Castelló d'Empúries

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Castelló en la documentació antiga Castilione i Castellone (s.XI) que és un derivat de Castell. Empúries que prové del llatí Emporiae ‘mercat’ que prové del grec.
	Gentilici	Castelloní, castellonina.
	Canvis de nom	Castelló de Ampurias à Castelló d’Empúries (11/02/1983)
	Agermanament	Elna (Rosselló), Ettenheim (Alemanya), Telica (Nicaragua)
	Malnom	Vagabunds, “vagos”.
	Dites	Castelló vila major, tot són jutges i notaris. No deu pas valguer el delme de Castelló.

Data de visita: 23-24 de Març de 2019

El municipi comprèn la comtal vila de Castelló d’Empúries, el complex turístic d’Empuriabrava i les urbanitzacions Mas Nou i Castelló Nou.

El perímetre municipal està envoltat per vuit municipis, que de sud a nord són: Sant Pere Pescador, Vilamacolum, Riumors, Fortià, Peralada, Pau, Palau-saverdera i, finalment Roses. Tot el límit est, està vorejat pel golf de Roses.

L’entorn físic

Vila medieval i extens terme que s’estén fins a la mar al centre del Golf de Roses. Bona part del seu terme és format per aiguamolls i petites llacunes, que antigament integraven el gran estany de Castelló, i estanyols

menors, dessecats a partir dels segles xvi i xvii.

Orogràficament es pot considerar Castelló com un territori pràcticament pla, ja que la cota d'altitud màxima està en el petit puig que és on es troba la població i no supera els 17 metres sobre el nivell del mar.

Aquesta pobresa orogràfica contrasta enormement amb la seva riquesa hídrica que és extraordinària. Castelló d'Empúries té riu, recs, canals navegables i, una de les reserves naturals més importants de Catalunya i la resta de la península ibèrica, els Aiguamolls de l'Empordà, dividida en dues part, la part nord que toca amb Pau, Palau-saverdera i Roses, i la part sud amb Sant Pere Pescador.

El curs fluvial més important de Castelló i que divideix el terme municipal entre nord i sud, és La Muga.

Història, cultura, economia

És documentada des del 879, en una menció que es fa en una acta de judici "in villa castilione in territorio Petralatense", en presència de Dela, comte d'Empúries, i de Teotari, bisbe de Girona. Entorn del 1078 esdevingué capital i residència dels comtes d’Empúries, que hi bastiren el seu palau i envoltaren la vila de muralles. La vila de Castelló fou capital d’un comtat autònom fins al 1402, quan es va incorporar a la corona catalanoaragonesa.

Amb l'ocupació franca, les terres de l'Empordà van quedar incloses en el Comtat d'Empúries, convertint-se en un petit estat. Empúries era la capital, mentre que Castelló era un petit nucli rural. Al darrer terç del segle XI, els comtes abandonaren la ciutat i decidiren traslladar-se a Castelló, convertint-se en la capital del comtat, i durant els segles vinents es va anar convertint en una de les ciutats més importants de Catalunya. Castelló oferia als comtes una residència a l'interior menys exposada als atacs a la costa dels àrabs i pirates, alhora que permetia un millor control dels recursos agraris i ramaders del comtat.

El títol de comte, amb moltes propietats del comtat, passà al segle XVII als ducs de Medinaceli, que encara el conserven a dia d'avui. L'arxiu del comtat d'Empúries va ser un dels pocs fons documentals que es van crear en els primitius estats que van sorgir en època carolíngia. L'any 1960, després de passar per diferents indrets de la península, van dipositar-se a la Casa Pilatos de Sevilla, juntament amb un ampli conjunt d'arxius nobiliaris, que formen l'Arxiu Ducal de Medinaceli. Una còpia microfilmada va ser donada a l'Ajuntament de Castelló, que els conserva en la Cúria.

La Vila Comtal de Castelló d’Empúries conserva encara tots els vestigis de la seva capitalitat medieval. Els carrers estrets, les muralles o la basílica marquen el caràcter de la Vila, que constantment ha sabut adaptar-se al pas del temps.

Avui dia la Vila Comtal segueix essent un referent a la Costa Brava, que conserva la seva idiosincràsia mil·lenària davant l’allau turística, com a la Mediterrània, gràcies a la Marina Residencial d’Empuriabrava i al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, fent realitat la convivència entre història, turisme i natura.

Entre els equipaments culturals cal destacar una biblioteca, l’Arxiu Municipal, el Museu Parroquial, l’Ecomuseu Farinera i el Museu de la Presó. Algunes de les entitats culturals del municipi són l’Associació Cultural el Bruell, el grup Cultural Comtat d’Empúries i l’Associació Cultural i d’Esbarjo. Cal ressaltar que, en la vida musical, i especialment sardanística, Castelló tingué un moment brillant a partir del segle XIX; malauradament es va estroncar a la postguerra, però es va tornar a recuperar.

