Ajust pàgina

Vidreres


Costa Brava - Comarques Gironines


La Selva, Comarques de Girona, Girona

INICI


Tornar a La Selva


Totes les fotografies


Vidreres


Detall del campanar de l'església


Casa de les llindes de pedra


Can Xiberta


Antic escorxador


Vista de Vidreres


Can Llobet amb el pantà en primer terme


Can Vall-Lloser i búnquer a la dreta


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Prové del llatí vitrarias , en el sentit de "vidriera" o "vitralleria", obrador per a fer "vidres o vitralls". De tota manera també cal considerar la semblança amb vitraria , nom llatí de l’herba coneguda com "morella roquera".

Gentilici

Vidrerenc, Vidrerenca

Canvis de nom

Vidreras --> Vidreres (13/05/1981)

Agermanament

Esperasan (Llenguadoc-Rosselló, França)


Data de visita:                      12 de febrer de 2016


Limita al Nord amb Sils, al Nord i Nord-Est amb Caldes de Malavella, al Sud-Est amb Tossa de Mar, al Sud amb Lloret de Mar i a l'Oest amb Maçanet de la Selva.

El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà. Els darrers anys hi han proliferat diverses urbanitzacions, entre les que destaquen Aiguaviva Parc, la Goba, el Mas Flacià, Puigventós, Santa Seclina (compartida amb el municipi de Caldes de Malavella) i Terrafortuna.


Història, cultura, economia

El nom de Vitraris significa “treballar el vidre” o “font de vidre”, però no se sap l'origen o el perquè d'aquest nom, era el nom del municipi al segle X, i significava “treballar el vidre, forn de vidre”. Vidreras: anomenat així durant els segles XII –XIII. Vidreras: durant el segle XVIII, quan dominava el castellà i també durant l'època del franquisme (desprestigi del català). Vidreres: restabliment del nom el setembre de 1981.

El primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres està datat el 14 d'octubre de l'any 1001,

Segons un document del 1066 ja existia la parròquia de Vidreres.

La jurisdicció del lloc pertanyé al castell veí de Sant Iscle, esmentat ja el 1194, dit també castell de Vidreres, que formà part del patrimoni dels Cabrera. Aquest castell fou concedit pel rei Alfons el Cast al vescomte Ponç (III) de Cabrera i continuà en la mateixa família, si bé al segle XIII fou subinfeudat als templers. L’església del castell apareix esmentada el 1263, quan el vescomte de Cabrera Guerau (VI) ordenà que el cos de Sant Iscle, que hom hi venerava, fos portat al monestir de Breda (on fou objecte de devoció). En degueren restar, però, algunes relíquies a l’esmentada capella (l'advocació de la qual era compartida des del segle XIII amb la de Santa Victòria, germana de sant Iscle), ja que al principi del segle XX encara anota Botet i Sisó que la diada del sant la capella era visitada en processó pels veïns de Vidreres. Les darreres notícies del castell són de la guerra contra Joan II (quan el capità Bernat dels Balbs defensava la plaça de Vidreres a favor de la Generalitat) i de les revoltes dels remences, quan els pagesos l’ocuparen i el retornaren el 1485. La jurisdicció continuà fins a la fi de l’Antic Règim en mans dels Cabrera (Vidreres constituïa el centre d’una batllia del vescomtat amb Caulès) i així el 1831 figura encara com a pertanyent als ducs de Medinaceli.


Antigament la població es dedicava a fer tasques relacionades amb els boscos. Aquests oficis, amb el pas del temps han anat desapareixent i han estat substituïts per uns altres.

Podíem trobar, per exemple, dins els oficis relacionats amb l'explotació dels boscos, l'ofici de carboner, roder i carreter. Hi havia d'altres que derivaven de productes del bosc, com els tapers i esclopeters. Finalment, hi havia alguns que derivaven del camp, com els cistellers i els espardenyers. També ocupava als principis del segle una important part de l'ocupació la indústria surera, però va desaparèixer l'any 1910. En l'actualitat, com hem dit, aquests oficis han anat desapareixent i ara la dedicació dels habitants es troba majoritàriament en l'àmbit del sector secundari (indústria lletera ATO, per exemple).

El desenvolupament industrial a Vidreres es va implantar a partir del 1960, es van desenvolupar indústries d'alimentació i de construcció, que va provocar un desenvolupament en els serveis de transport. Al poble també es troben bastants tallers de reparació i magatzems.


Personatges il·lustres

Jaume Ferrer (nascut a Vidreres, va marxar de petit a Blanes, per després convertir-se en un dels ajudants de Cristòfor Colom).

Salvador Massa i Passapera (delegat a les Bases de Manresa, 1892)


Comentaris

Sant Iscle, patró de Vidreres, és compartit amb el municipi de Breda. Es diu que els dos municipis s'havien repartit les seves restes, que finalment van ser portades a Còrdova, d'on era originari.

Cal dir que Vidreres destaca per tenir un gran teixit associatiu. Més de 40 entitats esportives i culturals donen vida al municipi, realitzant tota mena d'actes i activitats.


Vivències, curiositats i llegendes

Vàrem visitar Vidreres just el divendres següent a la festa del Ranxo, ja nomes quedaven els cartells penjats. Llàstima.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del Ranxo. Se celebra tots els dimarts de Carnaval. Consisteix en l'elaboració d'un plat molt tradicional de Vidreres, el Ranxo, que conté: mongetes, cigrons, arròs, patates, botifarra negra, sofregit, 7 quilos per cada perola, carn d'escudella, vedella, orella,

Mercat setmanal el dijous.

Fira Agrícola i de Tractoristes pel maig.

Festa Major el primer cap de setmana de setembre.

La Festa Petita el 17 de novembre coincidint amb els sants dels patrons de la vila, Sant Iscle i Santa Victòria.

Festival curt.doc de cinema documental (mes de juny).

Festival Actitud Fest (música independent) finals juliol.

Ludibàsquet (primer cap de setmana de juny) tornejos de bàsquet de formació.

Els pastorets (cada nadal amb participació de més de 50 actors i actrius del poble).

Tarda de monòlegs (organitzat pels Amics dels monòlegs, al teatre municipal, normalment a principis de desembre).

Camps de treball d'excavació arqueològica al Castell de Sant Iscle de Vidreres (es fan des de fa uns 10 anys, organitzats pel Grup d'Esplai Vidrerenc, i amb voluntaris d'arreu del món)


Entorn, que veure, què fer

Búnquer Can Vall-Llosera

Can Mundet

Capella de Sant Iscle i Santa Victòria

Casa de la vila

Castell de Sant Iscle

El Casino La unió

Els carrers del poble

Els molins de can Pau

L’església Parroquial

L’església de Santa Sussana

La torre d'en Llobet

Mas Flassià

Bosc d'en Puig

Els pantans d'en Llobet

La petja de Sant Martí


Links dinterès i documentació adjunta

Què veure a Vidreres; Mapa punts d'interès.

Itineraris: Google Earth.kmz; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp.




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com,.Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de https://www.vidreres.cat/; http://www.catalunya.com/ i http://ca.wikipedia.org i altres webs i blocs daccés públic i la col·laboració voluntària de C.S.P.