Ajust pàgina

Sant Ferriol


Comarques Gironines Pirineus



La Garrotja, Comarques de Girona


INICI


Anar a la Garrotxa


Àlbum de fotografies de Sant Ferriol


Sant Ferriol


Fares


Santuari de Sant Ferriol


Santuari de Santa Maria de Collell


Església


El Torn


Plaça Major


Àlbum de fotografies de Sant Ferriol




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Nom d'un santuari del terme.
De Ferriol, nom de persona i de sant.

Gentilici

de Sant Ferriol.

Canvis de nom

Fins al 1930 s'anomenà la Parroquia de Besalú.

De San Ferreol a Sant Ferriol  (11/03/1983).

El 15/03/2007 canvia la capital de Sant Ferriol a Juïnyà.

Dites

Torrons del Collell, més bons que la mel.

Irem a Sant Ferriol, i ballarem si Déu ho vol.

Quina lluna fa tan clara que demà farà bon sol, val més una nina d'Arles que quatre de Sant Ferriol.

Quan llampega a Sant Ferriol, plourà, si Déu ho vol.

Dirà com la bóta de Sant Ferriol, que raja tant com vol.

Subcomarca

La Plana d'Olot.


Data de visita:                      6 i 8 d'agost de 2019


Hi trobem les següents entitats de població: el Mor, Ossinyà, Fares, Juïnyà, La Miana, Sant Ferriol i el Torn.


Limita a l'oest amb els termes de Sant Jaume de Llierca, al nord-oest amb Argelaguer i Sales de Llierca, al nord-est amb Beuda i Besalú, a l'est amb Maià de Montcal, Serinyà i Sant Miquel de Campmajor, ambdós del Pla de l'Estany, al sud amb Mieres i al sud-oest amb Santa Pau.


Lentorn físic

Municipi molt extens i en forma de creu que està situat a la part est de la comarca de la Garrotxa, tocant ja a la comarca del Pla de l'Estany. Està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. El terme municipal envolta el de Besalú per ponent, pel sud i per llevant.

Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. Des del Torn, però, hi ha una carretera cap a Mieres i Sant Miquel de Campmajor i Banyoles.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Plou de forma abundant, especialment a la primavera, estiu i tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els 17 i els 22 graus.


Història, cultura, economia

Els petits pobles de Sant Ferriol es van unir el 1857 i van formar un municipi que es va dir Parròquia de Besalú fins al 1930, ja que tots depenien eclesiàsticament de la parròquia de Besalú.

La història del municipi està intrínsecament relacionada amb la de les seves esglésies i santuaris i es remunta a l'edat mitjana.

De la capella i la casa de Sant Ferriol se sap que ja existien al segle XV, tot i que l'edificació actual és del segle XVII. El santuari va ser molt popular i eren molts els que acudien amb exvots perquè el sant els guarís alguna fractura. Va custodiar un reliquiari gòtic que contenia les restes de Sant Ferriol, actualment desaparegut. Al setembre se celebra un aplec amb missa, arrossada popular i ball de sardanes.

També té una llarga història el santuari de Santa Maria de Collell, fundat al segle XII com a priorat benedictí i en el qual es venerava una talla romànica de la Mare de Déu amb el Nen. A principis del segle XV, l'orde benedictina va abandonar el priorat i el santuari va quedar en mans de clergues seculars. Va ser un segle d'abandonament per al temple fins que el 1483 un pagès del Torn va dir haver tingut una aparició de la Verge en la qual aquesta li demanava que tornés la seva esplendor al santuari. El suposat miracle va despertar tal devoció popular que fins i tot va ser visitat per Ferran VII el Catòlic, el 1493. Durant el segle XVII, es va ampliar l'església i es va construir l'hostal i la infermeria, al segle XVIII va ser refugi d'ermitans i al XIX, després la desamortització, es va convertir en seminari. Al segle XX, va servir de presó durant la Guerra Civil (fets que recull Javier Cercas a Soldats de Salamina) i el 1953 va ser canonitzada la Mare de Déu del Collell, patrona dels clergues de Girona. En l'actualitat, l'església està oberta al culte i l'1de gener s'hi celebra una trobada popular. Els edificis annexos es van convertir, amb el temps, en un col·legi i ara és una casa de colònies.

