Ajust pàgina

Campdevànol


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr


Campdevànol


Colonia Molínou


Pont Vell


Plaça de la Dança


Molí Gros


Xalet de Mossen Tor


Carrer de la Gala


Església Sant Cristòfol


Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr






Localització i dades demogràfiques

Etimologia
El nom de "Campdevànol" prové de l'entrada dels vàndals a la península.
En la documentació antiga Campo de Avandali (S. IX), que és un compost format pel mot camp més un antropònim medieval dorigen germànic.

Gentilici

Campdevanolenc, campdevanolenca.

Agermanament

Valldemosa, Mallorca

Canvis de nom

Antigament: Sant Cristòfol de Campdevànol

Campdevánol    Campdevànol (11/02/1981)

Lema

El Jardí del Pirineu

Subcomarca

El Baix Ripollès  


Data de visita:                      26 de juliol de 2017


El límits del terme municipal són al nord amb Campelles i Ribes de Freser, al Nord-est amb Ogassa, al Sud-est ho fa amb Ripoll i al Sud i Sud-oest amb les Llosses i a lOest amb Gombrèn.

El municipi comprèn a més els antics pobles de Sant Pere d'Auira, Sant Martí d'Armàncies, Puig-rodon i de Sant Llorenç de Campdevànol, els veïnats de la Creu de Campdevànol i l'Herand, l'antiga quadra de Grats i el santuari de Sant Marc d'Estiula.


Lentorn físic

El municipi de Campdevànol es troba al sub-Pirineu, en una comarca de clima mediterrani de mitjana i alta muntanya en funció de la zona. El clima és mediterrani de mitjana muntanya, donat que el municipi es troba a la meitat sud de la comarca i a una alçada menor que altres municipis de la comarca.

La seva localització fa que Campdevànol tingui uns hiverns freds i uns estius frescos.


Història, cultura, economia

Els nostres orígens com a vila es remunten a temps pretèrits. Estretament lligats al pas dels Vàndals per la península, el confús orígen del topònim local Campodavandali dóna el tret de sortida a una assentaments poblacionals que han viscut invasions, guerres i tota mena dinfluències que han creat lactual vila de Campdevànol.

Les poques troballes arqueològiques impedeixen determinar amb exactitud la quantitat dhumans que podien haver viscut durant la prehistòria a la població de Campdevànol, ni quina forma de vida tenien. Però entre lany 1920 i el 1925 es van trobar unes restes a uns 2 km de lantiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol (pujant per la carretera de Gombrèn), vora el riu Merdàs, que indiquen que allà hi hauria pogut haver un poblat neolític. La gent daquest poblat, segurament, va viure a laire lliure en aquesta zona, i era nòmada i ramadera. De les restes trobades es va desprendre que aquests humans feien ceràmica, destrals de pedra polida i punxons dos i que, fins i tot, havien fet servir el coure.

Dalgunes troballes sha pogut deduir que fa uns 9.000 anys, aproximadament, una tribu va decidir passar lestiu prop de la població.

La primera vegada que sesmenta Campodavandali en un text va ser en lacta de consagració de lesglésia de Sant Pere de Ripoll lany 890. En aquesta acta es feia esment del fet que una de les dotacions per a la consagració de Sant Pere era lalou de Campodavandali, donat pels consorts Guifré i Guineguilda. No obstant això, daquest text no es desprèn si aquest alou era una masia, un poblet o un molí. Es creu, però, que al voltant daquest emplaçament es va anar formant un nucli de població suficientment nombrós com per obligar la construcció duna església, la coneguda avui encara com ” la Vella “, a principis del segle XI. Segons el llibre de Salvador Bardulet i Joan Bardulet Sant Pere dAüira en el marc de Campdevànol, podria ser que al voltant del nom Campodavandali sanessin aglutinant dos nuclis de població diferents: el que sedifica al voltant de “la Vella”, i el que sedifica al voltant de lesglésia de Sant Llorenç de Campdevànol. Aquesta última consta ja en funcions de parròquia des de 1.075, i predomina sobre la de Sant Cristòfol fins als acabaments del segle XVIII. El nom de la població també figura en un document de lany 987, escrit per un assessor jurídic del comte Oliba, on es redacta un judici del comte sobre Montgrony i a favor de Sant Joan de les Abadesses.

Cap al segle XIII es van estructurar definitivament les vegueries catalanes, és a dir, les divisions o jurisdiccions a càrrec del veguer, que era lautoritat delegada de la corona o duna baronia en una demarcació concreta, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. El Ripollès comptà amb dues vegueries: la de Ripoll i Ripollès, i la de Camprodon. També hi hagué sotsvegueries, com la de la Ral i la de Ribes de Freser. Campdevànol va formar part de la vegueria de Ripoll, que fou estructurada lany 1325, però el càrrec de veguer era gairebé exercit pel veguer de Vic i Osona i, per això, en el cens de la població de lany 1329, ordenat pel rei Pere III, la vegueria de Ripoll sincloïa en la dOsona. Lany 1718, en aplicar-se el Decret de Nova Planta, la vegueria quedà abolida. No obstant això, a efectes pràctics, lany 1814 encara funcionava, segons consta en un document del mateix any, on se cita com a notari de la cúria daquesta vegueria el notari de Ripoll, Josep Anton Ylla, i també shi citen alguns barris que més tard formarien part de Campdevànol, com Sant Martí dArmàncies o Sant Pere dAüira, entre altres.


La població de Campdevànol era majorment agrícola fins al moment en què arriba la industrialització. Una de les primeres indústries que va arribar a Campdevànol i va convertir aquest poble en un dels pioners daquesta indústria va ser la dels clavetaires, fins al punt que en lactualitat encara existeix un carrer a la població que du aquest nom.

