Ajust pàgina

Palamós


Costa Brava


Baix Empordà, Comarques de Girona, Girona

INICI


Tornar enrere


Totes les fotografies


Palamós


Vista del port pesquer


Campanar església de Santa Maria


Carrer Major


El port de Marina des del Pedró


Portalada del convent dels Agustins


Platja Gran


Passeig del Mar




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Palamors, Palus Humoris o Castellum Mors, Maurus o
Maurore

Gentilici

Palamosí, palamosina

Agermanat amb

Rheda-Wiedenbrück (Alemanya)

Dites

Com Palamós no n'hi ha dos...
... de bonic i de formós
... de brut i de fastigós

Data de visita:                      22 de Novembre de 2014


Limita al Nord amb Forallac, Vall-llobrega i Mont-ras, a l'Est i al Sud amb el Mediterrani,  i a l'Oest amb Calonge.

A mes de Palamós hi trobem les següents entitats de població: Cala Margarida, El Figuerar, La Fosca, S'Alguer, Sant Joan de Palamós i Vila-Romà.


Història, cultura, economia

L’assentament humà en el terme actual se situa en el dolmen de Montagut, al cim del puig Montagut, on la presència humana, sense precisar-la gaire data d’entre el 2100 i el 1500 a.C. El primer jaciment documentat és l’ibèric Acròpolis del poblat iber de Castell. del Castell, una ocupació que es va formar a l’inici del segle VI aC. La romanització, iniciada amb el desembarcament del cònsol romà Marc Porci Cató a la costa de Roses, l’any 195 aC, també deixà empremtes; encara en resten algunes, al turonet de Sant Esteve de Mar. A Vila-romà hi ha una gran vil·la anomenada el Palau, que pertany a l’època baiximperial. Perdem la pista de la comunitat de l’hàbita fins a les dates que ens acosten a la vida del castell de Vila-romà, pels volts del segle X-XI. Potser de poc temps després, hi ha el castell de Sant Esteve de Mar, lligat als inicis de la població, ja que de la seva mà Palamós, com a poble, va entrar a la història.

El territori de la vila de Palamós va ser comprat l’any 1277 pel rei Pere II, com a terme del castell de Sant Esteve de Mar, del qual romanen restes al vessant oriental de la platja de la Fosca, mogut per l’afany de posseir un enclavament estratègic al nord de Barcelona, i substituir així el de Torroella de Montgrí, cegat per la progressió de les terres al·luvials del riu Ter. Dos anys més tard, el monarca va atorgar una carta de poblament i de franquícia a tots aquells que volguessin habitar aquell llogarret que s’anomenava Palamors.

"1279 desembre 3, sàpiga tothom que jo, Astruc Ravaia, batlle de l’il·lustre senyor Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de part del mateix senyor rei i dels seus, (…) dono i concedeixo perpètuament a tots cada un de vosaltres, homes i dones presents i futurs habitants del port reial de Palamós…” (fragment de la Carta Pobla de Palamós, 1279)".

Palamós va néixer, doncs, com una plaça forta, i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX. Del mar li van venir ben aviat els perills. Les ràtzies violentes, com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa l’any 1543, i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent.

El primer moll va ser construït al segle XV, i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions, fins que a les acaballes del segle XIX, una burgesia vinculada a la indústria surotapera i al comerç marítim, va forçar el disseny d’una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i als primers vapors.

L’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia, amb bestiar boví i oví, tenen poca importància. Només un nombre cada dia més reduït de masies que no han estat convertides en residències d’estiueig és ocupat per pagesos al sector septentrional del terme. Els dos espais principals de bosc són als dos sectors muntanyosos del terme: als turons del litoral, on predominen les pinedes, i als contraforts de les Gavarres, amb alzines, pins i sureres, que s’havien explotat.

La pesca és una activitat tradicional a Palamós, i el port de pesca es troba en els primers llocs entre els ports de la costa del nord del Principat. El 2005 es desembarcaren 1.612 t, xifra inferior a la del 1999 (2.288 t). L’art d’arrossegament, amb les embarcacions anomenades vaques, és un dels més emprats. Al pòsit de pescadors, instal·lat al mateix moll, té lloc diàriament la subhasta del peix, que ha esdevingut un espectacle que atreu nombrosos visitants.

El 1740 hi ha la primera notícia sobre l’existència de tapers a Palamós; el 1789 hi havia 6 fabricants de taps. El 1842 hi havia 62 fàbriques i el 1884 aquesta activitat donava feina a 500 homes i 70 dones. El 1886 fou fundada la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós, la primera de les comarques gironines. Al moment final de l’etapa d’or d'aquesta indústria, l’any 1913, a Palamós funcionaven 27 fàbriques que ocupaven uns 3 600 treballadors. Després de la crisi iniciada en 1914-18, l’activitat surera ha anat minvant, amb alts i baixos. 

En l’actualitat el sector industrial és, juntament amb el de Sant Feliu de Guíxols, un dels més importants del Baix Empordà. A més de les indústries sureres, destaquen empreses del sector de l’automoció i l’alimentació.

El turisme ha esdevingut l’altra activitat important del terme, com a tota la costa, a partir del 1950, pel que hom troba nombrosos establiments hotelers, restaurants i bars, càmpings, apartaments, cases d’estiueig i de cap de setmana.

Pel que fa als serveis el municipi destaca per ser l’únic de la comarca que disposa d’hospital. L’Hospital de Palamós té, entre altres serveis, una de les dues cambres hiperbàriques que hi ha a Catalunya.

A l’atractiu reconegut de les platges, cal afegir-hi les possibilitats de lleure i esports que el municipi proporciona, una amplíssima oferta d’oci nocturn, una gastronomia autòctona reconeguda que té la famosa gamba de Palamós com a ingredient central i una ferma voluntat de mantenir el patrimoni històric, aplegat en bona mesura al Museu de la Pesca.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el 24 de Juny.

Processó en honor de la Patrona de la Gent de la Mar a mitjan juliol.


Entorn, que veure, què fer

Banyar-se a les platges.

Tastar la gastronomia marinera i la gamba de Palamós.

Visitar el Museu de la Pesca.

Gaudir de les vistes que proporcionen els miradors de les places. Plaça Murada, Plaça del Pedró.

Visitar l'església de Santa Maria del Mar.

Visitar l'església de Santa Eugènia de Vila-Romà.

Anar a la subhasta del peix a la llotja.


Links dinterès i documentació adjunta

Què veure a Palamós; Mapa punts d'interès; Guia Palamós.

Itineraris: Google Earth.kmz; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp; Map Factor Navigator.xml.




Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.palamos.cat/; http://www.visitpalamos.cat/; http://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org/; http://www.femturisme.cat/ i http://ca.wikipedia.org i altres webs i blogs daccés públic.