El santuari de Sant Ferriol ha donat nom, des de 1922, a un extens municipi, de paisatge feréstec i densos boscos, on resten dempeus vells casalots i capelles d'origen romànic, com Sant Miquel de la Miana (en una zona especialment atractiva), Sant Silvestre del Mor i Santa Maria de Fares.

El veïnat del Torn són, de fet, quatre cases voltant l'església parroquial, però amb una presencia amable, endreçada, rural i, certament, molt tranquil·la. El riu Ser, al seu pas pel Torn, presenta unes cristal·lines i temptadores aigües, idònies per fer una capbussada a l'estiu.

A poca distància hi ha l'antic priorat i santuari del Collell que agrupa un extens conjunt d'edificis presidits per la sumptuosa església neogòtica. La imatge de la Mare de Déu del Collell que es venera aquí, fou proclamada patrona del clergat gironí i és objecte d'una gran devoció.


L'agricultura i la ramaderia són la base tradicional de l'economia. A les valls hom conrea ordi i farratge principalment, i als sectors muntanyosos hi ha extensions de bosc d'alzines. La cria de bestiar porcí i l'avicultura són la base ramadera, complementada per l'oví i el boví. La indústria hi ha tingut poc desenvolupament; hi destaca una empresa de fabricació de productes de formigó, guix i ciment. El turisme rural troba allotjament en residències i cases de pagès al mateix municipi. Destaquen les instal·lacions del Pitch & Putt Golf Garrotxa.


Vivències, curiositats i llegendes

El ball de Sant Ferriol o ball del Tururut és una dansa popular catalana en honor al màrtir Ferriol de Viena i que es basa en la història d'una quadrilla de lladres. És especialment coneguda i ballada a Besalú i a Sant Ferriol.

Ferriol era capità d'una quadrilla de lladres, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent apostes a veure qui podia sostenir l'equilibri fent uns quants passos de ball. Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una bota de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i és que, sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bota. D'aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai".


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec del Ninou. Es celebra el dia 1 de gener de cada any.

Aplec de Sant Fruitós.  Es celebra el dissabte més proper a Sant Fruitós.

Aplec del sagrat cor.  Es celebra el segon dissabte després de la Festa del Sagrat Cor.

Aplec de Fares. Es celebra el dia de la Mare de Déu d'agost.

Festa Major del Veïnat del Torn.  Es celebra el primer cap de setmana de setembre.

Festa Major - Aplec de Sant Ferriol. Es celebra el segon o tercer diumenge de setembre.

Festa Major de la Miana. Es celebra pels volts de Sant Miquel.

Festa de l'aparició - El Collell. Es celebra per commemorar l'aparició de la Verge.

Festa de Sant Martí de Capellades. Es celebra pels volts de Sant Martí.


Entorn, que veure, què fer

Església de Fares.

Veïnat del Torn.

Santuari de San Ferriol. Gòtic tardà del segle XVII, encara que documentat des de l'any 1495.

Santuari de la Mare de Déu de Colell. Segle XVII.

Església de Sant Fruitós. Romànica del segle XII.

Església de Sant Miquel de la Miana. Romànica.

Església de Sant Silvestre.


Links d'interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sant Ferriol; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes, ...” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs http://www.santferriol.cat/https://www.icgc.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; https://ca.wikiquote.org/; https://www.hacienda.gob.es/; http://elrefranyer.com/; https://ca.wikiquote.org/; https://stel.ub.edu/paremio-rom/; https://glossaris.servidor-alicante.com/; https://pccd.dites.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.garrotxa.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blogs d'accés públic.

Data visita: 06/08/2019   Data de publicació: 10/09/2021