Les Preses

Ajust pàgina

Les Preses


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona

INICI


Anar a la Garrotxa


Totes les fotografies de Les Preses Google Fotos


Les Preses


Carrer de Sant Sebastià


Ca la Conxita


La Bertrana


Petjades. A la Gent de les Preses. Gala del 2002


Parc de la Pedra Tosca


Totes les fotografies de Les Preses Google Fotos




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

En la documentació antiga Presas (s. X), que és la forma plural de presa, en el sentit de 'rescloses'..

Gentilici

Presenc, presenca

Subcomarca

La Plana d'Olot.



Data de visita:                     31 de juliol i 5 d'agost de 2019


Hi trobem les següents entitats de població: Bellaire, la Boada, Bosc de Tosca, Pladevall, Pocafarina, les Preses i Sant Miquel del Corb.

Els límits del terme municipal són al Nord amb Olot, a l'Est amb Santa Pau, al Sud-Est amb Sant Feliu de Pallerols i al Sud i a l'Oest amb la Vall d'en Bas.


Lentorn físic

Es troba situat a la comarca de la Garrotxa, entre Olot i la Vall d'en Bas i a llevant del riu Fluvià. Part del municipi s'estén pels vessants de les serres de Xenacs i del Corb. El puig Rodó (936 metres) és el punt més elevat del terme, on també es troba el volcà el Racó.

Clima mediterrani de muntanya amb una certa continentalitat. Presenta pluges durant bona part de l'any, amb una mitjana anual que supera els mil mil·límetres. Les temperatures són suaus, amb freqüents glaçades a l'hivern. L'estació més plujosa és la primavera, mentre que l'estiu ofereix nits fresques i agradables.


Història, cultura, economia

Les troballes arqueològiques a la vall confirmen que ja hi havia població establerta en el neolític.

La primera notícia documental del lloc, com també de la parròquia, és de l'any 922. Aquest any, Elienard atorgà testament i llegà a la seva segona muller, Ricarda, l'alou de les Preses, que havia obtingut per aprisió. Al susdit document es mencionen també les masies del Pujol, l'Avellaneda i la Nespleda, encara existents, i els vilars del Corb i Nou. El 960 Ricarda féu donació al cenobi de Bages de l'alou de les Preses i el Corb i les rendes que n'eixirien, per tal de poder procedir a la construcció del monestir i de la seva església. Els sarcòfags dels dits esposos fundadors, de pedra, es conserven encara a l'església de Sant Benet. Però al cap de poc temps de la donació de l'alou de les Preses al cenobi de Bages, el comte Sunifred de Besalú segrestà l'alou de les Preses. Reunida una assemblea a Besalú el 971, a la qual assistí Abbó, el primer abat del monestir, després d'haver deliberat conjuntament amb els jutges, el comte bisbe Miró resolgué que era de justícia de restituir el dit alou al monestir de Sant Benet de Bages. Uns quants anys després, el 972, en la consagració de l'església de Sant Benet hi és citada l'església de Sant Pere de les Preses com a possessió del citat monestir, al qual restaria vinculada fins a la desamortització de Mendizábal (1835). Durant més de vuit segles els abats i el monestir de Sant Benet de Bages foren senyors alodials i jurisdiccionals de la parròquia de Sant Pere de les Preses, els termes de la qual actualment són els mateixos que els que tenia mil anys enrere.

El 1111, quan desaparegué el comtat de Besalú i els vescomtes es refugiaren en les seves possessions de la vall d'en Bas, no mancaren friccions entre els susdits vescomtes de Bas i el monestir de Sant Benet, a causa de les rapinyes i altres extorsions que aquells ocasionaven a l'alou del monestir, com reconeixen algunes vegades els mateixos vescomtes, però al cap de poc hi reincidiren. Finalment, el 1328 s'establí una concòrdia entre l'abat Bernat de Sant Benet i el vescomte de Bas, Pere de Sant Feliu, per la qual els vescomtes i l'abat es repartien "pro indivisió" la jurisdicció civil i criminal, amb el mer i mixt imperi, de l'alou de les Preses, si bé els citats vescomtes de Bas continuaren essent feudataris respecte del monestir de Bages per raó d'algunes possessions i censos que tenien al terme de les Preses.

Els batlles de les Preses des del segle XII van habitar l'antiga casa de Ça Masó, la qual també serví de presó fins els primers anys del segle XVIII. En aquestes dates va ser traslladada a la Plaça Major. Aquesta presó, que també va servir de casa consistorial, es va enderrocar l'1 de desembre de 1978 i en el seu lloc ara s'hi pot veure la reixa i la llinda i una font.

La senyoria del monestir a les Preses va acabar el 1835 a causa de l'extinció de les ordres religioses decretada per Mendizábal.

La guerra de la Independència va ser tràgica al poble, igual com a molts llocs de la comarca. El 1809, les tropes napoleòniques van entrar a Olot i van matar molta gent tant de la ciutat com dels pobles dels voltants. El 1873, durant les guerres carlines, i per tal d'ajudar a la causa, es van fondre quatre campanes per tal de forjar un canó. En la tercera carlinada, els prínceps don Alfons i donya Maria de les Neus, abans d'unir-se a les tropes carlines en el Collsacabra, van assistir a una missa a l'església de Sant Pere.

El 1916 es va comprar una casa del carrer Major per tal de traslladar el consistori des de la presó degut a les seves males condicions.

Els anys 30, les Preses era un poble bàsicament agrícola. Només existien un parell d'indústries. Els nens anaven a l'escola pública excepte alguns que es desplaçaven als Escolapis d'Olot. La majoria de les nenes anaven al col·legi de les germanes Carmelites, en l'edifici on avui hi ha l'ajuntament.


Té una economia basada en l'agricultura i la ramaderia de bestiar boví i porcí. Posseeix indústries d'embotits, plàstics i material de construcció. Turisme important, atret per la Reserva Natural del Volcà Racó, amb un cràter circular de 140 metres de diàmetre, i les àrees del Corb i del bosc de Tosca, amb formacions de lava porosa.


Fills il·lustres i adoptius

Joan Pagès Pons. Rector y investigador.

Alfons Faig Renart (Fonso de Lliurona). Músic acordionista. (28/07/1905 Lliurona - Les Preses 1996).

Ricard Creus i Marzo. Escriptor y poeta. (Barcelona 1928)

Esther Boix. Artista. (Llers, 26 de març de 1927 - Anglès 26/05/2014)

Teràpia de shock, grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses.


Comentaris


Gastronomia


Vivències, curiositats i llegendes

Una llegenda local sosté que un gran llac ocupava la plana d'en Bas, on se situa geogràficament Les Preses.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del Roser. Es celebra el quart cap de setmana de maig.

Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses "Ésdansa". Es celebra la penúltima setmana d'agost.

La Gala de les Preses és la festa major del municipi. Es celebra el segon diumenge d'octubre.


Entorn, que veure, què fer

Església de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII.

El Parc de Pedra Tosca.

Àrea Recreativa de Xenacs.

Mirador de Puig Rodó.

La Vall del Corb.

Ermita romànica de Sant Miquel del Corb.

Ermita romànica de Sant Martí del Corb.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Les Preses; Mapa de la població; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google(.kml), Google(.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya i “Dites, refranys i malnoms de la Garrotxa” de Jordi Pujiula, i dels webs http://www.lespreses.cat/; https://lagarrotxa.net/; https://www.garrotxa.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.