|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
|
Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 26 de juliol de 2017 El límits del terme municipal són al nord amb Campelles i Ribes de Freser, al Nord-est amb Ogassa, al Sud-est ho fa amb Ripoll i al Sud i Sud-oest amb les Llosses i a l’Oest amb Gombrèn. El municipi comprèn a més els antics pobles de Sant Pere d'Auira, Sant Martí d'Armàncies, Puig-rodon i de Sant Llorenç de Campdevànol, els veïnats de la Creu de Campdevànol i l'Herand, l'antiga quadra de Grats i el santuari de Sant Marc d'Estiula. L’entorn físic El municipi de Campdevànol es troba al sub-Pirineu, en una comarca de clima mediterrani de mitjana i alta muntanya en funció de la zona. El clima és mediterrani de mitjana muntanya, donat que el municipi es troba a la meitat sud de la comarca i a una alçada menor que altres municipis de la comarca. La seva localització fa que Campdevànol tingui uns hiverns freds i uns estius frescos. Història, cultura, economia Els nostres orígens com a vila es remunten a temps pretèrits. Estretament lligats al pas dels Vàndals per la península, el confús orígen del topònim local Campodavandali dóna el tret de sortida a una assentaments poblacionals que han viscut invasions, guerres i tota mena d’influències que han creat l’actual vila de Campdevànol. Les poques troballes arqueològiques impedeixen determinar amb exactitud la quantitat d’humans que podien haver viscut durant la prehistòria a la població de Campdevànol, ni quina forma de vida tenien. Però entre l’any 1920 i el 1925 es van trobar unes restes a uns 2 km de l’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol (pujant per la carretera de Gombrèn), vora el riu Merdàs, que indiquen que allà hi hauria pogut haver un poblat neolític. La gent d’aquest poblat, segurament, va viure a l’aire lliure en aquesta zona, i era nòmada i ramadera. De les restes trobades es va desprendre que aquests humans feien ceràmica, destrals de pedra polida i punxons d’os i que, fins i tot, havien fet servir el coure. D’algunes troballes s’ha pogut deduir que fa uns 9.000 anys, aproximadament, una tribu va decidir passar l’estiu prop de la població. La primera vegada que s’esmenta Campodavandali en un text va ser en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll l’any 890. En aquesta acta es feia esment del fet que una de les dotacions per a la consagració de Sant Pere era l’alou de Campodavandali, donat pels consorts Guifré i Guineguilda. No obstant això, d’aquest text no es desprèn si aquest alou era una masia, un poblet o un molí. Es creu, però, que al voltant d’aquest emplaçament es va anar formant un nucli de població suficientment nombrós com per obligar la construcció d’una església, la coneguda avui encara com ” la Vella “, a principis del segle XI. Segons el llibre de Salvador Bardulet i Joan Bardulet Sant Pere d’Aüira en el marc de Campdevànol, podria ser que al voltant del nom Campodavandali s’anessin aglutinant dos nuclis de població diferents: el que s’edifica al voltant de “la Vella”, i el que s’edifica al voltant de l’església de Sant Llorenç de Campdevànol. Aquesta última consta ja en funcions de parròquia des de 1.075, i predomina sobre la de Sant Cristòfol fins als acabaments del segle XVIII. El nom de la població també figura en un document de l’any 987, escrit per un assessor jurídic del comte Oliba, on es redacta un judici del comte sobre Montgrony i a favor de Sant Joan de les Abadesses. Cap al segle XIII es van estructurar definitivament les vegueries catalanes, és a dir, les divisions o jurisdiccions a càrrec del veguer, que era l’autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació concreta, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. El Ripollès comptà amb dues vegueries: la de Ripoll i Ripollès, i la de Camprodon. També hi hagué sotsvegueries, com la de la Ral i la de Ribes de Freser. Campdevànol va formar part de la vegueria de Ripoll, que fou estructurada l’any 1325, però el càrrec de veguer era gairebé exercit pel veguer de Vic i Osona i, per això, en el cens de la població de l’any 1329, ordenat pel rei Pere III, la vegueria de Ripoll s’incloïa en la d’Osona. L’any 1718, en aplicar-se el Decret de Nova Planta, la vegueria quedà abolida. No obstant això, a efectes pràctics, l’any 1814 encara funcionava, segons consta en un document del mateix any, on se cita com a notari de la cúria d’aquesta vegueria el notari de Ripoll, Josep Anton Ylla, i també s’hi citen alguns barris que més tard formarien part de Campdevànol, com Sant Martí d’Armàncies o Sant Pere d’Aüira, entre altres. La població de Campdevànol era majorment agrícola fins al moment en què arriba la industrialització. Una de les primeres indústries que va arribar a Campdevànol i va convertir aquest poble en un dels pioners d’aquesta indústria va ser la dels clavetaires, fins al punt que en l’actualitat encara existeix un carrer a la població que du aquest nom. La primera farga va instal·lar-se a Campdevànol el 17 de febrer de 1634, però se’n van instal·lar altres, com a la Colònia Molinou. Això no obstant, amb el pas del temps, les fargues es van anar fusionant i en va quedar només una. Fins al 1875, la farga va ser pròpiament això, una farga, que produïa ferro a partir de la mena, el carbó i l’aigua (d’aquí ve el seu emplaçament, al costat