Ajust pàgina

Bagà


Comarques Centrals Pirineus


Berguedà, Catalunya Central, Barcelona

INICI


Berguedà


Àlbum fotogràfic Google / flickr


Bagà


Font a la Plaça del Raval


Pati Forment


Palau de Pinós


Plaça Galceran de Pinós


Torre de la Portella.


Pont romànic del riu Bastareny


Església de Sant Esteve


Carrer del Raval


Vagoneta minera


Àlbum fotogràfic Google / flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

En la documentació antiga trobem la forma Bagazano, Bagada i Bagaá (s. IX i X), que probablement és d’origen antroponímic. Potser deriva del cèltic Bacauda o Bagauda, nom de persona.

Gentilici

Baganès, baganesa.


Canvis de nom

Bagá --> Bagà  (11/02/1983)


Subcomarca

Alt Berguedà

Malnom

Caps d'ase, Capdematxos.

Dites

A Bagà, cap de matxos, perquè deixen cremar els sants.
Baganesos, pocs i mal entesos.
Els joves d'aquesta vila / molt contents poden estar, / que les noies més boniques / les trobareu a Bagà.



Data de visita:                      25 de juliol de 2016


Limita al Nord amb Bellver de Cerdanya, Urús, Das i Alp, tots ells de la Cerdanya i amb una part separada de Guardiola de Berguedà, a l’Est amb Castellar de n’Hug i Guardiola de Berguedà, als Sud amb Guardiola de Berguedà i a l’Oest amb Gisclareny.

Una llengua separada que queda a l’extrem Nord-Oest de la comarca limita al Nord amb Martinet (Cerdanya), a l’Est amb Gisclareny, al Sud amb Saldes i a l’Oest amb Tuixent (Alt Urgell).

El municipi està format per Bagà i el barri de Tarradelles a uns 2 km al Sud.


Lentorn físic

Orogràficament, el terme és molt accidentat i irregular, especialment a la zona nord, on lapèndix Nord-Oest inclou lextrem oriental de la serra de Cadí, amb altituds superiors als 2.000 m (la Roca de la Moixa, 2.050 m), i, al límit amb Urús i Das, amb una part del Pedró dels Quatre Batlles, amb una altitud superior als 2.500 m, que, a través del coll de Pal, enllaça amb Puigllançada (2.406 m). Daltra banda, lenclavament dels Cortils també inclou una petita part de la serra de Cadí: de la Serra Cabirolera al pas dels Gosolans i Comabona, emmarcat al Sud per la Costa Cabirolera i la Serra Pedregosa. Pel que fa a la zona sud del terme, les altituds són menors (entre 1.100 i 1.500 m) a la carena de la Baga i els cingles de la Torre, que separen la vall del riu de Saldes de la vall de Bastareny, molt més baixa (entre 700 i 900 m, aproximadament). En aquest indret és hi ha la vila de Bagà.


Història, cultura, economia

Les terres que avui ocupa Bagà i les seves rodalies van ser escassament poblades en el període prehistòric. Lloc de pas entre les avui comarques del Berguedà i de la Cerdanya, no sembla que hi haguessin assentaments durables, a causa dels rigors climàtics i a desgrat de les coves i balmes de l'indret. S'hi han trobat puntes de fletxa, destrals de sílex i altres petits utensilis treballats amb ossos d'uns 5.000 anys d'antiguitat.

La vila de Bagà tingué com a precedent un nucli primitiu, construït al voltant duna església i del qual encara es veuen restes a mig quilòmetre, aproximadament, a lindret on posteriorment fou alçada la capella de Sant Sebastià. Però lorigen de la població actual és la fundació feta pel baró Galceran (IV) de Pinós i la seva muller, Esclarmunda, el 1233. Pel que sembla, el mateix baró traçà la disposició de les cases i solars de la nova població, que havia désser capital de la baronia i prop de la qual tenia el castell.

Abans dacabar el segle XIII ja hi havia també a Bagà un hospital, dedicat com era habitual a lèpoca no únicament a malalts, sinó a recollir pobres i rodamons, pelegrins, etc. Cap al 1330 restà fixada lorganització del govern municipal.

Anys després es feren sentir a Bagà els primers efectes de la Pesta Negra (1347-48). Els cònsols i els consellers manaren de posar guàrdies als portals de la vila per tal devitar que entressin malalts i augmentés el risc de contagi.

Al segle XV la vila patí alguns efectes dels terratrèmols que sacsejaren el Principat els anys 1420-30. Més greus foren les conseqüències de la guerra contra Joan II, especialment en la seva darrera fase; el titular de la baronia en aquell moment, Galceran (VII) de Pinós, es posà al costat de Joan II, mentre que els habitants de Bagà i daltres indrets de la baronia militaren en el bàndol contrari. En el curs de la guerra, Bagà fou ocupada per les tropes de Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal, que finalment la perdé (1466). Els baganesos hagueren de fer cara a les escomeses de les tropes de Joan II i dels seus aliats francesos, els quals en una ocasió atacaren Bagà i saquejaren i incendiaren el Raval. Finalment, els enemics simposaren i el rei francès obligà els baganesos a reconèixer per senyor Francesc Galceran de Pinós, fill de Galceran (VII), lany 1469.

