Ajust pàgina

Gisclareny


Comarques Centrals Pirineus


Berguedà, Catalunya Central, Barcelona

INICI


Berguedà


Àlbum fotogràfic Google / flickr


Gisclareny


Ajuntament


Font del Roser


Església de la Mare de Déu del Roser


Casal del Roser


El Pedraforca des de Gisclareny


Cal Berta i Cal Pedrals


Àlbum fotogràfic Google / flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Es creu que prové del nom propi germànic Gisclasind, que a través de successives deformacions (Gisclassen, Gisclaren), acaba per afegir el sufix "eny", que l'identifica com a topònim.

Gentilici

Gisclarenyès, gisclarenyesa

Subcomarca

Alt Berguedà


Data de visita:                      25 de juliol de 2016


Limita al Nord i a lest amb Bagà; pel Sud amb Guardiola de Berguedà; pel Nord amb la Baixa Cerdanya (termes de Bellver i Montellà i Martinet), i per lOest amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes.

El principal nucli de població daquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny. A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser.


Lentorn físic

El municipi de Gisclareny es troba situat a la comarca de l'Alt Berguedà, al peu de les serres del Cadí i del Moixeró i al davant de la muntanya del Pedraforca. Ocupant part de les serres que formen el Pre-Pirineu en el seu vessant meridional.

Es tracta d'un municipi molt extens, 36,7 km2, la major part del qual es troba situada a cavall de la serra de Gisclareny, ocupant els seus dos vessants. Aquesta serra, d'altura inferior als 1800 metres, es desenvolupa en direcció Est - Oest, paral·lela a les serres de Moixeró i Cadí. La resta del municipi s'estén pel vessant Sud de la carena Pic de Moixeró - Coll de Tancalaporta - Pic de Comabona. Tant el riu Saldes, que discorre engorjat i forma el límit Sud del municipi, com el riu Bastareny, que neix a l'interior del municipi i és fàcil de creuar, s'orienten en direcció Oest - Est  i desguassen al riu Llobregat.

Tot el municipi de Gisclareny es troba inclòs al Parc Natural Cadí-Moixeró, essent, junt amb Josa de Cadí, els únics municipis que tenen la seva zona urbana situada a l'interior del Parc.

El relleu es molt abrupte, amb forts pendents i nombrosos cingles, producte d'una història geològica convulsa evident  en les turmentades roques sedimentàries predominants. El territori de pendent inferior al 10% amb prou feines arriba al 8% del municipi, i una part d'ell correspon a prats alpins, amb la qual cosa l'establiment humà ha estat sempre molt difícil i ha obligat al condicionament dels vessants mitjançant feixes per tal d'obtenir terrenys conreables tot evitant que les pluges arrosseguin la capa superficial de terra fèrtil.


Història, cultura, economia

La presència humana a Gisclareny és molt antiga, i en algunes baumes situades en vessant soleia s'han trobat restes de destrals de pedra. La població sembla assentar-se definitivament al territori en època visigòtica, i el nom del poble es creu que prové del nom propi germànic Gisclasind, que a través de successives deformacions (Gisclassen, Gisclaren), acaba per afegir el sufix "eny", que l'identifica com a topònim. És possible que a l'Alta Edat Mitjana i fins al segle X, igual que a la resta de les valls pirinenques, el poblament hagi estat important, en actuar la muntanya com a refugi davant de la invasió sarraïna. Malgrat això el poblament a la Baixa Edat Mitjana sembla haver estat escàs, ja que el primer cens conegut, al 1378, només indica la presència de 6 focs a les parts altes del municipi (les parts baixes depenien antigament del nucli central de Bagà).

A l'Edat Mitjana les terres de Gisclareny formen part del comtat de Cerdanya i posteriorment (any 1117) del comtat de  Barcelona, dels quals varen ser successivament vassalls els senyors de Pinós, establerts a Bagà. Se sap de l'existència de diversos castells, ara desapareguts, mentre que, per raó dels grans desnivells i distàncies del municipi, no existia un únic centre religiós sinó diverses ermites, la major part de les quals es troben ara en ruïnes, i tan sols es conserven en bon estat dues, Sant Miquel de Turbians, enlairada al N del riu Saldes i consagrada al segle X, i Sant Martí del Puig, sobre la riba S del riu Bastareny.  Aquestes ermites actuaven com a pols religiosos de la població quan aquesta va començar a augmentar en arribar l'Edat Moderna. Posteriorment l'actual església parroquial, situada al veïnat del Roser, va adquirir la categoria de centre religiós principal.