Entre les celebracions destaquen la festa dels Cortals de Sant Antoni, pel gener, amb aplec a l’ermita de Sant Antoni, la festa major d’hivern de la Candelera, al febrer, la festa major de Sant Llorenç a l’agost, l’Aplec de la Sardana al setembre i el festival Terra de Trobadors, també al setembre.

L’agricultura és dedicada principalment als conreus de blat, blat de moro i alfals, i a altres plantes farratgeres, i també als arbres fruiters; el regadiu, que predomina sobre el secà, aprofita canals i també les abundants aigües freàtiques per mitjà de pous. L’arròs, que havia estat molt estès sobretot al sector sud-oriental (el Matar), gairebé ha desaparegut. Des del 1959 hi ha una Cooperativa Agrícola que comercialitza la major part dels productes del camp i un important molí fariner. Al maig se celebra la Fira del Blat i la Farina. Pel que fa a la ramaderia, hom troba explotacions de bestiar oví, porcí, boví i aviram. El bestiar equí ha desaparegut pràcticament de les closes i els cortals. Així i tot a la tardor es fa la Fira del Cavall.

Les principals indústries modernes del municipi corresponen al sector de l’alimentació (elaborats lactis i pa), de la construcció i reparació d’embarcacions esportives i de l’electromecànica.

Sens dubte, el sector econòmic mes important és el turisme. Concentrat a escassos quilòmetres de Castelló, en la gran urbanització d'Empuriabrava, constitueix una de les destinacions turístiques més importants de la Catalunya nord

L’increment del turisme ha comportat que, a part d'Empuriabrava, sorgissin nombrosos establiments hotelers i càmpings prop de la costa i a la zona d’aiguamolls. S'han construït diverses urbanitzacions, com ara Sant Francesc, els Terrers, el Botxí (integrades al nucli), Castelló Nou o Can Savarrés, el Masnou i Empuriabrava. Aquesta gran urbanització del municipi ha provocat l’augment d’habitatges de segona residència.

Fills il·lustres i adoptius

Joan Alsina i Hurtós (Castelló d’Empúries, 1942 – Santiago de Xile, 1973). Sacerdot, missioner i màrtir.

Jaume Compte i Canelles (Castelló d’Empúries, 1897 – Barcelona, 1934). Polític.

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 – Castelló d’Empúries, 1635). Advocat i Historiador.

Pare Pau de Castelló. Capuchí. 1935. (FP).

Joaquim Barraquer. Doctor. (FA).

Modest Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936). Filòleg.

Comentaris

A Castelló hi trobem l’aeròdrom d'Empuriabrava que és d’us privat, i no hi ha vols regulars sinó que la seva activitat es centre en les pròpies d'esports de l'aire com el paracaigudisme, amb un ampli ventall de varietats. També és realitzen itineraris aeris, fotografia aèria, a més disposa d'escola i formació de pilots o paracaigudistes, entre moltes altres activitats i disponibilitat de serveis pels seus visitats i usuaris.

La marina d’Empuriabrava, amb 24 Km. de canals navegables, és la mes important d’Europa.

Gastronomia

Hi trobem el Restaurant Empòrium amb una estrella Michelin i un Sol Repsol.

Destaquen l'ànec de corral, el foie gras, les verdures autòctones i el peix de badia i la vedella dels aiguamolls. Entre els dolços i postres cal destacar les pomes farcides, els bruels, els aiguamoixos i els rocs.

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de la Candelera, el 2 de febrer.

Fira del Pa la Farina i el Blat de Castelló d’Empúries. 11 – 12 maig 2019

Festa del Carme, patrona dels pescadors, el 16 de juliol.

Festa Major de Castelló d’Empúries. 9/08/2019

Festival Terra de Trobadors, l’11 de setembre.

Festival de les Aus de l’Empordà de Castelló d’Empúries, al desembre.

Mercat: Dimarts a la plaça Joan Alsina, dissabte al passeig Marítim d'Empuriabrava i diumenge al matí el mercadet que s’organitza en el nou barri “Castelló Nou”.

Entorn, que veure, què fer

Nucli antic.

Basílica Menor de Santa Maria de Castelló.

Palau dels comtes o convent de Sant Domènec.

La Llotja de Mar medieval o Casa del Consell municipal.

La presó medieval.

Portal de la Gallarda.

Creu de Terme.

Pont Vell.

Carrers i cases medievals.

Ecomuseu-Farinera.

Canals d’Empuriabrava.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Què fer a Castelló d'Empúries; Què fer a Empuriabrava.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google(.kml), Google(.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs https://www.castello.cat/; http://castelloempuriabrava.com/; http://www.trianglegironi.cat/; http://km369.blogspot.com/; http://gencat.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://www.cbrava.com/; https://issuu.com/; http://www.deulofeu.org/; http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 24/03/2019 Data de publicació: 01/03/2020 Data de revisió: 17/06/2020

Etimologia