Castell-Platja d'Aro

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Castell, antic centre de la Vall d’Aro, en la documentació antiga Vallis Arace (S. IX); Aro, probablement és d’origen preromà. La Platja és una denominació recent.
	Gentilici	Castellarenc, castellarenca, Platjarenc, platjarenca, Valldarencs, valldarenques
	Subcomarca	La Vall d'Aro
	Altres noms	Castell i Platja d'Aro, La Vall d'Aro
	Agermanat amb	Briva la Galharda o Brive (França)
	Dites	Castell d'Aro: cadells; A S'Agaró, figues en abundor.

Data de visita: 22 de Novembre de 2014

Limita al Nord amb Calonge, a l'Est amb el Mediterrani, al Sud amb Sant Feliu de Guixols i a l'Oest amb Santa Cristina d'Aro.

El nom oficial prové de l'agrupació dels antics termes de Castell d'Aro i Platja d'Aro, a mes d’aquestes dues poblacions hi trobem Sagaró. El terme municipal s'estén per la part oriental de la vall d'Aro.

Història, cultura, economia

Prehistòria

El terme municipal de Castell-Platja d'Aro i els municipis veïns es troben en una important àrea de la cultura megalítica que, com és lògic, supera els límits administratius actuals. Si bé a l'interior dels límits municipals no hi ha cap dolmen conegut, sí que hi podem trobar menhirs, entre els quals destaquen: el menhir de Sa Pedra Aguda o Pedra de les Goges, el menhir del terme de Belliu, el menhir de Treumal i el menhir del Mas Ros. Com la majoria de menhirs de la zona daten entre el 3000 i el 2500 aC.

Edat Antiga

La vil·la romana anomenada vil·la romana de Pla de Palol és l'emplaçament més destacat que hi ha al municipi d'aquesta època. Aquesta vil·la romana, ubicada a l'entrada del Platja d'Aro en venir de Calonge, i just damunt de cala Rovira, ha estat excavada en diverses ocasions i s'hi han fet els arranjaments pertinents per poder-la visitar. També es poden trobar, en altres indrets del municipi, diverses restes romàniques i preromàniques.

Edat Mitjana

El Castell de Benedormiens, l'església de Santa Maria i tot el nucli medieval de Castell d'Aro, són el referent cultural d'aquesta època al municipi. La seva importància i el seu valor històric i cultural han estat reconeguts com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1995. Entre altres esdeveniments, actes i exposicions, en aquest emplaçament se celebren el Pessebre Vivent de Castell d'Aro pels vols de Nadal i el Mercat Medieval de Castell d'Aro a les acaballes de l'estació estival.

Edat Moderna

El 1717 incorpora Vall d'Aro; el 1857 es desagrega de Santa Cristina d'Aro incorporant els antics municipis de Fanals d'Aro, Fanals de Munt i s'Agaró.

Economia

Vers el 1370 la població (valldarencs) era, conjuntament amb Santa Cristina d’Aro, de 73 focs (unes 325 persones), que en el primer cens del segle XVIII havien augmentat només a Castell d’Aro fins a 659 h (1718). A començaments del segle XX el nombre d'habitants va baixant (1 185 h el 1900, 1 128 h el 1930), fins els anys seixanta, amb el boom turístic (1 358 h el 1960, 2 473 h el 1970, 3 841 h el 1979, 5 282 h el 1990 i 9239 h el 2005). Pel que fa a la població ocupada per sectors, el 2,4% es dedicava al sector agrícola i ramader, el 9,6% a la construcció, el 15,8% a la indústria i el 71,6% als serveis, aquesta darrera xifra, la més alta de la comarca (dades del 2001).

L’economia havia estat tradicionalment agrària, complementada amb el sector de la ramaderia i l’explotació d’alzines sureres del sector muntanyós de les Gavarres en la indústria tapera d’aquest sector costaner. L’agricultura, que es localitzava al sector planer del fons de la vall (cereals, vinya, arbres fruiters), ha estat substituïda pel sector derivat del turisme. Pel que fa a la ramaderia, hi predomina el bestiar boví.

Com en altres indrets de la costa baixempordanesa, en la indústria trobem un predomini total de les empreses de la construcció i d’activitats derivades (fusta i metall). Sempre lligat amb la incidència del turisme, hom disposa d’una gran quantitat de botigues (galeries comercials amb una especial incidència del sector de la pell i el cuir). La major part d’aquests comerços són establerts a Platjad’Aro. El mercat setmanal es fa el divendres.

L’evolució del turisme al municipi difereix lleugerament de la dels pobles veïns, ja que augmenta extraordinàriament el sector hoteler per comparació a Begur o Pals. De fet, la capacitat d’acolliment turístic d’aquest municipi és una de les més elevades de la Costa Brava a causa del fenomen de Platja d’Aro. A l’estiu hom arriba a calcular en unes 100 000 persones la població flotant. El turisme ha comportat la creació d’instal·lacions esportives i de lleure com dos caps de golf, un port esportiu i un parc aquàtic.

Personatges il·lustres

Comentaris i dites

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Carnaval.

Festa de la Cervesa a mitjans d'Octubre.

Mercat Medieval a finals d'Agost.

Entorn, que veure, què fer

Castell medieval de Benedormiens.

Museu de la nina.

Vil·la romana de Pla de Palol

Gaudir de les seves platges i cales.

Visitar els nuclis de S’Agaró i Castell d’Aro.

Visitar el Cavall (Carall) Bernat.

Links d’interès i documentació adjunta

Què veure a Castell-Platja d'Aro; Mapa punts d'interès; Mapa del municipi;

Itineraris: Google Earth.kmz; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.platjadaro.com/; http://www.catalunya.com/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.festacatalunya.cat/ i altres webs i blogs d’accés públic.

Data de visita: 22/11/2014 Data de publicació: 30/11/2014 Data de revisió: 16/06/2020

Etimologia

Castell, antic centre de la Vall d’Aro, en la documentació antiga Vallis Arace (S. IX); Aro, probablement és d’origen preromà. La Platja és una denominació recent.

La Vall d'Aro

Castell i Platja d'Aro, La Vall d'Aro

Limita al Nord amb Calonge, a l'Est amb el Mediterrani, al Sud amb Sant Feliu de Guixols i a l'Oest amb Santa Cristina d'Aro.