|
Paisatges Barcelona - Catalunya Central Moianès, Barcelona |
|
|
Paisatges Barcelona - Catalunya Central Moianès, Barcelona |
|
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 9 d'agost de 2024 Limita al nord amb Muntanyola, a l'est amb Tona i Balenyà, tots ells de la comarca d'Osona al sud amb Castellcir i a l'oest amb Moià. El terme comprèn el poble de Collsuspina i els barris del Picanyol i les Casetes així com una vintena de Masos. L’entorn físic Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari. Per la seva altitud i la pluviositat més alta que a la resta del Moianès, és un terme força ric en aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents. Biogeogràficament, la vegetació del terme és del tipus eurosiberià. A les terres de Collsuspina hi predomina un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. Història, cultura, economia Collsuspina nasqué com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps s'anà decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona. La població actual de Collsuspina es formà en el Coll de l'Espina, en el camí ral de Manresa a Vic. El coll rebia aquest nom perquè eren terres de la important masia de l'Espina, propera a llevant del coll. De la forma original, Coll s'Espina o Collsespina, es passa a la forma actual per dissimilació. Les troballes arqueològiques i restes de tombes i habitatges situen els orígens d'aquesta població a l'època del Neolític. La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l'època proconsular, documentada entre el 124 i el 115 aC per dos mil·liaris romans: un aparegut prop del Vilar de Tona, a peu de la costa, i l'altre a Can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana, tots dos de l'època del procònsol Sergi Manni. Un tercer mil·liari amb la inscripció malmesa, que aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Malgrat aquestes referències del passat, el poble com a entitat municipal és modern, atès que se separà de Tona entre els anys 1840 i 1841. El nom el manllevà del gran mas de l'Espina, citat com a nom geogràfic l'any 924 i com a nom del coll i d'un mas els anys 1051 i 1079. El terme es formà de la fusió de dos antics trossos dels vells termes i parròquies osonenques de Tona i de Balenyà. Ambdós termes tenien com a límit l'antic camí ral que donà origen al poble i coincidien al mig del poble actual en un pou i una creu que encara es troben al mig del carrer principal de la població. El sector tonenc, que va de la població a l'extrem N del terme, era centrat per l'antiga parròquia i després sufragània tradicional de Tona, anomenada Sant Cugat de Gavadons. En l'aspecte religiós, la divisió d'ambdós sectors de terme es mantingué fins el 1827, data en què un sol capellà, amb residència a Sant Cugat de Gavadons, tenia cura de les esglésies de Sant Cugat i de Santa Maria del Socors. El 1855 es decidí de fusionar tot el terme, que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa al municipi de Tona. Aquesta, però, no va començar a funcionar jurídicament fins l'any 1878. Fins al març del 2015 formà part de la comarca d'Osona. En la consulta celebrada aquest mes, hom aprovà per poc més del 50% dels vots constituir, amb nou municipis més, la comarca del Moianès, que el mes següent fou aprovada pel Parlament de Catalunya. El sector primari manté una certa importància econòmica. Els principals conreus són de secà, essencialment cereals (civada, ordi i blat) i farratge. La ramaderia se centra en la cria de bestiar porcí, però també cal esmentar l'aviram i el bestiar boví. Una bona part de la població del terme es desplaça a treballar a Moià o Tona. Antigament s'hi explotaven unes pedreres de guix. Collsuspina esdevingué lloc d'estiueig i forma part d'un consorci integrat pels municipis del Moianès que ha activat les iniciatives turístiques de la zona. Vivències, curiositats i llegendes En el municipi de Collsuspina hi trobem l'origen de tres rius, hi ha un vèrtex hidrogràfic, a prop de Sant Cugat de Gavadons, en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besòs i Llobregat. Festes, Fires, Mercats i Tradicions 1 de maig. Aplec de la Sant Cugat de Gavadons. 1r diumenge de maig. Aplec de la Sardana. 1r diumenge de juliol. Festa de la Nostra Gent Gran. 1r cap de setmana d'agost. Festa Major. 1r diumenge de setembre. Trobada de Puntaires. Entorn, que veure, què fer Bosc de Casanova. Carrer Major i Nucli Antic. El nucli antic, ben conservat, es va formar el segle XVIII a partir de diversos hostals situats arran del camí ral. Església parroquial Mare de Déu dels Socors. Plaça Major. Sant Cugat de Gavadons. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Collsuspina; Mapa del municipi. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz). Mapa de punts d'interès |
||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas, i dels webs https://www.collsuspina.cat/; https://ca.wikipedia.org/wiki/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; http://elrefranyer.com/; https://topica.dites.cat/; https://pccd.dites.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 09/08/2024 Data de publicació: 25/01/2026 |
|||||||||||||||||
