Ajust pàgina

Castellar de n'Hug



Comarques Centrals Pirineus


Berguedà, Catalunya Central, Barcelona

PÀGINA D'INICI


Pàgina del Berguedà


Àlbums fotogràfics de Castellar de n'Hug i del Museu del Ciment a Google Photos


Castellar de n'Hug


Hostal La Muntanya


Museu del Pastor


Les Fonts del Llobregat


Tren del Ciment


Galeria de la fàbrica de ciment



Detall de la calefacció als carrers


Àlbums fotogràfics de Castellar de n'Hug i del Museu del Ciment a Google Photos




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Castellar, en la documentació antiga Kastellare (S. X), derivat de castell, en el sentit de 'lloc fortificat'; de n'Hug, en la documentació antiga (castellar) den Huc (S. XIV), potser és d'origen antroponímic.

Gentilici

Castellanès, castellanesa.

Canvis de nom

Castellar del Nuch  ' Castellar de n'Hug (11/02/1983).

Lema

L'encís de la natura.

Malnom

Malentesos.

Dites

Boira al dematí, ja tenim la pluja aquí.

Subcomarca

Alt Berguedà


Data de visita:                      26 de juliol de 2016


Limita al Nord amb Alp (Baixa Cerdanya) i Toses (Ripollès), a l'Est amb Gombrèn (Ripollès), al Sud amb la Pobla de Lillet i al Oest amb Guardiola de Berguedà i Bagà.

A més del poble de Castellar de n'Hug, el terme comprèn el veïnat de Can Ros, i els barris de l'Erola i la Ribera.


Lentorn físic

El clima és mediterrani de muntanya, amb estius força plujosos i amb nevades a les cotes més altes en els mesos d'hivern. Les temperatures són suaus a l'estiu i força extremes a l'hivern.

El municipi de Castellar de N'Hug (1390m) està situat a l'extrem nord-est de la comarca del Berguedà. L'extensió del terme és de 46,76 km2 ocupant un espai molt accidentat, amb abundants tossals.

Ocupa la capçalera del riu Llobregat, des del pla de Rus i del tossal de la Pleta Roja fins a l'estret de la Molina.

Limita a llevant amb l'Arija, un dels afluents del Llobregat, i a ponent amb la serra del Coll Roig. El poble està arrecerat per uns espadats rocosos anomenats els Balços.

Té unes 4.300 ha sense conrear amb alguns boscos de pi roig, faig, roures, pollancres i freixes; boixos i ginebres són els arbustos més abundants, i a les zones altes hi ha prats naturals.

S'hi pot accedir des del Berguedà per la C-1411, passant per Guardiola del Berguedà i la Pobla de Lillet. Des del Ripollès, per la carretera que passa per Gombrèn, desviant-nos direcció Castellar de n'Hug i Montgrony.


Història, cultura, economia

No s'ha acabat d'esbrinar si el nom d'Hug prové del personatge històric Hug de Mataplana o del nom llatí nuce que vol dir corrent, font. En aquest cas faria referència a les fonts del Llobregat.

El topònim de Castellar ja està documentat des del segle IX, probablement atribuït al terme d'un antic castell avui desaparegut, integrat al comtat de Cerdanya. L'origen de la població és l'església parroquial de Santa Maria, a l'entorn de la qual va anar-se creant una sagrera.

Al segle XII el terme de Castellar va passar a mans dels Mataplana, la baronia dels quals tenia la capital al poble veí de Gombrèn. El 1373, el baró Pere Galceran II de Pinós va comprar la baronia de Mataplana.

Al segle XIII passarà a formar part del Berguedà.

Més endavant en la història, Castellar de n'Hug es va veure intensament implicada en la tercera guerra carlina (1872-1876). Davant mateix del poble va tenir lloc una batalla important en què les tropes carlines del general Savalls van caure derrotades per les del general López Domínguez.

L'any 1900 Castellar de n'Hug comptava amb 570 habitants censats; el 1920 havia augmentat a 700; segurament aquest augment es deu a la instal·lació de la Fàbrica Asland. Les famílies de Castellar de n'Hug a començaments del s.XX, vivien com la gent d'alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es poden desenvolupar en aquest territori: ramaderia,  i activitats no d'acord a la llei, conegudes com el  "contraban". Els orígens de Castellar de n'Hug, són antics i hom els ha de situar cap el 1659 quan desprès del Tractat dels Pirineus entre França i la Monarquia hispànica, aquesta perd els territoris de Rosselló, Conflent, Capcir i Vallespir i una part de la Cerdanya, Aquest fet provocà, que de cop, la frontera fos molt més a prop de Castellar de n'Hug i de la resta de pobles prepirinencs. Aquesta posició estratègica nova té importants implicacions tant en temps de pau, com especialment, en temps de guerra i de postguerra. El contraban amb la duresa de la frontera en temps de guerra, especialment als segles XIX i XX, quan es convertiria en refugi i pas de refugiats i escàpols d'una violència tan gran com la guerra.

