|
Costa Brava, Comarques Gironines Baix Empordà, Comarques de Girona, Girona |
|
|
Costa Brava, Comarques Gironines Baix Empordà, Comarques de Girona, Girona |
|
|
Camí a l’església de Santa Maria
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 19 de Novembre de 2022 Al municipi hi trobem el poble d'Ullà i el barri de la Roqueta. Els límits del terme municipal són al nord amb Bellcaire d'Empordà, a l'est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Gualta i Fontanilles i a l'oest amb La Tallada d'Empordà. Història, cultura, economia Al cau del Duc d’Ullà hi han aparegut importants vestigis de poblament prehistòric classificables dins el paleolític inferior i mitjà. El document més antic conservat que parla d’Ullà, Olianus, data de l’any 834 (segle IX) i està signat per l’emperador carolingi. Aquest document confirma que la vil·la, situada en el comtat d’Empúries, pertanyia al bisbat de Girona i tenia els termes ben definits. Limitava al nord amb Bedenga (Bellcaire), a l’oest amb Caneto (Canet), al sud amb el Ter i Aqualta (Gualta) i a l’est amb Torrocella (Torroella). En altres documents medievals es fan servir les variants Oliano, Oliana, Uliano o Huliano, derivades del nom propi llatí Aulus/Aulius, que recorda el passat romà del poble. I és que l’origen del poblament estable a Ullà és molt antic. A la falda del Montgrí s’han localitzat diversos jaciments de transició de l’època ibèrica a la romana, segles II-I aC, segurament dedicats a la ramaderia i a l’agricultura. En aquell mateix moment, a partir del 195 aC, els romans van situar punts de guaita a la muntanya d’Ullà (al puig Anill i a la Culassa) que els permetia controlar la plana empordanesa. La continuïtat del poblament es va succeir amb vil·les romanes (establiments rurals) que hi havia en els entorns, properes a l’antic camí d’Empúries. Aquesta era una via concorreguda que connectava la ciutat emporitana amb Gerunda passant per Ullastret i resseguint el vessant nord de les Gavarres. A Ullà el traçat correspondria aproximadament al camí que uneix el mas Blanc i el mas Xiquet. La població ullanenca era relativament elevada al s.XII. Al llarg d’aquest segle i fins a finals del s. XIX es va anar incrementant, però a partir d’aleshores va disminuir i es va mantenir estacionària fins els anys seixanta, que es va produir un nou augment. Si bé es va mantenir per sota de 800 habitants durant la darrera dècada del segle XX, entrat el segle XXI ha tornat a créixer. L’any 1835 s’extingí la col·legiata d’Ullà, en l’època de les desamortitzacions. L’economia tradicional ha estat de base agrària: vinya i oliveres als vessants del Montgrí, ara abandonats, i conreus de regadiu a la plana, aprofitant l’aigua del Ter a través del canal de Sentmenat (hortalisses, blat de moro, farratge). Cal destacar ló que han tingut els darrers anys del segle XX els arbres fruiters, especialment les pomeres. Tenen la seu a Ullà la Cooperativa de Fructicultors de la Costa Brava, que funciona des de l’any 1962, i Naturcoop. La cria de bestiar és un bon complement de l’agricultura, sobretot el porcí, l’oví i l’aviram. A més dels llocs de treball que ofereix la veïna vila de Torroella, ocupats per un bon nombre de residents a Ullà, hi ha una sèrie de petites indústries (maquinària per a arts gràfiques, etc.). El turisme i la funció de residència hi han tingut poca incidència. Vivències, curiositats i llegendes El misteri del campanar inacabat El campanar està a mig fer, sense acabar, com si d’un dia per l’altre s’haguessin esgotat els diners per finalitzar l’obra. A Ullà l’esclat de la guerra del Francès el 1808 va dificultar l’acabament de les obres. Les estades al Mas Xiquet i el coneixement que tenia del massís van ser per a Víctor Català una font d’inspiració per escriure la novel·la modernista Solitud (1905), on la Vall de Santa Caterina i el Montgrí són l’escenari velat de les vicissituds de na Mila, en Matíes, en Gaietà i l’Ànima. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major el 22 de juliol, per Santa Magdalena. Festa Major Petita el 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de la Fossa. El tercer diumenge d'octubre. la Festa de la Poma Entorn, que veure, què fer Sant Andreu d'Ullà. Santa Maria d'Ullà. Font d’Ullà. Els Masos d'Ullà. El pou del comú.??? Sant Andreu Elements d'interès històrico-artístic Mas xiquet La muntanya d'Ullà Església de Santa Maria El riu Ter El massís del Montgrí Cau del Duc d'Ullà Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Ullà; Mapa del municipi. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml), Google (.kmz). Mapa de punts d'interès |
|||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs https://ajulla.org/; http://webspobles2.ddgi.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; https://ca.wikiquote.org/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 19/11/2022 Data de publicació: 22/10/2025 |
||||||||||||||||||
