Portbou

Ajust pàgina

Portbou


Comarques Gironines Costa Brava


Alt Empordà, Comarques de Girona


INICI


Alt Empordà


Totes les fotografies de Portbou Àlbum 1 / Àlbum 2


Portbou


Portbou i platja Gran


Portbou vist camí de França


Casa Herrero - Centre Cívic


Estació internacional


Can Nouvilas


Espai de memória a la Frontera


Totes les fotografies de Portbou Àlbum 1 / Àlbum 2




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Portu bovis.
En la documentació antiga Port-Bou (s. XVII), que és un compost format per port i per un segon element que potser prové de bau, "precipici submarí" (del llatí BALTEU 'balç').
Altres interpretacions: Aglutinació de port i bou, que uns fan procedir de l'animal que es coneix amb el mateix nom; altres, d l'art de pesca dit bou, i n'hi ha que el fan derivar de balç, "precipici, timba". A l'escut s'hi representa un port amb una casa i una barca (del bou) a la mar.

Gentilici

Portbouenc, portbouenca.

Canvis de nom

Port-Bou  -->  Portbou   (24/12/1979)

Dites

De Portbou, no us dic res, perquè hi ha molt poques cases.

A Portbou, la tramuntana s'emporta el bou.


Data de visita:                       22 de febrer de 2020


Hi ha dues entitats de població que son Portbou i La Riera.

Limita pel nord amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda, per l'oest i el sud amb Colera i per l'est amb el mar Mediterrani.


Entorn físic

És de terreny força accidentat i per la seva situació, de cara al golf del Lleó, sofreix forts vents de tramuntana. En la part central del seu municipi té la cala de Portbou, on es troba la major part de la població.

El clima és mediterrani, temperat i humit i afavoreix la presència natural d'una vegetació típicament mediterrània, formada essencialment per alzinars i suredes, tot i que a les zones més altes hi proliferen les rouredes i a les més humides, les fagedes. Les temperatures són moderades. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures, i l'estiu és l'estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí, un vent molt freqüent a l'estiu, és el responsable de la major part de la pluja de l'estació càlida.


Història, cultura, economia

Portbou fou originàriament una cala i vall que pertanyia al monestir de Sant Quirze de Colera del municipi de Sant Miquel de Colera.

L'any 1603 apareix la paraula "Pt bo" en el mapa de Johanes Baptista Vrints publicat a l'apèndix de l'edició del Theatrum Orbis Terrarum.

El 1659, amb la firma del "Tractat dels Pirineus", Portbou es va convertir en zona fronterera entre França i Espanya.

Posteriorment passà a mans de Sant Pere de Besalú i fou l'abat Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner qui l'any 1802 aconseguí, mitjançant una Reial Cèdula signada a la ciutat espanyola d'Aranjuez, que es pogués poblar la vall a canvi de construir casa i tenir-hi la residència.

El dia 20 de gener de l'any 1878 arriba el primer tren a Portbou i s'inaugura la nova línia Figueres-frontera francesa.

Entre el 1885 i finals de segle la maçoneria va estar present de forma important a Portbou, el Progrés Portbouenc va ser el nom de la lògia maçònica que la Gran Lògia Simbòlica del Gran Orient d’Espanya va deixar constituir a Portbou l’any 1885. Va ser una de les més importants de la comarca, superant la de Figueres quant a nombre de socis. El Progrés Portbouenc va afavorir l’expulsió dels jesuïtes, l’acolliment d’una escola laica i una casa de socors pels germans necessitats.

L'any 1885, Portbou pren la capitalitat del districte a Colera i organitza el seu primer Ajuntament. Fins al 1934 va formar municipi amb Colera any en que aquesta se segregà de Portbou.

Al 1940 prop del poble es va lliurar la darrera batalla de la Guerra Civil Espanyola.

Actualment Portbou és un modern nucli urbà que deu, en part, el seu desenvolupament i engrandiment a la creació de l'estació Internacional i l'obertura de la línia fèrria l'any 1872. L'estació actual es de 1929.

