|
Costa Brava Baix Empordà, Comarques de Girona, Girona |
Ajust pàgina
|
Costa Brava Baix Empordà, Comarques de Girona, Girona |
|
Bunker prop de la torre Valentina
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 23 de Novembre de 2014 Limita al Nord amb Forallac, a l'Est amb Palamós i el Mediterrani, al Sud amb Castell-Platja d'Aro i a l'Oest amb Santa Cristina d'Aro i amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.Hi trobem les entitats de població: Cabanyes, Calonge, Sant Antoni de Calonge, Sant Daniel i Treumal. Història, cultura, economia El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Les descobertes de ceràmica ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV AC. La civilització romana va escollir aquest mateix indret per fer una vila d'estiueig. Les descobertes indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una facto comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat en el nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Ara com ara, el castell és meitat fortalesa i meitat palau. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya. A la fi del segle XVIII, comença a industrialitzar-se amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no solament l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquesta esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A començaments de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. Durant la guerra civil espanyola Sant Antoni de Calonge fou un municipi independent per decret de la Generalitat de Catalunya, sota els noms de Sant Antoni de Mar i Llevantí de Mar. El 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge. L’agricultura de secà és predominant i els principals conreus són la vinya, el farratge, els cereals i l’olivera. La ramaderia, que des dels anys seixanta era l’activitat principal de la pagesia de la contrada, està en regressió. L’explotació forestal, que amb el suro fou una important font de riquesa, és gairebé inexistent. Són totalment en desús els molins fariners i els trulls d’oli del terme. La industria surera, que va arribar a ser molt important ha minvat fins a quedar en gairebé res. El turisme, que arribà a Calonge els anys trenta i quaranta del segle XX i que a partir de la dècada del 1960 fou massiu i transformà ràpidament el paisatge tradicional, és la font de riquesa principal del municipi, que disposa d’una àmplia oferta d’allotjaments turístics i de restauració. Al terme se celebren dos mercats setmanals: el dijous a Calonge i el dimecres a Sant Antoni de Calonge. Personatges il·lustres Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes A l’hora de triar un celler per visitar, ens vam decidir per una casa de pagès, concretament per Cal Moreu, on ens van rebre con si fossin amics mes que uns possibles clients. Allà el fill de la casa ens va explicar l’elaboració del vi, ens va fer un tastet, varem comprar vi novell i moscatell que era boníssim. Ells no es dediquen a fer negoci del seu vi, fan el vi per casa i en venen una petita part. Suposo que això es el que va fer que la visita fos molt especial. A la paret del rebedor de la casa varem poder veure unes fotos antigues de Sant Antoni, que mostraven la gran diferencia del que era i el que es en un període de temps relativament petit. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major d'estiu el segon dissabte de Juliol. Festa Major d'hivern l'11 de novembre per Sant Martí. Mercat Medieval durant el cap de setmana de Setmana Santa. Festival de Música de Calonge durant els mesos de juliol i agost. Vivències, curiositats i llegendes Entorn, que veure, què fer La Torre Valentina. El Monestir de Santa Maria del Mar. El Castell. L'església de Sant Martí. El carrer del Càcul. Les vinyes i bodegues. Links d'interès i documentació adjunta Què veure a Calonge-Sant Antoni Mapa de punts d'interès Itineraris: Google Earth.kmz; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp. |
|||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de www.calonge-santantoni.com; http://www.catalunya.com/; http://www.femturisme.cat/; http://ca.wikipedia.org; i altres webs i blogs d’accés públic. Data de visita: 23/11/2014 Data de publicació: 27/11/2014 Data de revisió: 16/06/2020 |
||||||||||||||||||
