Ajust pàgina

Garriguella


Comarques Gironines Costa Brava


Alt Empordà, Comarques de Girona, Girona

INICI


Alt Empordà


Totes les fotografies de Garriguella


Garriguella


Can Terol


Café Colon


El Molí de vent


Can Torres


Totes les fotografies de Garriguella




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

En la documentació antiga trobem Garriguela (s. XII), que és un derivat de Garriga.

Gentilici

Garriguellenc, garriguellenca.

Agermanament

Onore (Itàlia)

Dites

Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella


Data de visita:                      3 d'agost de 2016


El municipi limita amb els termes de Vilajuïga i Llançà, a llevant, Vilamaniscle a tramuntana, Rabós, Mollet de Peralada i Peralada, a ponent, i Pedret i Marzà, a migdia.

La població es divideix en dos barris ben diferenciats: Garriguella Vella (o Garriguella de Baix o Baix a Garriguella o Velles) i Noves (o Garriguella de Dalt); més al Nord hi ha l’antic priorat de Santa Maria del Camp.


Entorn físic

El paisatge queda definit per les pinedes, les alzines sureres i els camps de cultiu de secà amb cereals, oliveres i vinya. Juntament amb l'elaboració de vins i licors són la base de la seva economia.


Història, cultura, economia

En un precepte de Lotari del 982 ja consta que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions a la villa Novas. Fins el 1218, moment en què es parla del monestir de Santa Maria del Camp de Garriguella, no hi ha esment del topònim de Garriguella. En les Rationes decimarum del 1270 i el 1280 figura lesglésia de Noves, i el 1290 consta ja com a parròquia de Santa Eulàlia de Noves. En els nomenclàtors diocesans del segle XIV sesmenta com a “eclesia parroquialis Sancte Eulalie de Novis vel de Garriguella”, però aquest determinatiu és un afegitó del segle XVI, cosa que demostra que la substitució del nom de Noves pel de Garriguella per al municipi o la parròquia és posterior al segle XIV.

La població tingué al llarg del segle XIX una marcada personalitat política. Ja al tombant dels segles XVII-XVIII shi havia destacat lanomenat Rector de Garriguella, de nom Manuel, poeta dins la línia del Rector de Vallfogona, i austriacista convençut que shagué dexiliar. Durant la guerra del Francès es destacà el guerriller Joan Rimbau, dit Simonet de Garriguella. Hi hagué després una gran rivalitat entre Noves i Garriguella, i en alguns avalots senfrontaren carlins i liberals. Arrelaren al poble idees liberals i republicanes federals (1869). Hi hagué dues societats de socors mutus, i encara perdura el casino La Germandat. El 1879 shi establí un temple protestant, que creà escàndol a la comarca. La tornada damericanos enriquits afavorí algunes obres públiques, com el parc que se situa al raval hi ha la font de Sant Nazari o lenllumenat de gas.


Leconomia és de base agrària. La vinya és, de bon tros, el conreu majoritari, i, des de la fi del segle XIX i malgrat els estralls de la fil·loxera, lelaboració del vi és acompanyada de la fabricació de licors i dalcohol etílic. Hi ha una fàbrica de licors, una cooperativa agrícola on participen la majoria dels pagesos del municipi (la garnatxa que shi elabora té molta anomenada), una altra agrupació de vinyataires i diversos cellers particulars i embotelladors. Des del 1998 se celebra, el Dissabte Sant, la Fira de la Garnatxa i els Brunyols. Lolivera desaparegué pràcticament a partir de les gelades del 1956, i també té una certa importància el conreu de cereals. Bona part de la muntanya era ocupada per boscos de pins i alzines (a més de matoll i garriga), i lexplotació del bosc havia estat fins a temps moderns una activitat rendible. Els incendis, però, han delmat el bosc, raó per la qual shan realitzat reforestacions. Del 1984 al 1987 hi funcionà el primer parc eòlic de lEstat espanyol. El turisme ha motivat la creació destabliments comercials vora la carretera i la construcció dalgunes urbanitzacions, com ara el Vent de lEmpordà i la Vinya de Prop.


Personatges il·lustres

Demetri Escarrà i Vidal (Garriguella, 13/01/1914 - ). Poeta, autor de sardanes.

Joan Rimbau Trull (Garriguella, 1783 Castelló dEmpúries, 1854). “Simonet, el terror dels francesos”. Militar i governador del castell de Sant Ferran de Figueres.

Josep Solà i Vidal (Garriguella 26/01/1850 París, 15/06/1830). Metge


Comentaris


Gastronomia

Garriguella és coneguda per el seu vi, D.O. Empordà i per loli.


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Les festes tradicionals de Garriguella són la festa major destiu, que sescau el tercer diumenge dagost, la festa major dhivern, pel 10 de desembre, festivitat de Santa Eulàlia, patrona de la població, i laplec al santuari de la Mare de Déu del Camp, al mes de juny.

També hi podem anar per setmana Santa a la Fira de la Garnatxa i el Brunyol de lEmpordà y a la festa del Ranxo per tancar el Carnaval.


Entorn, que veure, què fer

Torre de la mala veïna.

Places i carrers del municipi.

Paratge natural de l'Albera.

Molí de vent.

Mirador de la costa de la torre.

Jardí xeròfil de l'Antoni Bagó.

Església de Santa Eulàlia de Noves.

Santuari de la mare de déu del camp i Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera.


Links dinterès i documentació adjunta

Què veure a Garriguella; Mapa punts d'interès.

Itineraris: Google Earth.kml; Google Maps.kmz, Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp.




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.garriguella.cat/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.