Ajust pàgina

Maià de Montcal


Comarques Gironines Pirineus



La Garrotja, Comarques de Girona





INICI



Anar a la Garrotxa


Àlbum de fotografies de Maià de Montcal


Maià de Montcal


Església de Sant Vicenç de Maià de Montcal


Veïnat de Traver


Antic Forn de calç


Santa Maria de Jonqueres


Dosquers


Àlbum de fotografies de Maià de Montcal




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació antiga Maliano (S. X), que és un derivat de l'antropònim llatí MALLIUS; Montcal, en la documentació antiga Monte Calvo (S. X) 'muntanya pelada'.

Gentilici

Maianenc, maianenca.

Canvis de nom

Fins el cens de 1910 s'anomenava Mayá.

Des d'el cens de 1910 s'anomenà Mayá de Moncal.

El 21/04/1969 canvia el nom de Maya de Montcal a Maiá de Montcal.

Maiá de Montcal  ==>  Maià de Montcal   (11/02/1983)

Dites

De Mayà, dona ni ca.

Subcomarca

La Plana d'Olot.


Data de visita:                      7 d'agost de 2019


Hi trobem les següents entitats de població: el Quer, les Ferreries, Dosquers, Bruguers, Jonqueres, Llorenç i Pocafarina.

El poblament de Maià es troba en el nucli urbà de Maià, el nucli urbà de Dosquers i els disseminats de Bruguers, Jonqueres, Llorenç, Pla de Baix, les Carreres, la Riera, Usall i Vila-rodona, compta amb un gran nombre de masies.


Limita amb Cabanelles (Alt Empordà) i Crespià (Pla de l'Estany) per l'est, amb Serinyà (Pla de l'Estany) i amb Sant Ferriol pel sud i amb Beuda per l'oest i el nord.


Lentorn físic

Situat a 241m daltitud sobre una vall lluminosa, amb un suau pendent a la falda del massís de la Mare de Déu del Mont, que acaba a tocar el riu Fluvià. La Riera de Maià transcorre tot lany amb abundant aigua, formant curioses gorgues i saltants al llarg del seu recorregut.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Plou de forma abundant, especialment a la primavera, estiu i tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els disset i els vint-i-dos graus.


Història, cultura, economia

Maià de Montcal és un poble mil·lenari i els seus fills n'estan cofois del seu passat. Per això el 10 de setembre de 1978 celebrà amb gran esplendor l'efemèride dels mil anys d'història.

El primer document que es té noticia data del 978. És un diploma on ve citat el lloc com a " villa Maliano" referent a la donació feta pel comte bisbe Miró al monestir de Sant Pere de Besalú d'una casa com la seva cort: "…dono ad prefatum cenobium in villa Maliano juxta ecclesiam Sancti Vincencii casa cum curte…".

Existeix la possibilitat que el territori hagués estat ocupat remotament, ja que en el turó on hi ha la capella de Santa Magdalena, primitivament priorat de Santa Maria de Jonqueres, s'hi trobaren algunes restes arqueològiques que podrien correspondre a una estació iberromana, però aquesta hipòtesi encara no ha estat confirmada.

S'han trobat documents abans de la data del document citat, hi ha antecedents del poblament de Maià, com es desprèn el fet següent:

Any 957 el comte de Besalú Guifred II fou assassinat a causa d'un complot atiat per diverses personalitats entre les quals es trobava un tal Seniofred, capellà afincat a Maià.

A Guifre II el succeí el comte - bisbe Miró III, que davant dels fets determinà sancionar els inculpats. A Senoifred li foren confiscades les terres que posseïa i posteriorment (978) traspassades en propietat a l'església de Sant Pere de Besalú.

El segle XVII Maià era lloc reial, no així Dosquers, que fins la centúria dinovena mantingué e senyoriu eclesiàstic.

A començaments del XIX (1802) es va sostenir un litigi entre els monestirs de Sant Pere de Besalú , Jonqueres i el prior de Lladó amb la Mitra, per tal de defensar els drets dominicals que aquelles cases religioses percebien del castell de Dosquers.

L'any 1936 Dosquers fou inclòs a la comarca de l'Alt Empordà i el 1937 es traspassà a la Garrotxa.

L'any 1969 s'agregà el municipi de Dosquers al de Maià de Montcal.

Existeixen restes del castell del segle desè, al qual fa esment algunes dades referides al castell de Milany corresponent al de Maià com suggereixen els autors de Els castells catalans. Potser sigui Maià el Melano citat en 918 i Serra de Melano i Ramon Pons de Melano. Aleshores s'explicarien millor les relacions entre el castell de Beuda i la castlania de Maià. En 1279 es cita "ecclesia de Melan".


L'economia es basa primordialment el la ramaderia i l'agricultura, els conreus principals són els cereals i el blat de moro, llegums, hortalisses, vinya i oliveres, si bé aquests últims han anat minvant. El bosc també proporcionava feina als llenyataires. Hi havia tres molins fariners i dos forns de guix. La indústria és escassa.

Figueres i Besalú, juntament amb Banyoles, són els centres d'atracció comercial i de serveis.

L'any 1993, d'impuls ecologista del matrimoni Grau de Can Garriga, dedicada a la producció de llet ecològica, ha tingut ressò en el món rural i ha repercutit a Maià.

L'oferta turística de Maià és modesta en el context de la comarca. Tot i així hi ha un nombre important d'allotjaments en cases de turisme rural i un càmping.


Vivències, curiositats i llegendes

Al cementiri és enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000), que passà llargues temporades al poble.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major, per Sant Vicenç, el cap de setmana més pròxim el 22 de gener, dia del Sant.

Festa del Roser (3 de maig) i Sant Isidre (15 de maig), es celebra el tercer cap de setmana de maig.

Aplec de Santa Magdalena, el primer cap de setmana de juny.

Dosquers el cap de setmana més proper al 25 de juliol, Sant Jaume.

Mercat de productes naturals, embotit, vi i formatge pel Pont de maig.


Entorn, que veure, què fer

Església de Sant Vicenç. Segle X.

Santuari de Santa Magdalena de Maià. Segle XII.

Ermita dels Sants Prim i Felicià. Segle XVIII, en l'interior del qual es troba un pou d'aigua miraculosa, segons creença popular.

Castell de Dosquers. Documentat des de l'any 1245.

Església de Sant Martí (segle XII).


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Maià de Montcal; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.maia.cat/; https://www.icgc.cat/; http://ca.turismegarrotxa.com/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; https://www.hacienda.gob.es/; https://ca.wikiquote.org/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.garrotxa.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data visita: 07/08/2019   Data de publicació: 06/06/2021