El 1589, la vila hagué de prendre fortes precaucions per a no restar contaminada per altres brots de pesta, i al segle següent, durant la guerra dels Segadors, calgué formar una junta anomenada Junta del Morbo (1651) per tal dafrontar els problemes que causava la pesta. La vila també patí la presència de bandolers a les immediacions de la població.

El segle XVIII començà amb les alteracions que representaren la guerra de Successió i la guerra de la Quàdruple Aliança, que esclatà pocs anys després. Ara bé, la pau que seguí afermà i afavorí la manufactura tèxtil tradicional de Bagà i daltres activitats menestrals.


La notable vida associativa daquesta població promou múltiples activitats culturals i esportives. Destaquen la Comissió de Festes de Bagà, que organitza les activitats culturals i lúdiques relacionades amb les diades tradicionals de la vila, el grup teatral La Faia i lEsbart Cadí (1948), que representa el ball cerdà.


Les activitats industrials, dençà de la davallada de la indústria tèxtil, que mantingué la seva importància fins a mitjan segle XX, han quedat molt reduïdes. Actualment destaca una empresa tèxtil i una piscifactoria dedicada a la cria de la truita comuna. Dins el terme també hi ha la central elèctrica de Pendís.

Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la seva proximitat a zones d'esquí (La Molina, Masella), la seva riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets, etc.) i la recuperació de festes i tradicions.


Personatges il·lustres

Pere Tomic. Historiador nascut a Bagà (s. XV), fill de l'administrador dels senyors de Pinós. Va escriure "Històries e conquestes dels reis d'Aragó e Comtes de Barcelona" acabada el 1438.

Elisard Sala i Casasses (Barcelona, 1913 - Barcelona,1970). Va escriure i composar el “Cançoner de Bagà”. 17 cançons dedicades a Bagà i al seu terme. Editat l’any 1965 i reeditat el 1986. Hi ha un monòlit que el recorda a Coll de Bauma. Un altre monument dedicat a la seva dona, la soprano Angels Sirera, s’aixeca davant el refudi de Rebost.

Joan Pardinilla (El Poble Nou, Barcelona, 1904 - Alacant, 1976). Mestre i historiador a Bagà i recopilador de fets històrics de la vila.

Lluís Coma Barallat (1820-1892). A ca l' Amagat conserven un retrat a l' oli. Comte de Coma i Prat, tinent coronel de cavalleria carlí i secretari i metge de Carles VII, el pretendent a la corona d' Espanya. La família també conserva una carta d' agraïment de Carles VII, així com correspondència diversa i alguna fotografia. La major part de l' arxiu va ser cremat pels propis propietaris de ca l' Amagat degut als continus escorcolls a que eren sotmesos. (propietat dels descendents Llorenç Tor).

Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879 - Tarragona, 27 d'octubre de 1969) fou un eclesiàstic, historiador i arqueòleg.


Comentaris


Gastronomia

Bagà destaca per la seva rica cuina catalana. Entre els seus plats més típics hi ha l'escudella i carn d'olla, el blat de moro escairat, els trumfos eixuts amb rostes, la sopa de brou de la caldera, rovellons a la brasa, l'allioli de Nadal, la coca amb pebrot i arengades i les maduixes boscanes.

Antigament, dels ous que s'havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se'n diu a Bagà), se'n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.


Vivències, curiositats i llegendes

La Vila de Bagà està considerada com la capital històrica de l'Alt Berguedà.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de la Fia Faia la Nit de Nadal

Festa de l'Arròs el segon diumenge de febrer

Caramelles el Diumenge de Pasqua

Truitada el mes de maig

Festes de la Baronia: Mercat medieval i Rescat de les Cent Donzelles, Sopar Medieval, Visites nocturnes guiades, ..., el mes de Juliol

Festa Major, per Sant Esteve el 3 d'agost

Aplec de Paller el Segon diumenge de setembre

Fira de Tots Sants el 2 de novembre


Entorn, que veure, què fer

El museu i centre dinterpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró

Centre Medieval i dels Càtars - Centre dinterpretació del Catarisme-

Patrimoni arquitectònic:

Església de Sant Esteve de Bagà

Palau dels Pinós

Plaça Galceran de Pinós

Pont romànic del riu Bastareny

Ermita de Sant Joan de l'Avellanet

Santuari de la Mare de Déu de Paller

Patrimoni natural

Coll de Pal

Els Empedrats

Fageda de Millarès

Fonts de la Vinya Vella, font del Sofre, fonts de l'Adou

Racó del Gall Fer

Riugréixer o Rigoréixer

Sant Joan de lAvellanet

Santuari de la Mare de Déu de Paller i Font dels Banyadors


Links dinterès i documentació adjunta

Què veure a Bagà; Mapa punts d'interès.

Itineraris patrimoni: Google Earth.kml; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp, GoogleMaps.kmz


Mapa punts d'interès



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.baga.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://patrimonicultural.diba.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.