|
Comarques Gironines – Costa Brava Alt Empordà, Comarques de Girona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques Gironines – Costa Brava Alt Empordà, Comarques de Girona |
|
Totes les fotografies de Portbou Àlbum 1 / Àlbum 2
Espai de memória a la Frontera Totes les fotografies de Portbou Àlbum 1 / Àlbum 2 |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 22 de febrer de 2020 Hi ha dues entitats de població que son Portbou i La Riera. Limita pel nord amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda, per l'oest i el sud amb Colera i per l'est amb el mar Mediterrani. Entorn físic És de terreny força accidentat i per la seva situació, de cara al golf del Lleó, sofreix forts vents de tramuntana. En la part central del seu municipi té la cala de Portbou, on es troba la major part de la població. El clima és mediterrani, temperat i humit i afavoreix la presència natural d'una vegetació típicament mediterrània, formada essencialment per alzinars i suredes, tot i que a les zones més altes hi proliferen les rouredes i a les més humides, les fagedes. Les temperatures són moderades. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures, i l'estiu és l'estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí, un vent molt freqüent a l'estiu, és el responsable de la major part de la pluja de l'estació càlida. Història, cultura, economia Portbou fou originàriament una cala i vall que pertanyia al monestir de Sant Quirze de Colera del municipi de Sant Miquel de Colera. L'any 1603 apareix la paraula "Pt bo" en el mapa de Johanes Baptista Vrints publicat a l'apèndix de l'edició del Theatrum Orbis Terrarum. El 1659, amb la firma del "Tractat dels Pirineus", Portbou es va convertir en zona fronterera entre França i Espanya. Posteriorment passà a mans de Sant Pere de Besalú i fou l'abat Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner qui l'any 1802 aconseguí, mitjançant una Reial Cèdula signada a la ciutat espanyola d'Aranjuez, que es pogués poblar la vall a canvi de construir casa i tenir-hi la residència. El dia 20 de gener de l'any 1878 arriba el primer tren a Portbou i s'inaugura la nova línia Figueres-frontera francesa. Entre el 1885 i finals de segle la maçoneria va estar present de forma important a Portbou, el Progrés Portbouenc va ser el nom de la lògia maçònica que la Gran Lògia Simbòlica del Gran Orient d’Espanya va deixar constituir a Portbou l’any 1885. Va ser una de les més importants de la comarca, superant la de Figueres quant a nombre de socis. El Progrés Portbouenc va afavorir l’expulsió dels jesuïtes, l’acolliment d’una escola laica i una casa de socors pels germans necessitats. L'any 1885, Portbou pren la capitalitat del districte a Colera i organitza el seu primer Ajuntament. Fins al 1934 va formar municipi amb Colera any en que aquesta se segregà de Portbou. Al 1940 prop del poble es va lliurar la darrera batalla de la Guerra Civil Espanyola. Actualment Portbou és un modern nucli urbà que deu, en part, el seu desenvolupament i engrandiment a la creació de l'estació Internacional i l'obertura de la línia fèrria l'any 1872. L'estació actual es de 1929. Després de 17 anys d'existència dels gegants de Portbou, el 22 de juliol de l'any 2000, es va fer el bateig oficial del rei i la reina, Perseu i Andromeda, el rei moro, Muf i els capgrossos el cuiner, Mandonguilla, i el conill, Dentotes. El poble és especial: ni agrícola, ni pescador, ni turístic, sorgit del progrés i creat a redós de l'estació del tren. L'economia es basa en els serveis derivats del comerç, el trànsit fronterer i el turisme. La indústria està relacionada amb el metall, la fusta, l'alimentació i la construcció. L'activitat agrícola i ramadera al municipi es troba pràcticament abandonada. A Portbou conviuen una bona colla d'associacions de diferents àmbits, joves, esportives, comissions culturals y festives, musicals... Fills il·lustres i adoptius D'entre els 22 Personatges destacats publicats per l'ajuntament de Portbou destaquem els següents: Fabià Estapé Rodríguez, (Portbou, 1923). Economista. Maria Mercè Roca i Perich, (Portbou-1958). Escriptora. Walter Benjamin, (Berlín 1892 - Portbou 1940). Filòsof alemany. Frederic Marès Duelovol, (Portbou 1893, Barcelona 1991). Escultor. Claudi Planàs i Armet, (Barcelona 1829 - Barcelona 1914). El ferroviari. Comentaris L'origen del nom de Portbou és un tema pendent. La seva vessant més simbòlica la pren del vaixells de pesca d'arrossegament coneguts com a "bous". Aquests trobaven refugi dins la badia en dies de temporal de llevant i de tramuntana. L'escut oficial de la vila així ho reflecteix. Malgrat tot existeixen altres hipòtesis com el nom que prenen els penya-segats marins, els "bous" o "baus". D'aquí el nom del "Bou follit" entre Portbou i Cerbera. També cal considerar el "bous marins", la foca mediterrània i de la qual queden encara coves amb el seu nom. També trobem indrets i masos com el "Mas de Parbaus". Tot i això, per acabar, no podem deixar de banda plànols dels segles XV a XVII on trobem la cala de Portbou anomenada de "Port bo". La tramuntana bufa tant fort que en alguns carrers del poble, com el del Pi, el de la Plaça, o el de l'Església, a les parets de les cases, hi ha passamans de ferro on s'hi poden agafar els vianants. Gastronomia Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Divendres mercat ambulant. Festa major per Sant Jaume el 25 de juliol. Festa major d'hivern, festa petita, el 7 de gener. Aplec de la Sardana, segon diumenge d'agost. A principis d'agost es celebra la Fira d'Artesania. Havaneres el tercer dissabte d'Agost. Entorn, que veure, què fer Estació Internacional Casalots senyorials. Agafadors als carrers costeruts. Parròquia de Santa Maria de Portbou Escultures de Frederic Marés. El cementiri. "Memorial Passatges a Walter Benjamin" de Dani Karavan declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el novembre de 2018. Refugis de la guerra civil Sepulcre de corredor del Coll de la Farella. Font de pedra de 1955 a la Plaça Major. Font dels Ninots de 1922 entre els carrers de Colera i Mercat. Les platges: Platja Gran i Petita, Tres Platgetes i Platja el Pi. I les platges del Claper i les Freses on només s'hi arriba per mar. Dolmen del coll de la Farella (Cap el 3000 aC). Monestir de Sant Quirze de Colera. Castell i torre de Querroig. Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Barraques de vinya. Camí Walter Benjamin GR-92 Portbou - Llançà Itinerari Portbou - Querroig Portbou cultura de frontera Retirada i camins de l'exili Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Portbou; Mapa de Portbou; Planol del municipi. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Google ( (.kmz), Sygic (.itf). Mapa de punts d'interès |
||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels llibres "Topònims catalans: etimologia i pronúncia" de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas; "Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes" de Manuel Bofarull i Terrades; i dels webs http://www.portbou.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; http://topica.dites.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://issuu.com/aias-editorial/; http://www.catalunya.com/;https://www.enciclopedia.cat/; https://ca.wikipedia.org/; i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 22/02/2020 Data de publicació: 21/03/2020 Data de revisió: 17/06/2020 |
|||||||||||||||