La primera farga va instal·lar-se a Campdevànol el 17 de febrer de 1634, però sen van instal·lar altres, com a la Colònia Molinou. Això no obstant, amb el pas del temps, les fargues es van anar fusionant i en va quedar només una. Fins al 1875, la farga va ser pròpiament això, una farga, que produïa ferro a partir de la mena, el carbó i laigua (daquí ve el seu emplaçament, al costat dels rius). Però a partir daquest any, la coneguda ja com La Farga Casanova, es va dedicar també a fer eines agrícoles i per a la construcció.

Cap al final del segle XIX van aparèixer altres indústries a la nostra població relacionades amb el guix, el ciment i el carbur. Daquesta manera els forns de les colònies Molinou i de lHerand van funcionar per a produir ciment. Sortint del poble, ja a principis del segle XX i al costat del riu Merdàs, van aparèixer fàbriques de guix amb quatre explotacions com la de Carbonell, Ramon Padrós, Hermenegild Martí i Super Gyps Isart. Lany 1895 es va construir la fàbrica de carbur, prop del riu Freser, arran del pont de la Cabreta.

Els filats i teixits també han tingut el seu protagonisme a la nostra població. Daquesta manera, la primera referència a una fàbrica de teixits data del 1804, quan sinstal·la al carrer de la Indústria lempresa Puig, Pisserra i Cia, que en serà titular fins al 1911, quan passarà a denominar-se “Calaiola” i més tard Ca Laiola. El 1847 també consta lempresa Cayetano Piquer. Entre finals del segle XIX i principis del XX, van aparèixer a la població diverses empreses relacionades també amb el tèxtil, com Cal Ribalaigua i El Martinet, que es trobaven a linterior de la població, i Molinou, Pernau i lHerand, que es trobaven als afores, en direcció a Ribes de Freser.

A partir de 1939, la Farga també va incrementar la producció de peces forjades destinades a la indústria de lautomòbil i la mecànica en general. En relació amb el ram de la metal·lúrgia, lany 1965 va aparèixer lempresa Taga, SA, situada al darrere de lactual estació de tren i al costat de la carretera de Gombrèn. Aquesta empresa mecanitzava les peces realitzades a la Farga Casanova, amb la qual estava lligada comercialment. En lactualitat aquestes dues empreses formen part de Comforsa.

Com a curiositats destaca el fet que la fàbrica de lHerand, que va iniciar-se com a fàbrica de ciment, va convertir-se, primer, en filatura, i en fàbrica de paper, lany 1916.

La crisi industrial però, també va ser present en la població i entre 1957 i 1978, i moltes empreses de la població van haver danar tancant.

Avui dia, però, encara resten algunes daquestes empreses, com la Farga Casanova o el Taga, actualment, com ja hem dit, Comforsa, que ens fan mirar al passat i recordar que el nostre poble va viure la industrialització amb molta intensitat.


I tant arrelat a la seva història com el sector industrial esmentat trobem la Dansa de Campdevànol, incorporada al patrimoni tradicional de Catalunya. La coreografia representa la transmissió de poders entre vells i nous pabordes de la confraria del Roser, i es balla, almenys, des de començament del segle XIX.


Basa la seva economia en l'agricultura de secà (cereals, patates, llegums, moresc i farratges), la ramaderia (bestiar boví, porcí i de llana) i la indústria, especialment tèxtil i metal·lúrgica, i també la del paper i les pedreres per a ciment.


Fills il·lustres i adoptius

Josep Coll Bardolet. Artista. (Campdevànol, Ripollès 1912 - Valldemosa 2007). Pintor


Vivències, curiositats i llegendes

És típica del municipi la Gala de Campdevànol, dansa que es balla el tercer diumenge de setembre.

Agraïm a la Marta, descendent dels propietaris del Molí Vell, que des del punt dinformació situat al Centre Cívic La Confiança ens va ampliar la informació que teníem amb força detalls.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Diada de la Sardana 1 de maig.

Cursa Comte Arnau primera quinzena de juny.

La Flama del Canigo 23 de juny.

Festa dels Elois sant Joan, 24 de juny.

Aplec a Sant Pere dAuïra primer diumenge després de Sant Pere.

Festa Major tercer diumenge de setembre.

Aplec a Sant Grau 12 d'octubre.

Mercat setmanal cada dimarts al centre del municipi.


Entorn, que veure, què fer

ELS PARATGES NATURALS , podrem gaudir del Contacte directe amb la natura a través de bonics paisatges pirinencs.

LA VELLA, antiga església parroquial de la Vila. Edifici actualment en ruïnes construït a mitjans del Segle XII sobre una església possiblement del IX.

PINACOTECA COLL BARDOLET, pinacoteca dedicada al pintor Josep M' Coll Bardolet nascut a Campdevànol el 7 de novembre de 1912. Actualment més de 200 quadres.

LA CREU, situada a pla plaça de la Creu prop de l'església parroquial.

ESCULTURA DE DOMENEC BATALLA, escultura metàl·lica sobre una base de formigó situada a la plaça de Valldemossa, darrera lAjuntament. Homenatge a lartista ripollès Domènec Batalla.

L'ESGLÉSIA, construïda a finals del segle XIX està dedicada a Sant Cristòfol. El campanar que avui coneixem va ser inaugurat lany 1945 després d'haver sofert alguns ensorraments.

EL PONT DE CABRETA, formava part de lantic camí de Cerdanya amb un sol arc de gran alçada. La part romànica del pont es datada del segle XI.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Campdevànol; Plànol de Campdevànol.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz)


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://ripoll.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.elripolles.com; http://www.trianglegironi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.