Des de finals de l'edat mitjana tot el territori de l'Alt Berguedà és sacsejat fortament per les guerres remences i, més tard, pel bandolerisme dels segles XVI i XVII. Amb l'arribada de l'edat moderna aquestes terres passen a dependre del ducat d'Alba i del marquesat d'Aitona, inclòs aquest darrer posteriorment al ducat de Medinaceli.

El gran creixement demogràfic del municipi s'inicia al segle XVIII, quan l'augment de població general arreu del Principat obliga a intensificar el rendiment agrícola del territori per alimentar a aquesta població creixent, i terres de difícil conreu són aprofitades, sovint amb l'aixecament de feixes de pedra seca per anivellar el terreny, per tal de poder satisfer els requeriments de la nova població. Les cases dels veïnats es van edificar sobre terrenys rocosos d'ús agrícola impossible per tal de reservar els millors espais pel conreu, alhora que es facilitava la construcció sobre bons fonaments.

L'evolució de la població de Gisclareny indicada pels censos històrics sembla correspondre al model clàssic de transició  demogràfica, amb un creixement de la població degut a una inicial disminució de la mortalitat seguida més tard per un descens de la natalitat. El decalatge temporal entre aquests dos processos origina un creixement de la població, sobretot durant la segona meitat del segle XVIII i primera meitat del segle XIX, que pressionen fortament sobre els recursos del territori.

Durant tot aquest segle XIX la comarca es veu molt afectada per les guerres carlines, essent refugi, per la seva orografia muntanyosa, de diverses partides del bàndol tradicionalista.


Les característiques climàtiques en les terres conreables del municipi, així com l'escassetat de terreny aprofitable, han limitat molt les possibilitats agrícoles. Els sols del municipi són de poca fondària i en molts llocs es troben encara en procés de formació, per tant la presència de rocs fa difícil l'ús agrícola i ha obligat a esmerçar un esforç considerable en la preparació dels camps

En general els conreus principals que asseguraven l'alimentació havien estat els cereals, complementats per alguns productes adients a un clima moderadament humit: patates, pèsols, que encara es planten per al consum propi.

Les formidables possibilitats paisatgístiques de l'entorn natural, cada cop més valorades, així com la seva inclusió dins del Parc Natural Cadí-Moixeró, fa que es rehabilitin algunes masies, o es refacin de nova planta, per tal de fer-les servir com a segona residència. La davallada demogràfica s'atura quan algunes d'aquestes persones decideixen establir-se al poble malgrat tenir el lloc de treball a Bagà i intenten tímidament explotar les possibilitats turístiques de l'indret.


Comentaris

A lescut, les balances són l'atribut de Sant Miquel, i són un tribut a l'antiga església de Sant Miquel de Turbians que es troba en bon estat de conservació. Actualment és sufragània de l'església de Santa Maria de Gisclareny.

La pinya de sinople sobre or prové de l'escut d'armes dels barons de Pinós, senyors del poble.


Vivències, curiositats i llegendes

Malgrat ser un dels municipis més grans de tota la comarca de Berguedà amb més de 36 quilòmetres quadrats d'extensió, tan sols està habitat per tot just 30 persones, una població que en l'últim segle ha anat decreixent massivament fins quedar-se a tan sols aquesta trentena d'habitants.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major. Primer diumenge d'octubre

Aplec de Sant Miquel de Turbians. El diumenge més proper al 8 de maig, festa de Sant Miquel.


Entorn, que veure, què fer

Església del Roser, pertanyent al segle XVIII.

Les ruïnes de Murcorls solen ser atractiu turístic d'aquells que trien el municipi per a una escapada rural.

Fer excursions per un munt de rutes vorejant llacs, travessant muntanyes i caminant per sorra i terra descobriràs tots els secrets que s'amaguen a Gisclareny.

Al Parc Natural del Cadí - Moixeró podràs trobar una immensa diversitat tant de vegetació com d'animals residint al seu interior. Destaquen especialment els penya-segats que tenen una forma molt característica convertint-se en un dels llocs més importants per a l'excursionisme a la regió.


Links dinterès i documentació adjunta

Què veure a Gisclareny; Mapa punts d'interès.

Itineraris patrimoni: Google Earth.kml; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp, GoogleMaps.kmz


Mapa punts d'interès



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.gisclareny.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://patrimonicultural.diba.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.