Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

Bellcaire d'Empordà


Costa Brava, Comarques de Gironina



Baix Empordà,  Girona


INICI


Baix Empordà


Àlbum de fotos de Bellcaire d'Empordà


Bellcaire d'Empordà


Església de Sant Joan de Bellcaire


Castell de Bellacaire


Plaça Comptes d’Empúries


Carrer Major, 11


Rec del Molí



Àlbum de fotos de Bellcaire d'Empordà


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Bellcaire, en la documentació antiga ja apareix la forma Bellcaire (S. XVII), mentre que més antigament trobem documentada la denominació Bedenga (S. IX).
Segons uns el nom actual correspon a la grafia aglutinada de bell caire 'bella obra' (en referència a la pedra tallada), probablement en relació amb el castell-palau dels comtes d'Empúries; Empordà, determinatiu comarcal.
Segons altres el topònim Bellcaire prové de Bellicadro, 'quadrat ben fet', en referència a la planta del castell comtal que és un quadrat perfecte.

Gentilici

Bellcairenc bellcairenca.

Canvis de nom

Fins al cens de l'any 1842 s'anomenava Bellcayre.

Bellcaire  ==>  Bellcaire d'Empordà  (18/12/1981)

Dites

De Bellcaire a Albons set pons.

Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons o a Bellcaire.

Si són bons són d'Albons; si no ho són gaire, de Bellcaire.


Data de visita:            13 de febrer de 2022


Al municipi només hi trobem la població de Bellcaire d'Empordà i algunes masies disseminades.


Els límits del terme municipal són al nord amb Albons i L'Escala (Alt Empordà), a l'est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Ullà i a l'oest amb La Tallada d'Empordà.


Lentorn físic

Bellcaire d'Empordà està situat al sector més estret de la plana empordanesa, en una zona estesa entre els contraforts occidentals del massís del Montgrí i els de la serra de Valldavià. El municipi és solcat per petites sèquies que deriven del Ter. El poble, com tants d'altres de la comarca, es troba emplaçat damunt d'un turó.

El clima temperat està sotmès, com en altres racons del Baix Empordà, al rigor de la tramuntana, especialment a la primavera i tardor.


Història, cultura, economía

El primer esment del lloc apareix el 881, en un judici que tractava d'escatir si uns alous que hi havia pertanyien a la jurisdicció d'Ullà, del bisbe de Girona, o a la de Bellcaire, dels comtes d'Empúries. Respecte de la identificació de Bedenga amb Bellcaire, és ben documentada, ja en època medieval; el topònim actual és mencionat des de la primeria del segle XIV, però fins a la fi del segle XVII encara es continua emprant, simultàniament, el topònim antic. Així, un document del 1691 esmenta Sant Joan de Bedenga sive de Bellcaire. Bellcaire pertanyia al comtat d'Empúries i fou residència habitual dels comtes des de la fi del segle XIII, quan el comte Ponç V hi féu bastir el castell, fins a la primeria del XIV. Posteriorment formà part de la baronia de Verges, per la qual cosa no revertí a la corona amb el comtat d'Empúries. Aquesta baronia pretengué des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d'aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori. Passà als Cardona, i el 1587 la baronia fou incorporada a la corona. El 1698 Bellcaire formava part de la batllia reial de Verges.

Fins al segle XVIII, la plana de Bellcaire estava ocupada per un enorme estany, que va ser dessecat, com molts altres a Catalunya, per poder-hi habilitar noves terres de conreu, fruit del creixement demogràfic


Les activitats econòmiques tradicionals de Bellcaire són l'agricultura i la ramaderia. L'agricultura féu grans progressos durant els segles XVIII i XIX, primer amb la dessecació de l'estany de Bellcaire i, segon, amb la reintroducció del conreu de l'arròs en terrenys de l'estany dessecat i en aiguamolls abandonats. La dessecació de l'estany de Bellcaire va ser autoritzada el 1721 i se sap que el 1742 les terres de l'antic estany ja eren conreades. El conreu de l'arròs va ser re introduït a l'Empordà al darrer quart del segle XIX. Al regadiu, que aprofita l'aigua del Ter pel rec del Molí i les sèquies que se'n deriven, es conrea especialment blat de moro, farratge i arbres fruiters. Al secà hom cull cereals com blat i ordi. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví i porcí estabulat en granges. S'hi han instal·lat algunes empreses constructores i de transports relacionades amb el turisme de l'Escala i de l'Estartit.


Personatges il·lustres

Francesc Vilanova i Bayó, "Tito Vilanova" (Bellcaire d'Empordà, 17 de setembre de 1968 - Barcelona, 25 d'abril de 2014). Jugador i entrenador de futbol del FC Barcelona.

Josep Torrent i Alabau (Bellcaire d'Empordà, 1956). Policia i escriptor.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Pessebre vivent cantat a començaments de gener.

Festa Major el 29 d'agost.

Festes de la Divina Pastora (festa petita) se celebra dos caps de setmana després de pasqua.

Bandera de Catalunya - la fi del comtat d'Empúries és una actuació que es fa el Divendres Sant, on actors i actrius d'arreu de Catalunya representen la història de la senyera i de Catalunya durant els segles XII-XIV.

Quines, per els entorns de Nadal.


Entorn, que veure, què fer?

El Rec del Molí.

El Massís del Montgrí.

Castell dels Comtes d'Empúries, fortalesa situada en la part alta del poble

Església de Sant Joan de Bellcaire.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa punts d'interès; Que veure a Bellcaire; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.bellcaire.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; http://elrefranyer.com/; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikiquote.org/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.catalunya.com/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data visita: 13/02/2022    Data publicació: 25/09/2022