Després de 17 anys d'existència dels gegants de Portbou, el 22 de juliol de l'any 2000, es va fer el bateig oficial del rei i la reina, Perseu i Andromeda, el rei moro, Muf i els capgrossos el cuiner, Mandonguilla, i el conill, Dentotes.


El poble és especial: ni agrícola, ni pescador, ni turístic, sorgit del progrés i creat a redós de l'estació del tren.

L'economia es basa en els serveis derivats del comerç, el trànsit fronterer i el turisme. La indústria està relacionada amb el metall, la fusta, l'alimentació i la construcció. L'activitat agrícola i ramadera al municipi es troba pràcticament abandonada.


A Portbou conviuen una bona colla d'associacions de diferents àmbits, joves, esportives, comissions culturals y festives, musicals...


Fills il·lustres i adoptius

D'entre els 22 Personatges destacats publicats per l'ajuntament de Portbou destaquem els següents:

Fabià Estapé Rodríguez, (Portbou, 1923). Economista.

Maria Mercè Roca i Perich, (Portbou-1958). Escriptora.

Walter Benjamin, (Berlín 1892 - Portbou 1940). Filòsof alemany.

Frederic Marès Duelovol, (Portbou 1893, Barcelona 1991). Escultor.

Claudi Planàs i Armet, (Barcelona 1829 - Barcelona 1914). El ferroviari.


Comentaris

L'origen del nom de Portbou és un tema pendent. La seva vessant més simbòlica la pren del vaixells de pesca d'arrossegament coneguts com a "bous". Aquests trobaven refugi dins la badia en dies de temporal de llevant i de tramuntana. L'escut oficial de la vila així ho reflecteix. Malgrat tot existeixen altres hipòtesis com el nom que prenen els penya-segats marins, els "bous" o "baus". D'aquí el nom del "Bou follit" entre Portbou i Cerbera. També cal considerar el "bous marins", la foca mediterrània i de la qual queden encara coves amb el seu nom. També trobem indrets i masos com el "Mas de Parbaus". Tot i això, per acabar, no podem deixar de banda plànols dels segles XV a XVII on trobem la cala de Portbou anomenada de "Port bo".

La tramuntana bufa tant fort que en alguns carrers del poble, com el del Pi, el de la Plaça, o el de l'Església, a les parets de les cases, hi ha passamans de ferro on s'hi poden agafar els vianants.


Gastronomia


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Divendres mercat ambulant.

Festa major per Sant Jaume el 25 de juliol.

Festa major d'hivern, festa petita, el 7 de gener.

Aplec de la Sardana, segon diumenge d'agost.

A principis d'agost es celebra la Fira d'Artesania.

Havaneres el tercer dissabte d'Agost.


Entorn, que veure, què fer

Estació Internacional

Casalots senyorials.

Agafadors als carrers costeruts.

Parròquia de Santa Maria de Portbou

Escultures de Frederic Marés.

El cementiri.

"Memorial Passatges a Walter Benjamin" de Dani Karavan declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el novembre de 2018.

Refugis de la guerra civil

Sepulcre de corredor del Coll de la Farella.

Font de pedra de 1955 a la Plaça Major.

Font dels Ninots de 1922 entre els carrers de Colera i Mercat.

Les platges: Platja Gran i Petita, Tres Platgetes i Platja el Pi. I les platges del Claper i les Freses on només s'hi arriba per mar.

Dolmen del coll de la Farella (Cap el 3000 aC).

Monestir de Sant Quirze de Colera.

Castell i torre de Querroig.

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

Barraques de vinya.

Camí Walter Benjamin

GR-92 Portbou - Llançà

Itinerari Portbou - Querroig

Portbou cultura de frontera

Retirada i camins de l'exili


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Portbou; Mapa de Portbou; Planol del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Google ( (.kmz), Sygic (.itf).



Mapa de punts d'interès




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans. A Twitter: https://twitter.com/municatalans. A Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres "Topònims catalans: etimologia i pronúncia" de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas; "Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes" de Manuel Bofarull i Terrades; i dels webs http://www.portbou.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; http://topica.dites.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://issuu.com/aias-editorial/; http://www.catalunya.com/;https://www.enciclopedia.cat/; https://ca.wikipedia.org/;  i d'altres webs i blocs d'accés públic.