dels rius). Però a partir d’aquest any, la coneguda ja com La Farga Casanova, es va dedicar també a fer eines agrícoles i per a la construcció. Cap al final del segle XIX van aparèixer altres indústries a la nostra població relacionades amb el guix, el ciment i el carbur. D’aquesta manera els forns de les colònies Molinou i de l’Herand van funcionar per a produir ciment. Sortint del poble, ja a principis del segle XX i al costat del riu Merdàs, van aparèixer fàbriques de guix amb quatre explotacions com la de Carbonell, Ramon Padrós, Hermenegild Martí i Super Gyps Isart. L’any 1895 es va construir la fàbrica de carbur, prop del riu Freser, arran del pont de la Cabreta. Els filats i teixits també han tingut el seu protagonisme a la nostra població. D’aquesta manera, la primera referència a una fàbrica de teixits data del 1804, quan s’instal·la al carrer de la Indústria l’empresa Puig, Pisserra i Cia, que en serà titular fins al 1911, quan passarà a denominar-se “Calaiola” i més tard Ca Laiola. El 1847 també consta l’empresa Cayetano Piquer. Entre finals del segle XIX i principis del XX, van aparèixer a la població diverses empreses relacionades també amb el tèxtil, com Cal Ribalaigua i El Martinet, que es trobaven a l’interior de la població, i Molinou, Pernau i l’Herand, que es trobaven als afores, en direcció a Ribes de Freser. A partir de 1939, la Farga també va incrementar la producció de peces forjades destinades a la indústria de l’automòbil i la mecànica en general. En relació amb el ram de la metal·lúrgia, l’any 1965 va aparèixer l’empresa Taga, SA, situada al darrere de l’actual estació de tren i al costat de la carretera de Gombrèn. Aquesta empresa mecanitzava les peces realitzades a la Farga Casanova, amb la qual estava lligada comercialment. En l’actualitat aquestes dues empreses formen part de Comforsa. Com a curiositats destaca el fet que la fàbrica de l’Herand, que va iniciar-se com a fàbrica de ciment, va convertir-se, primer, en filatura, i en fàbrica de paper, l’any 1916. La crisi industrial però, també va ser present en la població i entre 1957 i 1978, i moltes empreses de la població van haver d’anar tancant. Avui dia, però, encara resten algunes d’aquestes empreses, com la Farga Casanova o el Taga, actualment, com ja hem dit, Comforsa, que ens fan mirar al passat i recordar que el nostre poble va viure la industrialització amb molta intensitat. I tant arrelat a la seva història com el sector industrial esmentat trobem la Dansa de Campdevànol, incorporada al patrimoni tradicional de Catalunya. La coreografia representa la transmissió de poders entre vells i nous pabordes de la confraria del Roser, i es balla, almenys, des de començament del segle XIX. Basa la seva economia en l'agricultura de secà (cereals, patates, llegums, moresc i farratges), la ramaderia (bestiar boví, porcí i de llana) i la indústria, especialment tèxtil i metal·lúrgica, i també la del paper i les pedreres per a ciment. Fills il·lustres i adoptius Josep Coll Bardolet. Artista. (Campdevànol, Ripollès 1912 - Valldemosa 2007). Pintor Vivències, curiositats i llegendes És típica del municipi la Gala de Campdevànol, dansa que es balla el tercer diumenge de setembre. Agraïm a la Marta, descendent dels propietaris del Molí Vell, que des del punt d’informació situat al Centre Cívic La Confiança ens va ampliar la informació que teníem amb força detalls. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Diada de la Sardana 1 de maig. Cursa Comte Arnau primera quinzena de juny. La Flama del Canigo 23 de juny. Festa dels Elois sant Joan, 24 de juny. Aplec a Sant Pere d’Auïra primer diumenge després de Sant Pere. Festa Major tercer diumenge de setembre. Aplec a Sant Grau 12 d'octubre. Mercat setmanal cada dimarts al centre del municipi. Entorn, que veure, què fer ELS PARATGES NATURALS , podrem gaudir del Contacte directe amb la natura a través de bonics paisatges pirinencs. LA VELLA, antiga església parroquial de la Vila. Edifici actualment en ruïnes construït a mitjans del Segle XII sobre una església possiblement del IX. PINACOTECA COLL BARDOLET, pinacoteca dedicada al pintor Josep M' Coll Bardolet nascut a Campdevànol el 7 de novembre de 1912. Actualment més de 200 quadres. LA CREU, situada a pla plaça de la Creu prop de l'església parroquial. ESCULTURA DE DOMENEC BATALLA, escultura metàl·lica sobre una base de formigó situada a la plaça de Valldemossa, darrera l’Ajuntament. Homenatge a l’artista ripollès Domènec Batalla. L'ESGLÉSIA, construïda a finals del segle XIX està dedicada a Sant Cristòfol. El campanar que avui coneixem va ser inaugurat l’any 1945 després d'haver sofert alguns ensorraments. EL PONT DE CABRETA, formava part de l’antic camí de Cerdanya amb un sol arc de gran alçada. La part romànica del pont es datada del segle XI. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps;
Que veure a Campdevànol;
Plànol de Campdevànol;
Mapa del municipi. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz) Mapa interactiu |
||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.campdevanol.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.elripolles.com ; http://www.trianglegironi.cat/ ; https://www.icgc.cat/ ; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 26/07/2017 Data de publicació: 25/11/2017 Data de revisió: 26/06/2020 |
|||||||||||||||||||||
