i Rescat de les Cent Donzelles, Sopar Medieval, Visites nocturnes guiades, ..., el mes de Juliol Festa Major, per Sant Esteve el 3 d'agost Aplec de Paller el Segon diumenge de setembre Fira de Tots Sants el 2 de novembre Entorn, que veure, què fer El museu i centre d’interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró Centre Medieval i dels Càtars - Centre d’interpretació del Catarisme- Patrimoni arquitectònic: Església de Sant Esteve de Bagà Palau dels Pinós Plaça Galceran de Pinós Pont romànic del riu Bastareny Ermita de Sant Joan de l'Avellanet Santuari de la Mare de Déu de Paller Patrimoni natural Coll de Pal Els Empedrats Fageda de Millarès Fonts de la Vinya Vella, font del Sofre, fonts de l'Adou Racó del Gall Fer Riugréixer o Rigoréixer Sant Joan de l’Avellanet Santuari de la Mare de Déu de Paller i Font dels Banyadors Links d'interès i documentació adjunta Què veure a Bagà; Mapa punts d'interès. Itineraris per a navegadors: Google Earth.kml; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp, GoogleMaps.kmz
Mapa punts d'interès |
||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.baga.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://patrimonicultural.diba.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 25/07/2016 Data de publicació: 02/04/2017 Data de revisió: 07/06/2020 |
|||||||||||||||||||||