Castellar de n'Hug en els últims trenta anys, s'ha convertit en un municipi turístic. L'any 1984 quan encara a la comarca del Berguedà no es parlava de turisme ni es confiava en les seves potencialitats, el poble, que havia conservat l'arquitectura popular, amb un gran respecte per l'ús dels materials autòctons( pedra, fusta, teules), va ser qualificat pel Ministeri de Turisme un dels pobles més bells d'Espanya. Sens dubte un reconeixement merescut a l'esforç fet per la gent de Castellar de n'Hug i el seu Ajuntament. Avui, els valors patrimonials dels carrers, places i cases de Castellar i dels seus barris, s'hi ha afegit altres valors reconeguts uns, guanyats uns altres.


Més de les tres terceres parts del municipi són ocupades per boscos de pins i de faigs, i també per roures, freixes i pollancres, i a les zones més altes per prats naturals i importants extensions d'arbustos, principalment boixos i ginebres. Es conreen principalment les patates, els cereals i els farratges. Havia tingut una certa importància, també, el bestiar de llana i el boví, però en l'actualitat només queden uns quants ramats d'ovelles.

Hom hi féu prospeccions per trobar carbó, però no tingueren èxit. En canvi, l'explotació del ciment tingué importància, tot i que beneficià el poble d'una manera molt relativa. La fàbrica de ciment pòrtland, pertanyent a la companyia Asland, s'establí a l'indret del Clot del Moro l'any 1903 i va donar feina a uns 200 treballadors, molts dels quals provenien de la Pobla de Lillet.

Castellar de n'Hug, premiat el 1984 pel Ministeri de Turisme com un dels pobles més embellits d'Espanya i referent turístic, s'ha convertit en la primera població turística del Berguedà. El turisme és la principal font de riquesa del municipi. El 2005 entrà en funcionament un carrilet turístic entre la Pobla de Lillet i el Clot del Moro, on s'inaugurà el Museu del Ciment Asland .


Personatges il·lustres

Ramon Cunill i Puig (1907-1975), prevere, periodista i escriptor.


Gastronomia

En els forns de Ca la Quima o Cal Subirà podem tastar el famós croissant gegant, que pesa un quilo.

Les coques de Castellar són un altra de les especialitats del municipi.

Per als boletaires, la tardor ofereix la possibilitat de sortir a la recerca dels excel·lents rovellons de l'Alt Berguedà.

La caça, major i menor, i la pesca (les truites hi són molt abundants) són dues activitats importants a la zona.


Vivències, curiositats i llegendes

Una curiositat és que en els carrers de Castellar de n’Hug, per evitar que es glacin a l'hivern, hi ha instal·lada calefacció. Punxeu a la foto de l’esquerra per veure el detall.

Anualment, des de l'any 1962, Castellar de n'Hug celebra el Concurs Internacional de Gossos d'Atura, que té lloc, a les 11 hores del matí, al Prat del Castell.

L'origen del concurs neix a Ribes de Freser, on es reunien un grup de pastors per mostrar les seves habilitats i les dels seus gossos d'atura. Per motius diversos, el concurs de Ribes de Freser es va deixar de fer, i els germans Joan i Josep Armengou, de Cal Fanxicó, es van proposar fer-lo a Castellar de n'Hug.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Miquel, pels volts del 29 de setembre.

Festa major xica el 24 de juny.

Concurs internacional de gossos d'atura, últim diumenge d'agost.


Entorn, que veure, què fer

Església del Roser, pertanyent al segle XVIII.

Les ruïnes de Murcorls solen ser atractiu turístic d'aquells que trien el municipi per a una escapada rural.

Fer excursions per un munt de rutes vorejant llacs, travessant muntanyes i caminant per sorra i terra descobriràs tots els secrets que s'amaguen a Gisclareny.

Al Parc Natural del Cadí - Moixeró podràs trobar una immensa diversitat tant de vegetació com d'animals residint al seu interior. Destaquen especialment els penya-segats que tenen una forma molt característica convertint-se en un dels llocs més importants per a l'excursionisme a la regió.


Links d'interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Castellar de n'Hug; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Google (.kmz)




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de futlletons proporcionats per lajuntament, del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Per Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.ajcastellardenhug.cat/; http://www.turismecastellardenhug.cat/; https://www.icgc.cat/; http://www.idescat.cat/http://stel.ub.edu/; https://prezi.com/; http://www.catalunya.com/; http://www.enciclopedia.cat/; https://www.naciodigital.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; https://www.parlament.cat/ https://www.rutespirineus.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 26/07/2016 Data de publicació: 07/06/2020 Data de revisió: 24/06/2020